dimarts, d’agost 28, 2007

El Barça: a segona

Fa temps que el Barça hauria de ser a segona. O en algun altre llim. És un dels factors més grans que tenim a casa nostra a l’hora d’eclipsar el país. Aquesta és una idea que arrossego de fa temps. Va començar a generar-me certa virulència quan al balcó de la Plaça Sant Jaume, n’Stoikov, va agafar el president de la Generalitat i el va sacsejar amunt i avall com aquell qui remena un vulgar sac de patates. Després va venir el sapastre de’n Bakero. Des del mateix balcó va llençar els calçotets de’n Joan Gaspar. Són escenes pròpies d’un país en vies de desenvolupament. Com el que vèiem fer a n’Hugo Chávez aquest cap de setmana. Populisme de baixa estopa.

Ahir en Ronaldinho va anar a un jutjat de Gavà per tal d’adoptar la nacionalitat espanyola. La doble nacionalitat, en realitat. Tothom sap, sobre tot la gent culé, que aquest fet té com objectiu el poder incorporar al primer equip més estrangers del que permet la llei. És a dir, allò tan suat del “feta la llei, feta la trampa”. Quan aquest Barça el considerem un dels referents de país vol dir que anem ben dats. Vol dir, per exemple, que ja ni ens podem escandalitzar de cap tripartit.

Quan fas trampa amb la llei, has de ser bastant ruc, ase o guarà per no saber que això podria molt ben ser que se’t tiri en contra. Quan de la llei en fem lectures interessades, tacticisme de vol rasant, la conseqüència immediata és el campi qui pugui. Com a mínim, saltar-se la llei, ja no generarà ni vergonya.

Cal ser un ignorant de marca major per no saber que la importància o el valor d’una llei resideix més en el seu esperit que en cap altre factor. La seva lectura pot donar validesa o nul·litat a aquest llei. Cal que posi cap exemple?. Cal que parlem de l’Estatut?.

Saltar-se la llei tan alegrement i comptar amb el vist-i-plau de la ciutadania només té una lectura l’assumpte. Una lectura aberrant. I quedar com uns perfectes idiotes i a mig civilitzar per mor del futbol em sembla encara més patètic.

Si el barcelonisme ha de subministrar aquesta anestèsia a la societat catalana, més val que es descomposi. Si la gent blaugrana pensa que ha fet el negoci del segle, més val que rumiï amb tornar-se a escolaritzar des de primària, amb independència de l’edat. Tota aquesta gent que sent els colors del Barça i que no se li regira el dedins, es converteix en còmplice tàcit d’una xorissada col·lectiva.

Si ets d’aquests, després no bramis. No estaràs autoritzat moralment per exigir res a ningú. Ni a en Carod, quan et surti amb les hòsties de la pluja fina. Ni a en Montilla, quan et refregui per la teva cara d’ase, ruc o guarà que si ets a les fosques o penjat en alguna via de rodalies és per culpa de la teva identitat nacional. Ni a en Saura, quan despiadadament farda d’antisistema amb la seva txurri, mentre custodien les regnes del país. Ni a en Mas quan t’obsequiï novament amb fotos obscenes fent manetes amb en ZP.

Si avui ets tu qui se’n fot del mort i del qui el vetlla, pensa que un dia també jauràs amb els peus al davant. I abans de ser ben mort sentiràs un calfred d’humiliació o de vergonya. Serà just en el moment d’exhalar el darrer alè. Només sentim allò que hem estat.

17 comentaris:

Mikel ha dit...

avui no podria estar mes en desacord amb voste.
Com diu en Xavier Sala i Matin (Marin per els presidents Joses de la generalitat) tots aquells que infravaloreu el poder del barça heu de pensar que es la societat , el poble qui escull pagar els seus diners en veure una peli de cine , visitar una exposició o comprar un partit de futbol.
Els bons actors guanyen milions d´euros per una peli perque aconsegueixen que milions de persones paguin els diners que gunayen treballant per veure la seva obra perque els hi produiex satisfaccio , el mateix pasa amb les gran obres d´art i la gent que paga per visitar els museus i el mateix pasa amb el futbol ,la gent paga agust diners per disfrutar d´un gol o una jugada d´en Ronaldinho. al igual que tu els pots pagar per menjar en un bon restaurant , en roba o en el que sigui que et produeix plaer.
Per tant, no es pot criticar el futbol sense criticar tota la resta de coses i la societat de consum , no podem caure en el parany de criticar el futbol aixi com aixi perque ningu obliga al poble a escollir-lo com el seu opi.
A segona de moment hi deixarem l´espaÑol si vols ;-)

Un indígena ha dit...

El Barça "un dels factors més grans que tenim a casa nostra a l’hora d’eclipsar el país". Interessant reflexió. No m'ho havia plantejat mai. Seriosament.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Un equip a Catalunya que es digui Espanyol simplement no té sentit. No hauria d'existir. Però ni a segona!.

