dissabte, d’agost 11, 2007

Ramon B. for President!

A mitjans de juliol al Cimera Extraordinària hi apareixia una breu entrada, que feia referència il·lustrada al que més d’un pensava que era una vil llegenda urbana. Quan en Montilla va pel món, porta una “xuleta” per si ha de signar al llibre de visites. Copia d'allí el que hi vol deixar estampat.

Bé, a mi em deixa perplex. Una situació d’aquesta naturalesa em deixa fora de joc. Surt al Polònia i m’ofèn. Però a vegades diuen que la realitat acostuma a superar la ficció. Com és el cas. I no sé si estic ofès, al·lucinat o sento una vergonya aliena desmesurada. Em costa bastant de creure que al Partit dels Socialistes no hagi realment algú més preparat. Us imagineu semblant situació en algun president d’un país europeu, de la nostra òrbita, del nostre món?. Que un president no sàpiga escriure en l’idioma del país que –se suposa- representa és una cosa inconcebible. En la nostra òrbita, en el nostre món vull dir. No en la casa plena d’okupes que tinc davant del despatx.

Crec que els intestins d’un partit són complicats. Però fins a aquest punt, mai no m’ho hagués pensat. Al PSC hi ha gent molt vàlida, jove, que representa saba nova. Idees noves, energia nova, futur.

Proba d’això n’és, per exemple, en Ramon Bassas. També té el seu blog, molt –massa- socialista. Jo acostumo a seguir-li la pista regularment. Estic segur que, tot i no compartir la seva veta ideològica, pesa més el cantó de les seves virtuts polítiques que les criticables. Hi juga molt en el seu favor l’edat. És un personatge més fill d’aquests temps que no pas d’altres més empeltats amb tot el rebombori que fou la transició de la senyoreta Pepis.

Quan arriba l’estiu en Ramon Bassas a diari fa les seves recomanacions. En general les trobo molt encertades. Interessants, sens dubte. El vaig descobrir l’agost passat, que va estar replet de bons suggeriments. Em va agradar especialment la referència a la primera carta encíclica del Sant Pare Benet XVI: Déu és amor (Deus caritas est). La vaig anar a comprar de seguida, la vaig llegir i ha quedat tot aquest any al costat del sofà; a l’estar de casa. Aprofitaré la meva condició de Puigdellívol per tornar-la a mirar. He celebrat molt que enguany torni a repetir aquest sistema d’entrades en el seu blog. Us el recomano, doncs.

En Ramon Bassas és filòsof. Està gairebé dit tot. Lletres pures. Parla, quan no és en campanya, d’art, religió, literatura, filosofia. També de política. De Mataró, on fa de regidor d’urbanisme i a més n’és el primer Secretari del PSC.

Molts cops he pensat perquè un tipus com en Montilla i no un tipus com en Ramon?. Potser perquè necessitaria més recolzaments?. Ramon, envia’ns un senyal clar –no cal que sigui explícit, que t’hi jugues la carrera!- i començarem una ferotge campanya per internet: Ramon B. for President!.

Àrea Puigdellívol
Melmelada Wilkin & Sons, Ltd. Ginger and Rum. A sobre de la llesca torrada amb una punta de mantega.
Mitja ampolla de cava Pere Ventura, Brut Nature, Cupatge d’honor. A la fresca, perfumada per les tomaqueres i l’espígol. Remor de fons ambientada pel les ones de la mar.

10 comentaris:

Oriol ha dit...

lo d'en Puigdellívol, sensacional!!
Si és Regidor d'urbanisme de Mataró sent filòsof, alguna cosa patina Des, no fotem!!!, clar que veient en Saura.......potser no patina tant.

Anònim ha dit...

D'acord, estem en pau.

Ramon Bassas ha dit...

Dess,
Gràcies, però és que jo sóc molt de Montilla. És un home preparadíssim, d'altra banda. I també porto xuletes. I desconfio del govern dels savis platonià. I em veig infinitament menys savi del que semblo. I, en el fons, si mai em fessin president, potser tindria encara menys temps pel bloc...
En fi, el que m'honora és tenir lectors com tu.
Per cert, Benet XVI és a prop de publicar un altre llibre.
Una abraçada,

Dessmond ha dit...

Oriol,
Bé, abans portava -cito de memòria- la regidoria de seguretat. És a dir, la poli era sota la seva batuta.
Ara, la comparació amb en Saura crec que és desafortunada. En Saura no m'interessa ni en la versió de Polònia, que és la bona. De'n Ramon Bassas crec que te'ns pot fiar bastant més. Mai li he sentit dir que sigui antisistema, per exemple.

Dolly,
Quedo més tranquil. Ara, en pau me n'he sentit sempre. I des que sóc un Puidellívol ocasional, ni te cuentu. Benvinguda.

