dijous, de gener 04, 2007

La mort de’n Saddam

Fa ben poc hem tingut l’ocasió de veure imatges del video on apareix Saddam a punt de ser penjat. Parla amb el seu botxí, sobre si ha de cobrir-se o no el rostre. Finalment només acorden que li posaran un drap al voltant del coll . El botxí li ho aconsella. En Saddam escolta els seus arguments –l’entès és el botxí- i en Saddam accedeix. En Saddam té el posat que de qui fa una conversa més. Segur que en Saddam n’ha tingut de converses de tots colors, de més o menys greus. Però hòstia, aquesta tracta de com han de ser els darrers darrers moments de la seva pròpia vida. Emmanillat i en un escenari que ben podria haver estat un galliner, en comptes d’un recinte per executar ningú. Encara menys per a caps d’estat destronats. És una forma molt miserable d’escenificar tota aquesta comèdia, que havia de ser mundialment exemplar.

No vull entrar en la figura de Saddam. No la conec més que pel que han subministrat els mitjans. O sia: no la conec de res. Ara ja és tard per intentar anar a la font. Potser sí que és un assassí, però és que aquí als assassins se’ls dona màxima cobertura i acta de diputat, si cal. Se’ls riu les gràcies i se’ls fa la reverència. Tant als franquistes com els comunistes.

M’ha semblat admirable l’actitud de’n Saddam. Sí. Quan era engabiat, va plantar cara fins el final. No podia esperar menys d’ell en els seus darrers moments. Aquests han estat d’absoluta serenitat. Ben sabedor que la mort forma part de la vida, no ha fet escarafalls.

De tot el show que ha estat el gran embull de la guerra d’Irak, em quedo amb aquest capítol. Amb una certa admiració. Prescindint absolutament de qui és realment el personatge, perquè ja he dit que el desconec. A més, no em vull embrancar en judicis paral·lels i gratuïts.

En una societat com la nostra, on la mort és un tema tabú, el vídeo d’aquests moments previs a l’execució del dictador iraquià tenen un valor incalculable. Tenen el valor de mostrar una persona amb la integritat necessària per afrontar dignament el pas cap a la mort. Hi ha molts moments en la vida que necessitem aquesta integritat. Però en el darrer instant, també l’hauríem de reivindicar i, vingut el cas, exercir. És la més repel·lent de les covardies la que fa amagar la mort en la nostra societat.

Jo no sóc amant de les sorpreses de cap tipus. Sempre he desitjat saber el dia -i hora, a poder ser- de la meva mort. Podria, així, discriminar en funció d’aquest factor en tots els moments de la vida. Suposo que podria optimitzar el meu temps. Suposo que, amb l’antel·lació deguda, podria fer acopi de la serenitat necessària. La mort és una cosa molt seriosa per a mi, perquè amb la meva mort s’acabarà el món. Sempre m’ha fet respecte no estar a l’alçada, quan m’arribi. Espero tenir un coratge semblant al que ha exhibit en Saddam. Això és l’únic que se del cert d’aquest personatge. Segurament, és l’únic que realment m’interessa.

PS: Podeu veure una gravació més llarga aquí. Potser no és tan afortunada, però em referma el que penso.

10 comentaris:

Marc Arza ha dit...

A mi les imatges de l'execució em van fer venir angúnia pel que tenien de mort premeditada d'algú. Angúnia física.

Deixant de banda qui era en Saddam, he d'estar d'acord amb tu que va entomar-ho amb una actitud serena i valenta digna d'admiració. Em va venir al cap la frase de Petrarca: "Un bel morir, tutta una vita honora".

Això de l'Iraq és una cadena de despropòsits l'un darrere l'altre.

Dessmond ha dit...

Avui he sentit que queda pelar el germanastre i algun col·laborador estret. Segur que tindrem més video.
La vida és un xou.

Oriol ha dit...

també riem les gràcies dels assassins en la democràcia.
Jo m'estimo més no saber quan em tocarà firmar els papers, així, quan vingui, benvingut serà d'altra banda seria un neguit constant.

El veí de dalt ha dit...

Dessmond, de debò voldries saber el moment de la teva mort? Jo ni de conya. Jo hi penso de tant en tant en això de la mort, però(en la meva i en la dels que estimo). I crec que el millor és procurar viure intensament el que saps que et toca viure: que és avui mateix i prou. Vull dir, que s'ha de procurar estar bé en un mateix i amb la resta. El que vingui, ja vindrà. I com espero que moriré al llit i veient-la venir; sí que espero estar a l'alçada de les circumstàncies. Però això, noi, quan més tardi millor. I la mort de Saddam m'ha fet pensar en tots aquells afussellats d'un i altre bàndol de la Guerra Civil (i de tantes guerres) que caminen cap el mur. Deuen ser els moments més íntims amb un mateix: els cinc mints abans de caure abatut.

