dijous, d’agost 30, 2007

Lo riu és vida

Lo riu és vida i una ració d’escopinyes amb salsa Espinaler acompanyada de vermut, també. Diria que això segon perdurarà en la categoria dels bons records. I allò primer, a mesura que passi el temps, acabarà convertint-se en mala vida.

Cada any, en època estival, hi ha dos temes recurrents: grumers i sequera. Dels grumers se n’ha parlat abastament, com sempre. En canvi, la sequera, només va aparèixer tímidament. Així que es va signar el decret de restriccions, va saltar el primer diferencial. Després van caure quatre gotes que els hi vam subministrar categoria de diluvi. De seguida van petar els ploms de mitja Barcelona. Va continuar la lletania dels trens de rodalíes, va venir la ministra d’incògnit com si aterrés a l’Irak, va venir en Pizarro a miccionar en seu parlamentària, va venir la declaració d’independència amb data al calendari astral i ben aviat vindrà l’operació tornada.

Tantes vingudes ha hagut per explicar, que la del meu amic no ha sortit enlloc. “Vinc de La Baells i l’embassament fa angúnia”. Només has estat a La Baells?. Perquè el panorama hidrològic a Catalunya també pot fer riure –o plorar- bastant.

Varem muntar la de Déu amb allò de que “Lo riu és vida”. Es va aconseguir aturar el Pla Hidrològic però la solució alternativa, implantar una nova cultura de l’aigua, sembla que no ha estat suficient després de tots aquests anys. Suposo perquè tot aquell ciri, a més de suposadament ecològic, va ser una batalla d’esquerres. Lliurada tant a la dreta catalana com l’espanyola. Una gran victòria que recordarem en el temps.

Jo que m’ho mirava atònit per televisió sempre em vaig demanar d’on sortia tanta pasta per confeccionar aquella ma de samarretes, d’escenografia amb els tubs metàl·lics retorçats, de lloguer d’escenaris, d’equips de so, autocars, les pancartes d’encàrrec, les banderes amb l’icona dels tubs –versió blava i blanca-. Tot allò no surt espontàniament si no hi ha una ma generosa -i d’esquerres?- que faci una bestreta.

El collonut de tot plegat és que quan arribi el dia que haguem d’omplir les cisternes del wàter amb Fontvella, encara haurem de tornar aguantar alguna ment preclara -d’esquerres, of course- que gosarà dir que tot això és culpa de la nostra obsessió identitària. No dubto que obtindrem nova micció, de disseny, hertziana i lluny de qualsevol seu parlamentaria. Directament a la cara, per catalans, conservadors i dretanosos. I sospito que serà abundant, perquè ha de poder reomplir puntualment embassament per embassament.

Però bé, a qui coi li preocupa l’aigua?. A un extraviat com ara jo?. Sempre ens queda lo recurs de lo riu!. El que toca és retornar cap a casa esglaonadament. I demà ja serà tot un altre dia.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Esmentar al President Pujol pot fer sortir urticària a més d'un, però ell saviament no s'ha cansat de criticar durament aquesta cultura del no que està tan arrelada a sa societat catalana. No volem aturades elèctriques però ens oposam a la línea alta tensió; volem un aeroport internacional i fins fa dos dies no varem posar ni una palada de ciment per no molestar a dos ànnecs a El Prat; ens rebenten els atascos diaris a la B-30 però no volem un quart cinturó; he de seguir amb més exemples? Pura demagògia de pràcticament tota la classe política que no deixa de ser una simple correa de transmissió del tipus de societat que hem degenerat. Això sí, lo riu és vida. Fins quan?

Dessmond ha dit...

Aucanada,
Voler i no doler.
Volem tenir la vida resolta fent veure que el problema es resol tot sol. Com que hem tingut problemes ben grossos darrerament, els altres no vol dir que s'hagin resolt.
Amb frases fetes no funcionen els països de debó. Potser serveixen per promocionar els parcs temàtics, però poca cosa més.

Anònim ha dit...

Crec que tens raó en la crítica a la cultura del no i a certa esquerra guai que tenim en aquest país, però el transvassament de l'Ebre era un error. Per saber això no calia anar a les seus dels partits sinó parlar amb la gent del territori. Si CiU hagués fet això, i no només en el tema de l'Ebre, segurament d'una altra manera li haurien anat les coses.

Necessitem aigua, més aigua, i no només nosaltres sinó tot l'Estat. El que ens hem de plantejar és com ho aconseguim, i entre el no a tot i un creixement no sostenible bé hi deu haver alguna alternativa.

Dessmond ha dit...

