divendres, d’agost 24, 2007

Ets liberal?

Ser liberal te més a veure amb la llibertat que estrictament amb l’economia. Encara que molts creguin el contrari o ni ho sospitin. És més una qüestió domèstica que estrictament pública. És una actitud personal, d’entendre i voler projectar la vida pròpia. És una necessitat vital. Poc té a veure amb cervells erudits que gaudeixin d’un Nobel d’economia. Pots no ser economista, però si liberal. No són únicament els economistes que necessiten la llibertat per poder-se realitzar.

Si creus que ets usufructuari del teu destí, no ets liberal. Si creus ser l’amo de la teva vida, comences a ser liberal. Si penses que tens responsabilitats, sobre tot domèstiques, que mai desapareixen i que amb el teu esforç i voluntat pots garantir cotes superiors de dignitat, aleshores estàs bastant tocat de liberalisme.

Si confons sanitat per salut o ensenyament per educació, vas pel mal camí. La salut només te la pot garantir una divinitat no terrenal i l’educació ton pares. Amb aquesta domesticitat s’albira el liberalisme del bo .

Si no cagues o pixes en via pública per convicció pròpia, encara que estiguis en festa major, en comptes d’un reprimit tens tota la pinta de ser liberal. Si, a més, no ho fas sabent que existeix un servei d’escombriaires les vint-i-quatre hores del dia per mor d’aquesta festa major, aleshores ets ben liberal.

Si creus que ets imprescindible per millorar el teu entorn o per fer progressar el món, ets molt liberal. Si creus que els mèrits de fer les coses ben fetes acabaran per tenir recompensa –material o no-, també. Si sospites que no som tots iguals, però que hem de gaudir dels mateixos drets per poder garantir les mateixes oportunitats a tothom, vas ben encarat cap el liberalisme.

Si creus en tu mateix, per allò que fas o has fet, i no perquè ho hagis heretat o t’ho hagi proporcionat un tercer. Si no et sents créixer quan ets voltat d’enzes és perquè penses bastant liberalment. Si entens que amb la llibertat es garanteix la realització de la condició humana, vas de liberal sòbriament.

Finalment, amb un toc d’obvietat majúscula: si ets català hauries de ser entre bastant i molt liberal. A menys que el dring de les teves cadenes, hores d’ara, et soni a música celestial.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Dessmond,

Ahir vaig pensar que el teu pròxim article seria sobre això mateix.

Si ser liberal és això que dius, jo també sóc liberal.

Amb aquesta paraula passa com amb moltes altres: què vol dir ser liberal? Depèn. Què vol dir ser nacionalista? Depèn. Què vol dir ser patriota? Depèn.

Gràcies per explicar-me el que entens tu per ser liberal. M'ha quedat molt clar.

Salut.

Lídia Pelejà ha dit...

Dessmond, (en relació també als altres comentaris sobre el liberalisme)

potser sí que en termes de moralitat coincideixo amb tu alhora de considerar-me liberal, però a nivell econòmic no m’acaba de convèncer... sembla tot massa bonic. Diga'm desconfiada.
I pel que fa a això de l’especulació a les illes, he de dir que no entenc com es pot defensar un liberalisme “pur”, alhora que plantejar-se un límit a la llibertat individual de construir el que et doni la gana a les teves propietats, per exemple.
Quines serien per vosaltres les mesures per tal de “regular” el “com”, és a dir, ¿com evitar un creixement tant desmesurat a les nostres costes?

Salut!

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
Era un article que feia dies que volia fer. Però l'he escrit avui.
Celebro que hagi quedat clar. Ser liberal és una cosa tan abominable com ser nacionalista. La suma de les dues coses es pot dir que és la cosa més antisistema que corre per Catalunya. Allò de la Mayol fa riure al costat d'això.

lídia pelejà,
Jo crec que confons el que és liberalisme. Si hi ha especulació jo diria que no n'hi ha gaire de liberalisme. Hi ha especulació.
El liberalisme accepta la regulació, la mínima per tal que no es donguin certs casos com els que tu cites. La regulació és necessària, és clar.
Ara, si compleixes la llei, difícilment podràs construir el que et dongui la gana. Per definició. I complir la llei és una cosa radicalment liberal.
Tu vens a associar un fet reprobable amb liberalisme. I jo et puc dir que la especulació la fan individus de dretes, de centre o d'esquerres, que no ténen perquè definir-se com liberals. És un tòpic d'una consistència que ratlla la broma. Com allò que els catalans són garrepes. Un tòpic.