El que em molesta del Barça no és precisament el que tu cites. Jo això ho trobo respectable. Parlo de quan el Barça projecta ombres al país, per empetitir-lo, per carregar-se'l. Quan el Barça serveix per a tractar el president de Catalunya com un subnormal, aleshores el Barça ha de desaparèixer. Quan el Barça fa un cant públic a fotre-se'n de les lleis, aleshores que desaparegui.

Al Barça se li ha donat patent de cors. Només podem riure-li les gràcies. Jo crec que no, encara que em suposi anar encara més a la contra. I no vull encetar una discussió més de fons, com ara la quantitat de xorrades que hom està disposat a fer en nom del Barça i en canvi no mouria un dit per a iniciatives ciutadanes que requereixen molt menys temps i diners.

Qui vulgui pagar pel Barça que ho faci, només faltaria. No he dit jo el contrari. No em mal interpretis. Jo els quartos m'els gasto com vull, només faltaria que no acceptés el mateix per a la resta de mortals. Però no és aquest el tema que plantejo jo.

Sé que amb "l'Esglèsia" hem topat. No infravaloro el poder del Barça. Al contrari, em preocupa la seva desmesura. Justament és això.

Ah, i no em tractis de vostè, encara que sigui per culpa del Barça!.

Indígenes,
El Barça arriba a xuclar energies a la societat civil catalana. Moltes més de les que en som conscients. Hi ha qui és capaç de donar la volta al món per seguir un equip de futbol. De jugar-se el coll per anar de la Cerdanya al Nou Camp en un temps rècord, per no fer tard a un partit. I és incapaç de pendre el mínim interés pel que passi a la cantonada d'on viu. I amb prou feines pots esperar que vagi a votar un dia encara que també sigui diumenge.

Anònim ha dit...

Home, potser si el Barça baixés a segona el trauma seria tant gran que fins i tot a l'Hospitalet demanarien la independència per tal d'evitar la deshonra.

Sí és que en el fons en Rijkaard i ela plantilla ho fan pel bé de Catalunya.

Que vagi bé.

Anònim ha dit...

Dessmond,
El missatge de fons que transmets es molt clar. No sé si era en Nuñez i Navarro o en Gaspart que ja deia que Barcelona FC era més important que la propia ciutat o Catalunya. Aixo sí, despres l'actual junta directiva s'ompleix la boca a l'hora de parlar de catalanitat, patriotisme, etc.
Ja ho esmentat en altres ocasions, aixo és el pan y circo dels romans actualitzat al segle XXI.
Pura decadencia!

reflexions en català ha dit...

Hola, us en recordeu del Nuñito, aquell que va dir: "aquesta ciutat, que porta el nom del nostre club?"

Jo sóc culer però per sort he perdut la passió que teni quan era jovenet. Cla agafar distància i sobretot, no llegir aquests pamflets com l'Sport i Mundo Deportivo, que no fan més que anestesiar i que la gent es cregui que el Barça és la repera, el millor del món mundial.
El cofoisme que envolta el Barça em recorda el que envolta Barcelona: per mi, ni el Barça és fantàstic ni Barcelona és la millor ciutat.

Després passa el que passa.

Dessmond, sabies que a Andorra la doble nacionalitat no està permesa i que hi ha moltíssima gent que la té? Algun dia el Bassas li ho podria preguntar al Pere Vilanova, o a l'Albert Villaró (si llegeixes el seu últim llibre, 'Blau de Prússia', podràs aproximar-te una mica al tarannà d'aquest país).

Salut.

Dessmond ha dit...

Ararat,
I tal com està aquest pais, segurament que se li concediria la independència a L'Hospitalet.

Atalaia,
Si, pura decadència. El Barça pot ser un símptoma més d'això.

Reflexions en català,
Que l'Sport o el Mundo Deportivo vengui algun diari a mi simplement em meravella. Quan veig a segons qui llegint-lo, em sobta. Sembla ser el diari de capçalera dels Esade boys.

Això que d'Andorra i la doble nacionalitat és el paradigma de l'expressió "fer-se l'andorrà". Que és la versió nostrada i augmentada del "fer-se el suec".

Mikel ha dit...

Ok , es que s´acostuma a mesclar els diners que mou el barça amb el que tu dius i es dificil trovar gent que en faci una diferenciació.
No obstant , jo diria que el barça a fet mes per donar a coneixer catalunya que qualsevol altre campanya de la generalitat.
Com molt be va dir en Robson el barça es l´exercit de catalunya.