Lrds,
Hi havia un estudi viable per dur aigua del Roine. Allò també va quedar penjat.
Si tenim un problema damunt la taula cal donar-hi resposta. No n'hi ha prou amb bramar.
No discuteixo si trasvassar aigua és un error, perquè ho desconec. Però és que se m'en fot si, a més d'aturar el trasvassamet, no hi ha una alternativa. Jo vull solucions, a banda d'eslògans més o menys afortunats.

Mikel ha dit...

Aixo de les financiacions en temes aixi sempre m´ha tret de pollaguera , et convido a fer una lectura del que vaig escriure fa ja un temps en aquesta linia...

http://emci.blogspot.com/search?q=manifestacio

Anònim ha dit...

L'estudi per portar aigua del Roine era del penúltim govern Pujol, i van tenir temps per fer-lo. Per altra banda, trasvassar aigua no és un error, el que és un error és trasvassar aigua de l'Ebre, amb un Delta en retrocés (ja inclús sense trasvàs) i amb multitud d'estudis d'impacte ambiental en contra. Fins i tot la Comissió Europea havia plantejat les seves reticències.

És clar que cal fer coses, i potser l'aigua del Roine n'és una, no ho sé, però també hem d'entendre que calen polítiques d'estalvi i que el creixement a qualsevol preu és absurd.

Anònim ha dit...

Et veig molt optimista omplint la cisterna amb font vella. Jo ja estic acaparant cerveses sense alcohol per quan arribi el moment.

Anònim ha dit...

Considero que un del problemes de com funciona la política actualment és que, independentment que siguis d'esquerres o de dretes, hi ha coses que són assenyades de fer o no.

Sí, l'anulació del trasvassament de l'ebre va ser una victòria en l'ideari socialista. Però em sembla que el trasvassament del Tajo-segura és obra seva i és un desastre. Això la veritat és que ara de memòria no ho puc pas confirmar.

Sigui com sigui, els trasvassaments de qualsevol mena són males solucions als problemes de la manca d'aigua. Com les grans obres hidràuliques en general.

Els EUA, que seran com vulguem però tontos del tot no són, estan encetant polítiques encaminades a eliminar preses i aprofitar planures naturals on acumular aigua . Fan el mateix, els hi surt més barat i a sobre alteren menys els serveis naturals que ofereix el riu.

Els grans trasvassaments poden arribar a quadrar sempre i quan hi facis un cop d'ull superficial per sobre. Quan s'aprofundeix entren en acció aspectes com la qualitat de l'aigua d'arribada, costos associats a mantenir aquesta qualitat, problemes derivats de l'alteració del flux hidríc (desaparèixer un delta, amb tota la seva activitat econòmica, per exemple), etc... que fan que aquestes obres no siguin tant recomanables.

En general, i des de el meu punt de vista, és molt més barat estalviar aigua i fer-ne un us racional. L'aigua, per molt que la moguem de lloc, serà escassa ens uns llocs i abundant en d'altres. Considero que s'ha de mantenir certa coherència en aquest sentit.

Catalunya no és un país amb uns grans recursos hídrics, com tot el mediterrani en general. Hi ha poca aigua i mal repartida en el temps i l'espai. Però, tot i això, l'aigua que hi ha, amb una bona previsió, és més que suficient per permetre el desenvolupament de l'activitat econòmica.

Però no és el cas. Per exemple, a l'estat espanyol la mitjana d'aigua perduda al total de la xarxa de distribució d'aigua arriba a un aberrant percentatge d'un 25-30% amb punts crítics on arriba al 70%.

Això és una quantitat d'aigua espantosa.

Per altra banda, estic d'acord en que les polítiques de l'administració en aquest sentit no se sap pas ben bé cap a on tiren.

Suposo que es més fàcil posar-se a pregar per veure si plou com cal.

O, com acostuma a ser habitual, descarregar en el ciutadà tota la responsabilitat al respecte, que val, és un bon tros, però no pas tota.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Veig que a tu també et meravellen cert tipus de miracles econòmics.
Jo em queixo d'això, però de passada. El tema de l'aigua ha quedat penjat, com si en realitat ja el tinguessim resolt.

Lrds,
Era en temps de Pujol, quan el Pla Hidrològic era vigent i, entre d'altres, el mateix Aznar va dir que d'aigua només la pàtria. I el govern de Pujol va queda sol com un mussol en el tema. Per visualitzar que feia "aigues".

Desconec els raonaments tècnics. Però que el litoral català -i no català- canvia és un tema al marge de trasvassaments. Mira't un plànol de Barcelona, del 1700 i veuràs que ara s'ha guanyat terreny al mar. O la seu de Mallorca: la mar arribava fins a la murada. Dic els primers casos que conec i que em venen al cap.

