Itching like grass

Mig any després

He deixat inactiu el blog exactament mig any. Per qüestions de feina. Només per qüestions de feina. Però ara que s’acosta l’estiu, tot el que no hagi lograt encarrilar, no ho podré fer fins passada la febre de les vacances. Tot el que no hagi aconseguit fer fins ara, no té massa sentit voler-m'hi escarrassar. És gairebé com tirar aigua a mar.

A vegades ens entestem a no acceptar la realitat. Quan treballes amb més gent també has de comptar amb llur influència. Per a bé i per malament. Amb les genialitats de tercers o amb llurs limitacions. Pensar que pots fer més gambades de les que realment són possibles és fer d’il•lús, simplement.

Així és que veient quin és el panorama al meu voltant, he decidit tonar a escriure encara que no tinc la cadència decidida. Però veient el ritme que estem agafant, on més d’un caparronet pensa exclusivament en paradisíaques platges més que en altres coses més calentes i properes, podria ben ser que decidís postejar a diari. Si hem de celebrar l’arribada de l’estiu, fe-m’ho. Però tots.