dilluns, de desembre 10, 2007

Acte de caritat

El paio m’agafa a banda i comença explicar-me el seu deliri existencial. Hi ha situacions que no permeten marge per escaquejar-se. I aquesta seria una d’aquelles en la qual ho faria encantat. No conec tant aquest paio, que està emperrat a fer-me saber el seu neguit.

Diu que té una feina molt bona –és empresari-, està feliçment casat, té dues filles precioses –hauran sortit a la mare, està ben clar-, però hi ha alguna cosa que no el satisfà. Té un bon cotxe, una bona casa i viatja quan “em surt, i no et pensis tu de qualsevol forma”. Li agrada el bon menjar i no s’està de res. Coneix els millors restaurants del país, sempre segons la seva versió. En molts d’aquests establiments el tracten a cop de reverència. Tot i així sent una gran buidor. No als budells, sinó una mica més endins. O més amunt, al terrat.

Em diu que ho ha fet tot en aquesta vida, que allò que s’ha proposat ho ha aconseguit i que ja no li queden més fites per conquerir. És una mena de milhomens autòcton.
-I vols dir que no ets una mica jove per a una jubilació avançada?. Ratlles la quarantena!.
-No. Parlo de fer maletes i anar-me’n dos anys a la Índia.
-A fer què?. Com la tia aquella dels Mecano, la Torroja?.
Li dic que ja no podrà tornar dient capullades tipus “mi experiència con la Madre Teresa me ha marcado” i després de rondar tota la vida a cos de rei “no et veig netejant el cul de cap leprós”.

El paio comença a pensar que sóc cruel, insensible, poc receptiu. Ben cert, és així. Aquesta merda de pamflet, propi d’una Corin Tellado lela, m’importa un cogombre. Aquest energumen no s’ha preocupat mai de res més que no sigui ell i el seu coi de tupè. Les seves camises o les seves sabatetes italianes. I ara em surt amb aquestes!. No sé si m’ha pres per imbècil. Tot i així faig un darrer esforç i l’obsequio amb una d’aquelles idees que, per no fer-la pagar, mai sabrà apreciar-ne el seu veritable valor. Munta una ONG, coi. Tu t’ho pots permetre. “Capullos Sin Fronteras”. Així, tal qual. En espanyol. Té més sortida i de capullos n’hi ha a patades per aquí.

No sap si riure, encara que sigui discretament. Així és que decideix interrogar-me, en comptes de continuar amb les seves tribulacions d’opereta.
-I a tu no t’ha passat mai això? De voler un canvi radical a la teva vida?
-Si. Voldria, a més de fer quartos, la independència. I arribar a collir els tomàquets que he plantat. T’asseguro que només amb això no em queda temps per anar a fer l’indú. Aquests que se’n van a l’altre punta de món per voler descobrir la plenitud, a la riba del Ganges, em deixen parat. És un riu infecte, on hi baixa de tot i mort: vaques, nens, iaios, rentadores, bolquers cagats... Hòstia, et penses que no n’hi ha de coses per fer aquí?. Estàs convençut que ja ho has vist tot?. Es tracta de saber obrir els ulls, de treure el nas. Si vols gaudir de tu mateix o retrobar-te ho pots fer aquí, ara. Aquí hi tens de tot: misèria, necessitat, angoixes, barrejat amb l’opulència. Com a la Índia, hòstia. Per anar a salvar el món no cal fer les maletes. O per salvar-te tu. Aquí hi ha tanta feina a fer que no te l’acabaràs. No vulguis ser un altre capullu sense fronteres. El teu problema ja va ser descrit per Sant Agustí: caritat mal entesa.

19 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

I com va acabar?
A mi un cop un pijoprogré me va dir d'anar amb ell a Palestina a fer el "onagé" i no fer res. I de signar uns Fulls de denúncia sobre la Batalla de Jenín.
I el vaig engegar a fer punyetes. Li vaig dir el què pensava de forma clara:
1r jo no soc fill de papa i l'estiu es per pagam els estudis.
2n la Prioritat com a nació numero 1 és Catalunya (per ell és Espanya i totes les Causes "progrés d'aquest món").
3r Si ens haviem de emmirallar en un país hauria de ser: Finlanda, Suïssa, Suecia o Israel i no Palestina.
4t- Si volia miseria què baixes al 4t món.
A lo què va deixar anar tota la artilleria superficial pijoprogré sobre Palestina i al rebatre li tots els arguments, se'n va anar a la cua entre cames i va estar una temporada sense parlam.
Resulta què hi va anar, sols per una que li agradava que hi anava, ella li va donar carbasses, Si va deixar una de pasta i a més va quedar profundament insatisfet i buit interiorment.

