divendres, de setembre 21, 2007

Customitzar Europa

Com era previsible, la gravetat del sopar es va desplaçar del llibre cap al Cercle d’Estudis Sobiranistes. Es fa patent que en López Tena ara mateix té una missió vital a complir: atorgar solvència a un projecte com és aquest Cercle. Farcir-lo de contingut, dotar-lo de credibilitat. És el primer intent, en molts anys, d’imprimir al sobiranisme d’una pàtina de rigor i seriositat. De voler fer-li traspassar la frontera cap “als del la corbata i l’americana”. Fins avui semblava una matèria reservada a peluts i “altermundistes”.

El missatge del convidat és molt clar. Des que el catalanisme comença a agafar cos, l’estratègia ha estat la d’intentar redimir els pecats inherents al fet de ser catalans a base de la col·laboració. Aquesta opció no ha estat exempta de sacrificis, de renúncies, de contradiccions. No ha estat res més que una pluja fina de decepcions, perquè no hem aconseguit ser partícips en la part que vol proveir solucions als problemes d’Espanya. Ans el contrari: no hem lograt més que ser considerats part del problema. La lectura de la qüestió és immediata: esdevinguem part del problema, doncs. I en aquesta pauta s’ha posat a treballar l’autor de “Catalunya sota Espanya”.

Europa és la realitat en la qual ens movem. No fa pas massa que han ballat algunes de les seves fronteres polítiques i d’altres comencen a tenir rampells semblants: Bèlgica, Escòcia. Sembla que aquests moviments dins d’Europa no seran els darrers i cal establir ponts amb tots ells.

És molt presumible que als americans ja els vagi bé. Quanta més disgregació, menys competència. Quanta més voluntat de la ciutadania per voler customitzar el mapa d’Europa, millor. I per Àsia, això del continent europeu ni existeix, més que en cròniques minúscules dedicades a successos. Per tant hi ha una conjuntura de via lliure.

Intel·ligent l’observació que em feu un dels assistents. És important el tema del llenguatge a l’hora de promoure iniciatives d’aquesta naturalesa. A Bèlgica no es parla d’independència, que és un concepte amb una càrrega molt agressiva. S’ha optat per dir-ne “divorci”, que és un eufemisme socialment més acceptat. El significat és el mateix, però.

Potser si que en endavant hauríem de dir-ne quelcom proper a “Costumitzem Europa”, en comptes de cridar independència, separació o trencament. Tot això provoca histèria i rebuig innecessaris. Customitzar és un anglicisme que significa “personalitzar, fer a mida”. Té un aura de cosa internacional, moderneta, àdhuc global. En absolut genera una imatge de problema endèmic i casolà.

A més de l’actitud positiva en aquesta tasca titànica que ens proposa n’Alfons, serà importantissim cuidar la forma. Es tracta, com sempre, d’anar sumant. Sense parar. I més ara, que ho fem assumint que som part del problema.

13 comentaris:

espiadimonis ha dit...

M'hagués agradat assistir-hi, però em fou impossible. Si la xerrada va derivar del llibre a l'actualitat, el tema devia ser realment apassionant. Seguiré amb interès els moviments d'aquesta plataforma, perquè sóc del que pensen que la llibertat nacional no ens la duran els polítics, sinó la societat civil.

Joana ha dit...

Tant de bo la suma serveixi per aconseguir la fita. Un goig veure diferents generacions amb un interès comú!
És com si el poble agafés les regnes.
Un plaer!

Dessmond ha dit...

Espiadimonis,
Ha estat una llàstima. El plantejament fou que tothom pogues seure en la mateixa taula del convidat i així poder interectuar amb ell.
Aquest Cercle, que no platafroma, donarà molt motius de debat. Se'n parlarà. Val molt la pena.

Joana,
Si, la visió és que el projecte del Centre d'Estudis Sobiranistes és un projecte transversal. Un motiu d'il·lusió col·lectiva. Ja tocava tenir-ne un, com a mínim.
Un plaer, també. Fins la propera.

Odalric ha dit...

I a més, el sopar era prou bo :)

(i no cal dir la companyia!)

En López Tena te les coses molt clares i això és molt interessant...

Dessmond ha dit...

Odalric,
Sí, la teca va estar molt bé. Em va sopendre gratament.

ddriver ha dit...

jo em vaig quedar amb gana!!pero estava bo de collons,pero una miqueta mes hauria estat celestial ja.
El millor sense dubte la companyia

Mikel ha dit...

Tot i no tenir-ne cap dret desde aquest mateix moment ja en demano una segona edició.

Anònim ha dit...

M'agrada veure la il·lusió que hi ha per aquí. Malauradament, no vaig poder anar al sopar. M'hauria agradat sentit el López Tena (un paio que fa respecte i que em mereix molta credibilitat) i tots els altres.

Endavant les atxes. Jo m'apunto al carro.

Això de customitzar no m'agrada gens. Em fa pensar en aquests de la Ñ que tunegen el 'carro guapo'.

Això, sí, estic molt d'acord que cal vigilar molt el llenguatge, perquè gairebé sempre en aquest món el nom fa la cosa.

Salut.

Dessmond ha dit...

ddriver,
Tens raó al que dius de la quantitat. Ara, realment si van mirar molt amb la teca. Jo la vaig trobar excel·lent.