Anònim ha dit...

Ja té collons, que el president del pais on és diu que és el bressol de la democràcia hagi fomentat la mort d'en Saddam ( que estem d'acord que no era un sant) per vengança de la guerra del Golf.
Dic jo que si en Saddam era un assassí, que ho era, en Bush, que fomenta Guantànamo què és?...
Redeu, redeu, redeu... Tot fot un fàstic que...

Anònim ha dit...

En Saddam va ser de ben petit torturat pel seu padrastre que el maltractava bastant i això és el que li ha passat. Una infància desgraciada li va fer ser un criminal de gran. Ho sento per ell però més ho sento per la quantitat de gent innocent que va fer matar.
Admirar la seva serenitat? Jo crec que era molt conscient del què li passaria i va tenir el temps suficient per conscienciar-se.
Jo el que admiro és com va morir en Lluís Companys i molts d'altres catalans: van morir serenament pels seus ideals. Xapeau per a ells!!

Dessmond ha dit...

Oriol,
En la "nostra" democràcia hi ha gent molt sospitosa, gent amb les mans no gaire netes. I els fan doctor honoris causa. És patètic.
A mi m'agradaria saber quan em tocaria marxar. Però en fi, això va com va.

Veí de dalt,
Sí, em consideraria afortunat si ho sapigiues. Podria ser selectiu amb el que he de fer. Ara visc en una mena de falsa abundància. Crec que ho puc abastar tot. Ganes no m'en falten.

Chamb,
Que es mereixia la mort, que era un assassí, etc., això és un tema que no poso en discussió. No vull jutjar el personatge "històric". Només vull fer una reflexió al voltant de la mort. En Saddam m'ha ajudat a fer més gràfic el que vull dir. Aquí no tracto de fer cap defensa d'aquest botxí, que d'altra banda, ja dic que conec ben poc.

Avi,
Jo aquí no vull jutjar la fi d'en Saddam, en el sentit si és més o menys just. No el vull defensar pas, vagi per endavant. Tampoc penso que sigui comparable amb en Bush. Representen dues coses ben oposades.
Ara, tot plegat sembla d'opereta. Fins i tot ratlla la pornografia.

Perot lo lladre,
L'espectacle és una mica ofensiu. Ja no pel que li diguin en anglès. Penso que és molt més bèstia el que se li diu en àrab (o potser és en iraquià). El lloc també és tètric. Hi ha més un carcamal que s'afarta de fer fotografies. Hi ha un flaix que no para quiet.
Ara, no el ploraré pas. No voldria haver viscut sota el seu règim.

Montse c,
A mi m'agradaria arribar davant la mort amb aquest posat tan serè. Com a mínim amb aquesta aparença.
He agafat la figura d'en Saddam perquè en tenim les imtages. M'ha ajudat a parlar de la mort, matèria tabú com poques.
Sé que hi ha hagut una rastellera de gent molt més digna, tan en vida com en els moments previs a la seva mort. Però no tinc imatges!

Anònim ha dit...

Crec que amb la difusió d'aquest vídeo em tornar a l'edat mitja, quan s'executava als criminals a la plaça, davant de tothom.

Roger T. ha dit...

Si ara també es diu que realment no l'han mort, que és molt sospitós que haguessin deixat entrar mòvils al recinte... No ho sé, el que sí sé és que Saddam era un assassí, torturador i violador de persones indefenses, i que fins ho feia ell mateix, com comenta chamb. Un sàdic depravat, i a més un covard que no ha tingut ous d'admetre els seus crims, un hipòcrita que ha fet veure que era un islamista quan com a governant els perseguia, només per aconseguir el suport del món islàmic quan ja estava acabat i quedar com un heroi als seus ulls, que s'ha fet la víctima davant del món, jugant amb el sentiment antiamericà present en molts àmbits, quan era l'emperador Calígula del seu país. Ni en el moment de la seva mort (si és de veritat) no va tenir la decència d'un mínim penediment. Crec que aquest home no es mereixia la possibilitat d'una mort serena, ni un judici just, com tampoc els els va donar a tantes víctimes, mereixia ser torturat com ell acostumava, i finalment executat sense possibilitat de fingir serenitat ni falsa dignitat, ni de quedar com un heroi quan no arribava a la categoria d'home.

Dessmond ha dit...

Deric,
Una mica sapastre si que ha estat tot plegat. Una mica massa pornogràfic, potser.

Roger T,
Jo no vull entrar a valorar el currículum del personatge. No era l'intenció del post.
Ara, dius que merexia ser torturat. També et diria que t'informis de com va ser la seva infància i potser així et quedes ben tranquil.
La intenció del meu post és parlar de la mort, més que d'en Saddam. Sigui qui sigui, m'importa ben poc.