Joana ha dit...

L'eterna insatisfacció tot i tenir de tot. Fàcil, accessible...però molta buidor interior!
Potser s'ha posat grans fites i les ha aconseguides...potser li falta viure dels petits detalls, de cada dia, que s'ha perdut fent grans negocis..
Tens un petit detall a casa, Dess!
bona setmana!

bacus ha dit...

li recomano 2 opcions:
1- goa - indonèsia i els seus akelarres inacabables.
2- veracruz aquest estiu, a mi m'han convidat, en una finca d'un ricot, a pocs kilòmetres amb barca de cuba i en la pròpia ciutat "chapes de farina a 5 euros", showgirls a 10 tota la nit i tot el que no hagueu pogut fer en la vida ho trobareu.

Com tu dius li queden coses per fer abans de jubilar-se i fotre “les banyes” no és el camí. Qui sap potser la dona li fa un favor i parteix peres.

bacus ha dit...

com diuen els stones: "you can't always what you want" apa "que cada palo aguante su vela"

joliu ha dit...

Déu n'hi do

Elies ha dit...

Gandhi se'n va trobar uns quants d'aquests -no sé si d'aquest- que anaven a buscar la redempció de no sé quines culpes abraçant aquella esperitualitat llunyana -no sé si és aquesta espiritualitat-.

I els hi va dir que ho tenien fàcil als seus països occidentals. Només calia que seguissin de debò el cristianisme, la Paraula de Jesús.

En fi, coses que s'expliquen a un llibret que es diu "El pensamiento político de Gandhi".

Josep (sl) ha dit...

El problema es què la majoria d'ONGs. necessiten immediatesa i resultats i molts cops els projectes no resulten perquè després no tenén manteniment. I actuen per una mala consciència colectiva. Però els païssos del 3r món poden sortir se'n i alguns ho han fet com els tigres asiàtics perquè altres no poden.

El què no necessiten és caritat. "No volen peixos volen que se'ls enseny a pescar."

Dessmond ha dit...

josep (sl),
Va acabar com solen acabar aquestes converses. Dissimulant i canviant d'interlocutor així que un altre esperit més sensible que el meu se li va posar a "tiro".

Joana,
Hi ha molt buidor interior, però en el crani.
Miro això que em dius. Bona setmana!

Bacus,
Vaja, ets un tipus amb recursos. Amb aquestes referències, el meu "amic" pot quedar satisfet interiorment. Li passaré la informació. Estic segur que tornarà a donar-me les gràcies.

joliu,
Sí senyor. Una bona creu. Compadeixo la dona.

Elíes,
Bé aquest és tan ridícul o més en qüestions espirituals. El problema és que de llibres no se li poden recomanar gaires coses més que el premi Planeta de cada any. No és gaire llarg.

josep (sl),
Ui, la majoria de les ONG's són també discutibles. Em fa gràcia aquest esperit d'anar a salvar els desgraciats de l'altra punta de món, com si a casa nostra podessim donar lliçons de moral a ningú. És quan tens la cas endreçada que hauries de donar cops de mans als demés. És la caritat mal entesa.

bacus ha dit...

Val re-contrastat omb l'oriol (oriopendulo), el negoci es euro amb peso, amb 1 euro aquí et ventiles 1 mitjana allà 4. Un pelacanyes aquí amb 2.000 euros allà és un imperialista, de 20.000.
Ruta, bcn-mexic ciutat, 1 dia amb son germà, bus a veracruz, la meva versió, arribes factures 7-10 dies hotel a 20 euros al dia. Contractes un taxista pels 10 dies, som-hi, 2 gramets de base a 50 euros, noia i hotel fins les 6, de 6-12 +.

Oriol ha estat el seu germà està per allà un enginyer català allà fot pasta per amb el canvi de divises sortim beneficiats molt més que ny pq és més radical i pq està ple d'esclaus del dolar.

Pel que m'ha dit entrà en un saló i 40 ties satades per escollit 40 tota la nit........ més la base...

després dels 10 la caseta d'en magnum amb platja, que aquí dubtem més d'un....ningú se'l creu fins no ho veiem.

per fotre una llista de països, però si aquí amb 5.000 ets un no res allà en tens 50.000.