Oriol ha dit...

l'Stoickov va fer "Rei de Catalunya" al PUjol, no?
El Bar$a a Segona, sense cap dubte, però si el raonament és pel motiu que exposes, hauriem de fer desapareixa la meitat dels esports i la gran majoria de clubs.
El que té que fotre de mala llet, és al immigrant que està intentant acosenguir la nacionalitat Espanyola i li compliquen la vida de moltes formes, i en canvi, un esportista d'èlit ho aconsegueix sense voler-ho, ja que és el club qui li proposa. Ara venen Giovanni i Eto'o i els ciutadans ho admentrem sense crítiques.
Molt interessant.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Aixó es el que jo en dic una "rajada" fora de lloc i sense venir a compte. Queda molt intel·lectual aquests comentaris anti-Barça, aixó si, intel·lectual de "pacotilla".Pa cotilles la meva iaia que es deia Maria i en feia.
Jo soc del Barça i català,per aquest ordre i a molta honra.

Dessmond ha dit...

Mikel,
A mi quants més diners sigui capaç de moure el Barça, més respecte sentiré. Vol dir que des del punt de vista empresarial són un exemple. Sempre que ho facin legalment, és clar. Com més diners, millor. Quan el Barça era a la bancarrota aleshores si que em fotia angúnia. Però ara, no.

Oriol,
Tu toques un altre punt de vista, que remata la feina que he encetat jo. La llei ha de ser igual per a tothom. En velocitat, també. Altrament, tenim ciutadans de primera -divisió- i ciutadans que no en són. No cal dir masses coses.

Francesc Puigcarbó,
Crec que ve a tomb, perquè la ciutadania se li va donar dilluns a en Ronaldinho. Per això he fet l'escrit.
No crec que aquest sigui un comentari anti-Barça. És un comentari crític amb aquells que defensen saltar-se la llei a la torera, perquè pensen que fan el gran negoci. Això és el "pan de hoy, hambre para mañana". Sóc molt crític amb l'actitud de que el Barça és immaculat per definició.
Finalment, no estic intel·lectualment preparat per entedre que ets barcelonista abans que català. No he arribat mai a tal mística blaugrana.
Ara, si les coses les veus així, si que vull dir-te que no t'has d'emprenyar per un escrit com aquest. Sóc bastan més inofensiu que l'esquadra madridista, t'ho asseguro. I enguany farà mal. Estàs avisat i no ho repetiré.
PS: La meva estimada àvia també es deia Maria. Tenim més en comú del que et penses!.

Anònim ha dit...

A mi em sembla una collonada això de considerar un equip de fútbol un símbol nacional. Els símbols nacionals són la bandera, l'himne, l'escut, el lema i la Festa Nacional. O és que el Chelsea és considerat un símbol nacional pels anglesos, aficionadíssims al fútbol? És evident que no.

A mi no m'agrada el fútbol, però sí l'òpera, però malgrat tot NO consider el Liceu com un símbol nacional, només com a un bon teatre, de la mateixa manera que els italians no consideren La Scala de Milà com un símbol nacional, només com un dels millors teatres del món.

PS: Enhorabona pel teu blog.

Dessmond ha dit...

Joan,
Estic totalment d'acord amb el que dius. Quan sacralitzem les coses, com ara una cosa tan lleugera com és el futbol, podem perdre la perspectiva de les coses.
Una cosa són els símbols i altra de ben diferent els equips de futbol. Voler-ho posar tot al mateix nivell és carregar-se el país, per la via directa.

Tania ha dit...

No! Ja no estic de vacances! He tornat però amb un nou look! Petons!

Dessmond ha dit...

Tania,
Celebro que hagis retornat amb forces tan renovades. Has anat al Gamper?

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja ho se que patirem, al quart d'hora de començar el partit de el Sardinero, li vaig enviar un mail al Puyal, "anem igual que l'any passat". En Quim està molt esverat.
Lo del Barça abans que català, te lógica, el meu avi era l'encarregat del Sagales a Caldes de Montbui i jo hi anava de petit cada cap de setmana, hi es clar, cada quinze dies veia als futbolistes del Barça, i als quatre o cinc anys NO HO SABIA ENCARA QUE ERA CATALÀ, però del Barça, SI. Un dia que plovia jo duia un xubasqueru i botes d'aigua vermelles, tenia cinc anys i cantava la vie en rose. A l'altra banda de la carretera hi havia un senyor alt i ros i una senyora amb un abric de pells. Qui és? vaig preguntar al meu avi, i aquest ajupint-se em va dir: aquest senyor es un futboliosta molt bo que ha fitxat el Barça, es de l'estranger de fora (aixó em va semblar que devia ser molt lluny) ERA EN KUBALA. I AQUESTES COSES MARQUEN.

Dessmond ha dit...

Francesc Puigcarbó,
Ara entenc això de ser barcelonista abans de català.Tot té una explicació!.
Topar amb en Kubala simplement és una passada. Per força ha de marcar de per vida.