diumenge, de desembre 03, 2006

Canalons Imminents

L’activitat humana pot ser totalment despresa o no. Aquest post és un exemple d’això darrer. Jo sóc capaç de moltes coses per tres motius.

Primer, per una safata de canalons. Ahir mateix vaig haver d’anar des del Maresme fins l’Alt Penedès, aguantar fins quarts de tres de la matinada per tornar cap a casa amb un botí de canalons de marisc i peix. El cuiner és de solvència demostrada. Us garanteixo que s’ho ben mereix. Em va comentar, com aquell que no diu res, que aquest cop “he substituït la beixamel per una “veloute” del mateix peix, per reforçar el gust del canaló”.

Segon, per un bon ou ferrat. Per increïble que sembli hi ha comptades persones al món que saben ferrar els ous.

Tercer, una bona truita de patates. Tinc el punt de mira posat en una recepta esmentada per na JBauer. És una manera de fer la truita, amb un sentidet de pebre, que només la pot fer algú indubtablement sensible. En realitat tinc posat el punt de mira en la truita.

Però el post d’avui és per lograr una safateta dels canalons que prepara la mare d’en Toni Ibàñez. Dintre de la llista de mèrits que faré per lograr-la és la de promocionar-li el llibre que tot just acaba de publicar i que demà en fa la presentació a Barcelona.

Preneu nota, doncs, que hi esteu tots convidats:
Presentació del llibre “L’Oracle Imminent” –very hot mails-. Premi de literatura eròtica de la Vall d’Albaida.
Dilluns dia 4 de desembre de 2006
Llibreria Catalònia, Barcelona
A les 19.30h.
Més informació a: http://entrellum.blogspot.com/ i http://www.freewebs.com/tonibanez/oracleimminent.htm

Espero, Toni, que hagis entès el meu missatge. Demà allí ens hi trobarem.

30 comentaris:

Dessmond ha dit...

Chamb,
Jo no el conec de res. Un cop vaig veure una imatge d'una safata de canalons que havia fet sa mare i a partir d'aquí ja va estar liada.
Bé, que no sigui res greu això del metge.
A la Catalonia seré, doncs. Sort.

Toni Ros ha dit...

Gràcies Dessmond per la publicitat! Com que ets tan golafre (canalons, ous ferrats i truites de patates), veig que t'has menjat una "i" al títol del post (Immnents).

Demà no podré portar el taper amb el canalons maternals, però te'ls hauràs ben guanyat. Una cosa que no saps és que truita amb patates és la meva especialitat. La gent que l'ha provat no se n'oblida. O sigui que, ja tenim dues menges pendents...

Chamb: em fa molta il·lu el que dius, però trobo a faltar ENTRELLUM als teus links.

Demà, contra més serem, més riurem. Us espero.

Dessmond ha dit...

Toni,
Gana no m'en falta, però fins el punt de menjar "i's", això només ho feia el monstre de les galletes.
Gràcies per l'avís.
Això de la truita... vigila que ara hauràs de cobrir dos cantons!

Anònim ha dit...

"del Maresme fins l'Alt Penedès"

Ets maresmenc?

Gràcies.

ZAGASO ha dit...

Sempre he dit que el millor plat del món són uns bons OUS FERRATS!!! Poquíssima gent els sap fer... Ben torrats per fora i ben sucosets pel mig... mare meva!!!!!!

ZAGASO ha dit...

Per cert: en Toni Ibáñez no es va veure involucrat en un marronet de plagi blocaire? Em sona... Si m'equivoco demano perdó d'antuvi.

Salut amic....

Dessmond ha dit...

Turrai,
Visc al Maresme, a Vilassar davant l'esplèndida Mar. Sóc un marismenyu d'adopció, vaja.

Ignasi,
Així mateix! Conec comptades persones que sàpigan arribar a aquest punt d'erudició ferrada!
En Toni Ibàñez té enganxades periòdiques amb blogistes. La darrera és amb la Mireia Galindo.

Toni Ros ha dit...

Hòstia, tu, encara esteu amb lo del puto plagi?!
Ignasi, van ser dues miserables frases i alguns (els envejosos de sempre) van aprofitar l'avinentesa per fer festa grossa, linxament catosfèric i altres teràpies de grup d'allò més vomitives. De tant en tant encara remenen la merda. Mosques merdoses.
Dessmond: les meves relacions amb la Mireia són excel·lents, eh, demà mateix, si véns, ho podràs comprovar...

Anònim ha dit...

Desmond, em sembla que aquest llibre del que fas propaganda l'han escrit dues persones. De fet, em sembla pel que diuen, una escriptora i un plagiador.

ZAGASO ha dit...

Estimat veí de St Cugat.

Només crec haver recordat un episodi que em sonava. Sé que la teva capacitat intel·lectual i creativa, està fora de dubte.No he jutjat ni atacat ningú,simplement he comentat un incident que em sonava.
Et demano disculpes si , sense voler, t'he faltat o molestat.

La veritat del passat, si et sóc sincer, la desconec i no em preocupa. M'agradaria coincidir algun dia pel poble i comentar la teva interessant obra.

Dessmond ha dit...

Toni,
Jo sospito que les teves relacions amb la Mireia són excel·lents. Per això he estat tan diplomàtic amb el que he dit. Però, aparentment, amb ella heu tingut una enganxada forta i pública i és això el que en darrer terme importa. El que jo pugui pensar està en el camp dels safareigs.