Transacció de divises i pobreses, el diner ho es quasi tot i si no en tens te'n vas a un lloc un la proporció respecte nivell de vida sigui 1/5.

pixar fora de lloc o no¿?

no t'ho vaig escriure al teu bloc per cortesia però la teva definició de cypaios em recorda l'estat del vaticà.

Salut i Peles...........

[amistat, amor, futur, família] segur, potser alguns han arribat massa aviat........això és pel final de la vida..........

bacus ha dit...

al final no, uns principis, però si hi ho lligués amb estaquirots, futur-definit i denegació de nous amor massa aviat potser col.lapses o et sens vell amb 20 anys.

bacus ha dit...

http://odeo.com/show/3671403/4/download/YouGotItMade.mp3

bacus ha dit...

princep enlloc de coronel, llavors jimenez del oso capità general??...

la "fe" no s'aguanta ni en pinces quan és fot reverències ni en el metòde científic i a venerar generals d'un altre estat...¿¿?? objectiu europa com israel em posa els pèls com escarpies.
sipaios................ per sort cada dia són menys, senzillament les troles no colen, al home del s21.

Anònim ha dit...

Anava llegint la recula de coses que ha obtingut i pensava... “i què?” Qualsevol ja sap que això no aporta res d'especial. Sabrà guanyar diners, però en altres coses és un autèntic inepta. El viatge que hauria de fer – i sembla que li cal força- és interior. Una persona així si no canvia la perspectiva per lluny que vagi no trobarà res.

Toy folloso ha dit...

En conec de paios aixì.
Pobres rics. Només tenen peles i prou.
Al final del passadís de l´egoisme hi ha una porta tencada, en el de la generositat, sempre es oberta. (Gosant epilegar aquest post que tant m´ha agradat).

reflexions en català ha dit...

Hòstia, Dessmond, ara volia comentar aquest article i ja n'has fet un altre. Deixa'ns respirar! Hehe.

De persones com aquesta de què parles n'hi ha a cada casa, com de Joans, Joseps i ases. Si tingués menys de 20 anys seria tolerable, però...

A la feina n'hi ha una que és clavadeta. Se'n va anar un mes a l'Índia i va tornar amb més pardals al cap que quan va marxar. Jo crec que a aquesta noia el que li falta és sexe. Al teu amic no ho sé. Potser la crisi dels quaranta? Potser no suporta la dona i/o la feina?

Haurien d'anar a l'Índia i tastar la misèria.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Cas real, real, no en conec cap.Alguna que altra elucubració en moments baixos, si. I els 4 casos que conec de gent que se'n va anar per 2 anys a una ONG a fer "meravelles", van acabar tornant a la seva anterior feina, dient que molt bé i tal i qual, i mai mes han anat a repetir.

El que mes m'ha agradat és el qualificatiu de "capullus". Tenia por ,sempre, de posar-lo per escrit, però és idoni.

I si van seriosament, sempre els hi recordo allò del President Companys, sobre totes les nobles causes que hi ha pel món mondial, però que la nostra, la dels catalans, encara està pendent, i només ens té a nosaltres.

I es veritat.

Bona nit
Jordi (anònim)

El veí de dalt ha dit...

Dessi,
entesos: "Catalunya serà liberal o no serà". Mentrestant, la Joana se m'ha avançat. Apali!

Mart de Garriga ha dit...

Tot això de les ong m'ha recordat una poltra que va anar a ajudar els saharauis, perquè resultar que "nosaltres" els vam colonitzar. Bé, va deambular per allà fent d'infermera, fins que varen aconseguir enrengar un projecte d'aquest. Al final se li va plantar a casa tot un estiu un responsable saharaui de no sé què. Ella, feminista de tota la vida, li cuinava , li llepava i el servia, mentre ell es passava les hores a la piscina o ajagut al sofà.

Josep (sl) ha dit...

Lo greu del Paio què me volia fer anar a Palestina. És què li vaig preguntar si és creia el què me deia. I me va dir: - No, però la tia què ho organitza m'agrada. I és guay i una bona causa... bombardeig de propaganda.
Si el Paio me volia convencer amb una dosi de propaganda intrevenosa almenys podia fer veure què s'ho creia.