Ramon,
Sort tu que li coneixes le virtuts. No vull furgar més en el tema Montilla. I si tu ho dius, doncs la cosa ja té un altre valor. Però, si realment està tan preparat com sembla, perquè ho dissimula tan bé?.
No em crec que portis xuletes per escriure en un maleït llibre de visites. Entenc que com a militant hagis de dir segons què i jo no et posaré -com a mínim intencionadament- en la situació que hagis de parlar malament d'un company de partit, que a sobre exerceix el càrrec de president de la Generalitat. No sé en quina situació es podria donar, però m'agradaria conèxier una visió crítica/desapasionada de'n Montilla. D'algú que el conegui realment. No d'un que toqui d'oïdes.
La gent que va ser crítica -i molt amb en Pujol- i tenia carnet de CDC o d'Unió, ha estat la gent a la qual he respectat més al final. Moltes de les coses que van dir, després van resultar ser veritats com a temples. En moments d'esplendor oficial, hi havia massa gent enlluernada. La que sap ser críticar acostuma a ser ben intel·ligent. Sembla que endevinin el futur. I això no ho sap fer tothom.

I jo estic content d'haver topat amb tu. La feina ben fetes no té fronteres s'hi deia a "l'altre" règim.

Finalment, suposo que ens ho faràs saber, això d'aquest llibre. Seguirem atents, doncs. Salut!.

vilapou ha dit...

El bloc d'en Ramon B. va ser potser el del primer polític que vaig descobrir, i sempre l'he considerat un exemple. Apassionat en les seves idees, però sense descuidar mai les seves aficions i creences. Un apassionat, vaja. I un exemple (per a mi) de com haurien de ser els blocs dels polítics.

Joana ha dit...

Interessant bloc i interessant persona.
Gràcies per recomanar-lo. M'hi he passat una estona badocant!
Bon capde, Dess!

Ramon Bassas ha dit...

- Dess,

En fi, sí, n'hi ha que el critiquen, i molt. Fora i dins. Però a mi em cau bé, ves. El trobo assenyat i diria que ja calia...

Però vaja, quedo una mica atabalat amb aquests elogis, que agraeixo, és clar. És obvi q no em coneixeu gaire. Una abraçada a tots i totes.

Dessmond ha dit...

Mestre Vilapou,
Jo el primer que vaig llegir va ser el de n'Iceta. Fa molt temps. Però el vaig deixar estar perquè cal ser molt militant per resistir.
El de'n Ramon B trobo que també socialisteja, massa pel meu gust, però li reconec molts més mèrits que defectes. De llarg. I quan arriba l'estiu penso que és imprescindible. Li surt la vena ciutadana, la més homologada amb els que no pensen políticament com ell ni vivim en clau política. I és una autèncitac delícia. Prova d'això és que jo l'he seguit regularment fins i tot el temps que vaig deixar d'escriure al blog.
Celebro que no hagi estat només una percepció personal.

Joana,
Crec que hem tingut un flaix semblant. Quan el descobreixes genera respecte en positiu. Esperes molt dels polítics i en canvi hi ha massa motius per sentir-te decebut. Quan llegeixes el seu blog sembla que encara hi ha una llum al final del túnel.
Bon cap de setmana per tu també!

Ramon B,
Suposo que sí que n'hi ha de crítics. Els de fora poden ser una versió més o menys lograda del Polònia. Critics ho dic en sentit constructiu. I la crítica constructiva que té valor és la que surt de dins el partit, que és aquella que mai corre pels mitjans. És la que té més consistència i molt més meritòria. Malauradament no conec militants socialistes amb un grau de confiança tal com plantejar aquesta qüestió.
Sempre he cregut necessària la figura dels líders, però igualment necessària és no mitificar-los.
No t'atabalis, home!. Crec que a més de criticar impecablement, també s'ha de ser impecable per destacar el cantó positiu de les coses. I si en el ram de la política hi pots trobar exemples amb valor afegit, cal dir-ho sense embuts. Amb el signe d'aquests temps, avui es fa més necessari que mai!. Salut.

Odalric ha dit...

Molt preparat...

Ara resulta que estar molt preparat vol dir que la teva vida laboral transcorri exclusivament dins l'administració.

PERFECTE

Dessmond ha dit...

Odalric,
Jo el crec més ben preparat que en Montilla, que és el que qüestiona el post: no hi ha ningú millor al partit socialista tenint present el que hi ha ara?. I jo, a més de ser crític, ofereixo una opció viable. Perfecte? No ho sé. Si s'ha format exclussivament entre els viaranys de l'administració, imperfecte. Però molt millor del que tenim fins el moment.