Anonymous,
EL llibre l'han escrit en Toni Ibàñez i l'Emma Piquer. Això sempre ha estat arxi conegut i així es diu per arreu.
Jo no en conec ni un ni a l'altre. A mi només m'interessen els -bons- canalons.

Ignasi,
No et disculpis pel que has dit. Has estat prou educat. Crec que el Sr. Ibàñez te les esquenes ben grosses i el que tu has dit ha estat dintre de la correcció.
Algun dia jo voldria demanar-li que coi és tot l'embolic que va liar amb la Sònia, del diari Vermell. El primer, però.

ZAGASO ha dit...

gràcies dess

Dessmond ha dit...

Ignasi,
No és mereixen.
Ostres, jo pensava que n'Ibàñez és marismeny, com jo. No sabia que visqués a Sant Cugat.

ZAGASO ha dit...

O molt m'equivoco o és veí meu!!!

Igual l'he tornat a cagar... no seria estrany, coneixent-me ...jejejje

I espero no ser catalogat de mosca merdosa.... jejejejeje

Toni Ros ha dit...

Ni marismeny ni santcugatenc, sinó vallromaní de Vallromanes (entre Alella i Granollers, Vallès Oriental)

Anònim ha dit...

Prenc nota.
Gràcies per la informació.

Dessmond ha dit...

Ignasi,
Avui no és el teu dia!

Toni,
No fa pas massa hi va ser.
Vallromanes és un topònim que m'agrada i hi ha una carretera que t'hi, du ben maca.
És petit i agradable tota la traça de cases que hi ha al llarg del que deu ser una bona riera quan hi plou.

Montse C.,
Ens hi veurem o no a la Catalònia?.
Jo crec que hi haurà un ple fins la bandera.Però això no hauria d'assustar-te.

Anònim ha dit...

Osti Dessmond, jo havia pensat passar-hi, també, per la Catalònia...

A mi l'Ibàñez em cau bé. Més que res perquè veig que cau malament a molta gent (normalment gent que no em cau bé), però ell acostuma a ser educat.

Això sí, és un pelet massa convergent. Com tu, jeje!

(la última frase és broma, certa però broma, no la liéssim ara...)

Dessmond ha dit...

Perdedor,
Doncs quan vaig veure que era convergent, de seguida em va caure bé aquest Toni Ibàñez. Cony, d'alguna cosa ha de servir ser convergent!
Tranquil, tranquil. Aquestes coses no han d'ofendre pas!

Anònim ha dit...

Ibàñez, LES COSES PEL SEU NOM!!! ...si plagies un poema, el publiques en un llibre, guanyes un premi literari amb aquest llibre i a més tens els collons de recitar-lo com si fos teu en un recital literari et diran: plagiari (plagiador en català), poca-vergonya i mediocre! i dels grossos! només Déu (i tu) sap a quants més has plagiat!!! t'hauria de caure la cara de vergonya! que t'han ben retratat home!

Toni Ros ha dit...

Que sí, mosca merdosa, que sí, dona, que tens tota la raó del món, i a més: >sóc un impresentable, un miserable, un plagiari que s'apropia de tot el que pot i manipula la gent i les circumstàncies, un prepotent (pitjor que Madí i Mas i Sostres junts), un egòlatra que es creu el rei del mambo perquè somia que amb la seva merdeta de blog conquerirà el món, etc. .

Dessmond ha dit...

Avís per a navegants,
Aquest blog no és un espai per debatre res que no sigui amb respecte.
No permetré cap comentari que sigui ofensiu. Si en torna a aparèixer algun de semblant, com el signat per "mosca merdosa", l'esborraré directament. Aquesta mena d'impunitat no l'accepto ni és benvinguda.

Toni Ros ha dit...

Gràcies, blogmestre! Tot un detall.

Joana ha dit...

Posats a fer recomanacions literàries us recomano " A foc lent" de'n Ramon Guillem ( premi de literatura eròtica de la Vall d'Albaida 2004)i en quant a gastronomia : l'escudella i carn d'olla de sempre, amb un brou de segí.

Anònim ha dit...

Jo també soc "marismenyu" d'adopció i durant quatre anys de la meva vida vaig esmorçar cada dia al bar La Barretina i vaig fer algun vermut a l'Espinalé.
Malgrat no saber que eres "marismenyu" i tot sabent que convergies bastant, fa temps et vaig enllaçar (via Bloglines) al bloc Garrofaire. Ja saps que jo Erquejo bastant, millor dit molt, però no m'importaria formar part dels teus enllaços.
Salut i garrofes!

Dessmond ha dit...

Toni Ibàñez,
Crec que tu ja vas tenir aquesta discussió al teu blog. Em sembla fora de lloc ressucitar-la per aquí i a més amb males maneres.

Joana,
Gràcies per la recomanació.
Que és el brou de segí?

Turrai
L'Espinalé te uns preus prohibitius!
Que tu erquejs i que jo convergeixi, això només vol dir una cosa: que podem ser bons amics.
Gràcies per enllaçar-me. Faig el mateix amb tu!

ZAGASO ha dit...

No és el meu dia, ni la meva setmana ni el eu mes i crec que tampoc el millor segle....


jejejejeje

Dessmond ha dit...

Ignasi,
Jajaja, exagerat!

Joana ha dit...

Dessmond,
És el caldo de la carn d'olla on s'hi afegeix una boleta de greix de porc previament salat i ranci,d'un color groguenc. Dóna un color blanc al brou i un gust inmillorable.

Dessmond ha dit...

Joana,
Mercès per l'aclariment. Segur que ha de ser miraculós!