Itching like grass

El blogaire invisible:
El Veí de dalt

L’atzar –i potser algú més- ha volgut que El Veí de Dalt resultés ser el meu blogaire invisible. Va ser una molt agradable sorpresa.

Així és que vaig mirar-me amb deteniment el seu blog, a veure quin regal podia oferir-li.

El Veí de Dalt és una persona molt mesurada, poc amant de segons quin tipus d’estridències. De moment. Escriu molt bé i acostuma a fer moltes i bones recomanacions. Música i llibres, sobretot. En particular tinc la impressió que se’n fa un tip, de llegir llibres. Altrement, no escriuria amb tanta propietat. Les seves històries, sobretot la de les seves veïnes, són francament brillants. És innegable que darrera aquest talent hi ha una bona dosi d’esforç que li permet dirigir-lo amb tan encertada intenció.

Vaig arribar a la conclusió que el millor regal que podia fer-li és un ex-libris. Aquest és un objecte que ha tingut èpoques més glorioses d’ús, però ara mateix els amants dels llibres en un moment o altre n’acaben tenint un. Un bon amant dels llibres ha de pensar en tenir el nexe entre ell i l’obra que ha de romandre per sempre més a la seva prestatgeria.

Espero, doncs, que no en tingui un de fet, ja. I si no fos així, aquest el pot utilitzar per quan enquaderni totes les entrades que ha anat generant en el blog. De ben segur que són més que aptes per quedar enquadernades.

L’ex-libris del Veí de dalt el vaig dissenyar a partir de la imatge que il·lustra el seu blog. Entenc que no és una imatge triada a la tum-tum, sinó que ho ha fet premeditadament. Vol representar l’atmosfera que vol despendre aquest blog i, en conseqüència, la mena de persona –una mica, com a mínim- que és ell en realitat.

Vaig treballar a partir de la foto del “seu” terrat. En forma de dibuix em va semblar que podia accentuar aquesta atmosfera, tant amb el traç com amb el color.

Vaig mirar, també, un fotimer d’ex-libris. Hi ha un món apassionant, rere els ex-libris. Com que a mi m’agrada molt el dibuix, m’ho he passat realment bé fent aquest regal pel “meu” blogaire invisible. L’estructura que hi vaig trobar en els que més em van cridar l’atenció és: paraula ex-libris + motiu al·legòric + nom del propietari de l’ex-libris. I aquesta pauta he seguit. Només vull comentar, si l’interessa’t m’ho fa saber, que puc fer-li arribar una versió amb el seu nom de debò.

Finalment, he volgut fer la feina ben feta. No sé l’ús possible que li pot donar, cas que finalment el regal el trobi factible. Per tant n’he fet les versions de color, blanc i negre, en negatiu i la d’escala de grisos, que remeto per correu-e a l'interessat.

Benvolgut Veí de dalt: només em resta desitjar-te, a tu i els teus, un molt Bon Nadal i un molt bon 2007. Que aquest any que ben aviat encetarem superi per bé el 2006 i que et permeti anar penjant noves entrades puntualment per a gaudi dels teus lectors, que cada dia en som més. Molt bones festes!.