Altra cosa, que donaria tema per mes posts, seria com evitar el creixement. No estic segur que sigui evitable ni que sigui desitjable evitar-lo. Si la població d'un pais creix, com coi vols evitar-ho?. Si en els darrers quatre anys la població ha crescut gairebé d'un milió de persones, només amb la immigració, creus que això és regulable, previsible? Ja m'ho explicaràs com es fa. El creixement d'una població és un fenòmen complex. I malament quan no es dona. Ara, si que es pot programar. Però frenar, aturar... és ben diferent.

Per mi el dramàtic de les nostres costes no és el seu creixement, sino el mal gust amb el qual s'ha fet. La manca de sensibilitat, la manca de més d'un tipus d'escrúpol.

Aqui també hi ha tema per un altre post. L'Eixample de Barcelona, avui tan admirat, seria una operació d'especulació o de creixement?.

Anònim ha dit...

Tot el que dius esta molt be... pero ser un liberal es mes que una actitud personal, o la guia de la conducta d'un mateix.

Ser liberal vol dir ser proponent d'una forma d'organitzar la societat que prima la llibertat com a dret fonamental i assegura la responsabilitat dels seus agents. Toques aquest aspecte a l'article, pero crec que hauria de ser el tema central.

Repetint-me: liberal es un concepte politic --- que crec que te una base moral pero no es un concepte moral per se.

Lídia Pelejà ha dit...

Dessmond,
gràcies pel comentari. m'has respost el que volia saber: "si compleixes la llei, difícilment podràs construir el que et dongui la gana. Per definició. I complir la llei és una cosa radicalment liberal.
Tu vens a associar un fet reprobable amb liberalisme. I jo et puc dir que la especulació la fan individus de dretes, de centre o d'esquerres, que no ténen perquè definir-se com liberals."

Gràcies una altra vegada!

Joana ha dit...

Sense entrar en termes polítics, o llenguatge polític, i deixant-me portar pel sentiments,crec que el que ens falta és ser nobles amb nosaltres mateixos( aquí hi poso a tothom) d'un partit o de l'altre.Ser noble és ser coherent amb el que penses i amb el que fas.
I últimament uns i altres són incoherents, massa poc nobles.
Els que manen i els que voten.I tenim el que ens mereixem.
No sé si m'explico bé, però em surt de dins.
Passa un bon diumenge, Des!

Marc Arza ha dit...

Article collonut. L'he recomanat al bloc.

Fins aviat,
Marc

ddriver ha dit...

a mi em sembla que tots en diferent mesura som lliberals

Dessmond ha dit...

Lídia Pelajà,
No es mereixen.

Joana,
És molt taxatiu, això de que tenim el que ens mereixem. Ho sento dir molt. No solament a tu. Però no puc estar-hi d'acord. No sé què he fet jo per merèxier això? I tu?.
Estic d'acord en què hi ha un excès de sàtrapes i oportunistes. Potser si que caldria ressucitar valors com la noblesa.
Espero que hagis tingut molt bon cap de setmana.

Catalunya.ffw,
Celebro que t'hagi agradat i agraït per fer-ne difusió.

Ddriver,
Jo també ho crec bastant. Per això em sobta que es demonitzi tan el liberalisme. Em sembla increïble.

Joana ha dit...

D'acord Dess, no ens mereixem el que tenim...però als programes electorals es promet el que després pocs compleixen.
O és que només s'ha de treballar abans de la campanya?
En general costa veure empenta.
Vinga Bona nit!

Dessmond ha dit...

Joana,
S'ha de treballar abans i després de la campanya, és clar.