El problema del retrocés del Delta potser és de tipus arrossaire i, per tant, econòmic. Et puc assegurar que en termes ecològics totes aquelles extensions d'arròs són d'un impacte brutal, des del punt de vista natural i paisatgístic. L'arròs, activitat implementada a principis de 1900, va acabar amb tota la diversitat d'aleshores.

Calen polítiques d'estalvi, de racionalitazar l'aigua. El creixement és inevitable i el consum per persona s'ha disparat brutalment. I de forma bastant inevitable.

Joan Arnes,
Jajajaja. Escolta, a grans problemes, grans solucions. Faré una provatura amb la cervesa Cap d'Ona.

Ararat,
El problema dels embassaments aturen el curs dels materials que els rius tenen al seu interior. A l'Estat espanyol s'ha estudiat poc el concepte de "Full Bank", àmpliament estudiat en conques de rius foranis. I Amèrica torna a ser capdavanter en el sentit que apuntes tu.
Jo el problema el trobo en que s'ha multiplicat el consum per persona estrepitosament. Si comparem el que gasta en aigua un catalanet de 1900 al que pot gastar un del 2007, cauriem de cul. I a més s'ha produit un increment demogràfic, tot i ser el menor d'Europa. El problema està servit. I sense resoldre.

Anònim ha dit...

Saps que es el pitjor? Que els nostros estimats pseudo-progres no diuen ni mu sobre el sobreconsum d'aigua al camp. Segons dades oficials es calcula que el 75% de consum a Espanya correspon a agriculta, mentres que les ciutats nomes utilitzen 15% i el 10% restant en industries.
Fins al dia d'avui poques critiques al pobre pages sobre el seu consum d'aigua. No sigui que ens tallin l'AP7 els divendres i diumenges!

Dessmond ha dit...

Aucanada,
I si els pagesos decidissin fer-ho en plena operació tornada, combinant-se amb el peatge de Tarragona l'impacte seria brutal.

Mikel ha dit...

De fet he sentit algun cop que la majoria de la red de dsitribució d´aigua de BCN i molts altres indrets de catalunya te pedues considerable degut al mal estat de les seves canyeries de distribució , milions de litres d´aigua que va directes a les clavegueras sense que ningu digui res...

Anònim ha dit...

Apreciat Dessmond,

En aquesta història de l'Ebre, i la seva aigua, de ben segur que CiU no ho va fer prou bé, però d'altri van fer-ho moltíssim pitjor. Quan hagin passat 5 ó 10 anys més, suposo que es coneixeran moltes mes coses d'aquest affaire. N'aùnto nomes un: quantes vegades el futur president aragones, Marcelino Iglesias, va anar a Palau, a peticio seva, per a demanar favor al respecte, i arguments reals sobre, malgrat que s'aprovés amb garanties condicionals en mans de la Generalitat, mai podria arribar-se a fer.?

I, tanmateix, la questió de l'Ebre, amb altíssima mobilitzacio ciutadana, si, i repercussions mediàtiques tipus Hiroshima bomb, va ser, políticament, la prova exigida pels socialistes als d'ERC de que el tripartit pactat 5 anys abans es podria dur a terme.

Però electoralment, politicament, i en democràcia la reprsentativitat la té el poble en eleccions lliures, generals i secretes, el 99% de la gent s'oblida de mirar i tenir en compte els resultats electorals a les comarques de l'Ebre. Eleccions catalanes 2006. Totes les comarques ebrenques amb majoria molt àmplia, molt i molt, de CiU. Municipals del 2007: l-exconsellera Marta Cid s'estabella a Amposta, i nanai del paraguai. Tortosa torna a ser administrada, a l'Ajuntament, pels convergents.

La gent té la raó democràtica, sempre, sempre, i sempre que s'expressa en eleccions democràtiques.

I, suposo, haurem d'esperar al 2on volum de les Memòries del President Pujol (el que encara no s'ha iniciat i que explicarà coses del periode dels seus governs) per a tenir menys biaixos.

Finalment, quant al trasvassament del Rhoine, esmentar que en 4 anys , o en 6 , no es pot fer, tècnicament, economicament, i, abans, recordar que sense l'OK i el finançament parcial del gobierno (amigo o enemigo), no es pot fer res des de la Generalitat. Són, evidentment, afers internacionals.

Però estudiar-ho, preparar-ho, pactar-ho amb la meitat de les autoritats de Lyó, etc., etc., es va fer, i es va fer molt be. Crec demagògic dir que ho haguessin pogut fer. No fotem.

I, finalment, també trobo a faltar sempre els Plans Hidrològics del PSOE, els dos, el d'en Borrell sobretot, i que contemplava. El govern Aznar de la segona legislatura va fer bestiesses, però els dels socialites, havien perdut les olles molt abans i després. I, no sé per què, mai apareixen a la històrieta.

Jordi