Mikel,
Una segona edició amb el mateix López Tena?. O amb personatge diferent, com per exemple en Mark Knofler?. Apa, que tu vas fallar, però deu-n'hi-dó. Va estar bé el concertillo?

reflexions en català (marc),
Coincideixo amb tu, el personatge té una credibilitat altíssima. Val la pena donar difusió al llibre i, ara, al tema del Cercle.
Una cosa és customitzar i una altra -de ben quinqui i dels de la Ñ- és tunejar. Customitzar és més cool.
Salut i a veure si en la propera ocasió pots fer l'escapadeta.

Anònim ha dit...

Et felicito per la organització d'aquest sopar, i del que organitzes en aquest sentit. Penso que és bona cosa.

Pel que fa a la proposta del Cercle D'Estudis Sobiranistes crec que caldrà observar per on va.

D'entrada, però, no comparteixo una de les teves impressions.
Trobo que el plantejament és més limitat que el que dius sobre recollir el moviment sobiranista actual i donar-li serietat i rigor. No només perquè aquest té molta serietat i rigor fora d'aquestes "corbates i americanes" que assenyales (em sembla que t'entenc el to i que parles de prejudicis no acceptables), també perquè l'actuació que pretén el Cercle es limita al Principat i a aplicacions i ús de lleis que per sort, petits interessos o conjuntura superin el "por huevos", i també perquè el problema de la sobirania que tenim plantejat supera l'àmbit de lleis, legalitats, legislacions i legislatures, així com el criteri d'eficàcia que trobo necessari però no suficient.

Anar sumant, estic d'acord. I, com et dic, sóc conscient que està començant. Cal veure per on anirà, però, he vist que tant en el plantejament, com en el problema o fi del problema, el sobiranisme depassa l'àmbit de les lleis. Així com les lleis en els tractes que tenim actualment depassen (i encara de forma més escandalosa) l'àmbit de la racionalitat i la eficàcia que sembla guia el projecte. Vaig observar altres mancances que em preocupen, però necessito rumiar-les per a no embolicar. Cosa que em sembla necessària per rigor.

Un agraïment.

Anònim ha dit...

Dessmond € cia.

Enhorabona i gràcies. Per la idea, l'organització, el lloc, el sopar i el personatge.

A.López Tena, a qui no coneixia, em va, gairebé, "impressionar". Valencià, notari i tot el que això significa,de CDC,liberal, sobiranista, "animal polític" en el més noble sentit,racional i realista, però alhora desacomplexat, amb experiència, i dura, sembla, però alhora molt formativa, en un dels caus més unitaristes del Madrid expoliador,combina a la perfecció acció, cap moblat, objectiu i estratègia, i capacitat.

M'ha recordat molt alguns d'aquells "homenots" ó "donotes" de l'època del "fer pais": incansables, insubornables, capaços de felxibilitzar les formes però no els objectius.

La política catalana, catalanista, sobiranista, té en A. López Tena una gran troballa. Ha fet i fa feina, però crec que en farà molta més, i important, els propers anys.

Una bona nit, sens dubte.

Sap greu "parasitar", però, benvolgut Dessmond, que es repeteixi, si us plau, de tant en tant, amb els personatges que tu creguis oportú.

Salutacions cordials,

Jordi

Anònim ha dit...

A propòsit del que dius sobre el fet que “és important el tema del llenguatge a l’hora de promoure iniciatives d’aquesta naturalesa”, em sembla oportú ‘enganxar’ un fragment de l’entrevista amb l’actor Sergi López que publica avui el Diari d’Andorra.

"–Tant com per considerar-lo paper mullat [l’Estatut] i plantejar un referèndum d’autodeterminació per al 2014?
–El que jo trobo és que la gent parla de Catalunya com una nació, una afirmació i un sentiment que comparteixo. Em sembla una obvietat que aquell qui consideri que el seu país és una nació en reclami la independència.
–La independència!?
–El que passa és que la paraula independència s’ha demonitzat de mala manera. La dius i sembla que estiguis a punt de posar una bomba, quan independència és un concepte extremament positiu i essencial en la vida de les persones. Desitjar la independència d’un lloc que creus que és una nació em sembla la cosa més normal del món."

Dessmond ha dit...

smartinez,
Gràcies Sílvia.
No crec que parli de prejudicis. Penso que parlo d'un clixè ben estés. La gent que parla en clau independentista no és precisament la més encorbatada. És més, quan l'independentisme ha arribat a tocar alguna cadira n'ha fet bandera de no dur corbata. El clixè, l'estètica independentista no me la invento. Com això de dur les ulleres de pasta o el mocador palestí al coll. Són incones.

El fet que es limiti al Principat pot ser objecte de crítica. Però és que ara mateix el tracte que reb Catalunya no és el mateix que el que reb València, per exemple. La sensibilitat que hi ara sobre aquest tema no és la mateixa a Catalunya que a València. Etc., etc. Entenc que n'Alfons López Tena no vol vendre fum. Vol fer realitat el que és possible.
Salutacions.

Jordi,
Estic d'acord amb tu en que és una sort comptar amb un personatge com n'Alfons López Tena. Crec que ens en calen uns quants d'aquesta fusta i categoria. A veure cap a on tirarem en endavant. Podem ser optimistes, sobre tot ara que el panorama se'ns presenta tan gris.
Ara cal deixar passar la ressaca. Organitzar això ha porta les seves estones. Però ja mirarem si podem tornar a fer-ne més. La voluntat és que així sigui. De "parasitar", res. Al contrari, agraït pel que dius.
Salutacions.

reflexions en català (marc),
T'agraeixo aquest "cut and paste". Penso que reflexa molt bé el que intentava dir. És acollonant que les coses siguin així. Però cal tenir-ho ben present. Les formes són molt importants.