divendres, de novembre 03, 2006

Tan amples i contents

La política genera unes postals curioses. Des que Pujol va deixar de ser el cap visible, a Catalunya, la política ens ha deixat un panorama difícil de predir. Difícil de llegir. Fins i tot m’atreviria a dir que hi ha entrat una nova lògica i per això es fa més difícil de poder entendre.

La darrera legislatura va començar malament des del punt de vista d’aquestes formes que et permetien llegir a partir de normes no escrites: el President del Parlament va cridar com a darrer a consultes al líder de CiU, que havia estat el grup amb més parlamentaris. És a dir, va fer exactament l’inrevés del que tocava. Tots van quedar tan amples i contents. A mi això em va semblar un molt mal símptoma de funcionament. Després va venir, per exemple, la croada contra les corbates, que fou una de les conquestes més importants del segle XXI en el camp de la política fins la culminació simbòlica de certs lemes de campanya com ara “som com tu”.

Entre les corbates i el “som com tu”, hi ha una bona rastellera de coses que han anat passant i que haguessin hagut de tenir una resposta molt clara. Primer en el moment que se succeeixen i després a les urnes. Només cal repassar determinats moments ben galdosos com ara el numeret de la corona d’espines, l’esvoranc carmelita, el tema de les adopcions, la crisi de l’aeroport de Barcelona, etc., etc., i no cito el tema de Perpinyà, per no ferir les sensibilitats que ara no toquen.

Crec que hi ha una nova lògica en dansa que és permissiva amb aquestes coses a canvi de res. O de ben poc. Algunes són tan importants que, com a mínim, s’havia d’haver acusat clarament a les urnes.

Per a mi, la més esperpèntica o la més flagrant ha estat la d’en Saura. En qualsevol lloc seriós del món, aquest personatge hores d’ara hauria d’estar fent cua a l’oficina de l’atur del barri de Gràcia. Aquest personatge ha estat al front del Departament de Relacions Institucionals i Participació, no ho hauríem d’oblidar.

Ha esta necessària la creació d’una conselleria específica per a la participació ciutadana per tal de registrar les abstencions mai vistes en el nostre sistema. Amb el procés de l’Estatut, en Saura ja va començar a apuntar com un autèntic artífex d’aquest fenomen. Tota la comèdia amb el Bus del Festatut va culminar amb una de les participacions més baixes que s’han registrat al nostre país. I el tema no era precisament menor. O de motu propi o el seny d’un president de la Generalitat havien d’haver-lo convidat a deixar el càrrec.

Ben lluny d’això, el seu rostre apareixia en la nit de recomptes, pletòric de joia i felicitat. I tota l’atmosfera al seu voltant resultava la pròpia d’un valor en alça i sòlid. Just en els precisos moments on tornàvem a viure una de les jornades més fluixes de participació ciutadana.

Sospito i em refermo que ha entrat una lògica diferent per interpretar la política. Sospito que no és, molt saludable, quan pot arribar a donar-se paradoxes d’aquest calibre. No sé si estem malalts, com assenyalava en Sostres ahir. Però hi ha algun resort que va molt fluix quan poden colar-nos gols com aquests. Sobre tot quan tothom sembla haver-se quedat ben ample i content.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Imagina't com estan les coses de malament, que quan finalment s'aprovat un Estatut decent al Parlament de Catalunya, hi ha gent que el va aprovar que el dia següent ja el volia retallar a Madrid, i d'altres van anar mig d'amagatotis a retallar-lo.

Dessmond ha dit...

Carquinyol,
Hi ha coses que em superen. O estem fatal, vaja.

Anònim ha dit...

Penso que estem fatal, i que potser necessitariem fer una parada i rumiar-se bé cap a on anem, però en fi...

De moment espero que el teu refredat si hagi fet una parada !!

l'home de la musica ha dit...

hola dessmond... tant temps sense pasar per aqui... problemes de conexió... wanadoo... en fin... però ja he tornat... paso a saludar-te!!!

Dessmond ha dit...

Carquinyol,
El refredat no millora. Espero que aquest cap de setmana, fent molta bondat, comenci a baixar. Gràcies pel teu interès.

L'home de la música,
És cert que feia dies que no ens "vèiem". Espero que wanadoo no te l'hagi fet massa grossa. Bon cap de setmana!

Dessmond ha dit...

jbauer,
A mi m'agradaria un pacte CiU amb ERC. La Sociovergència trobo que és la opció més possible, encara que menys desitjada.
Acabo de rebre un correu-e del meu amic erky acollonant. Està clar que a ERC no estan pel pacte nacionalista.

Oriol ha dit...

Faig una lectura en clau positiva. Crec que tornarem a tenir eleccions anticipades, perquè em sembla que molta gent canviaria el seu vot o si més no es mobilitzaria per votar.(jo soc un d'aquests). Hi ha un gran potencial polític en les bases i la ciutadania, tot i l'abstenció, li preocupa el pais.

garmir ha dit...

Hola:
L´analisi del 1 de Novembre encara es aviat per fer-la peró sembla per desgracia que tant Ciu com el sector catalanista del PPC tenen un sostre que es la barrera dels 50 diputats per CIU i dels 15 per el PPC que no PP de Piqué donçs l´antinacionalisme ja té partit el de Ciutadans, aixó pot obrir les portes a uan unió del centredreta en torn CIU per que si no será molt dificil tornar a governar i el tripartit amb impresentables eco-pijos com el Saura amb més pes es reediatarà i per desgracia per primer cop un no català com Montilla pot ser presi de la Generalitat, el mal menor un govern CIU-ERC o si no tornar altre cop a les urnes pasades les municipals.Una salutació i Dessmond millorat del refredat.

segonpal ha dit...

És fotut ser convergent!

Dessmond ha dit...

Oriol,
O sia, que tu dius que ets dels que no va a votar, però que et mobilitzaries per votar pròximament? Una lectura de la situació ben complicada. Al menys per a mi.

Garmir,
Jo veig molt cru aquesta unió de centre dreta. Primer perquè la dreta del PP és molt espanyolista i segon perquè CiU és centre-esquerra. Han de passar uns quants miracles i tornar a anar al notari per a que l'escenari sigui possible. Gràcies pels teus desitjos!

Stent,
Sí, és fotut. Però hi ha opcions encara més cardades, tot i que no em consola gaire en aquests moments.

Anònim ha dit...

A mi també em preocupen els pactes que es puguin fer...però ara també hi afegeixo la qüestió de com evitar que "els ciudadanos" sen's mengin el territori...

Mikel ha dit...

Jo donaria una oportunitat al front nacionalista , ho veig millor que un tripartit versio 2.0.

Dessmond ha dit...

lasenyoretalily,
Aquests dies veurem de tot. De tot. Però el tema dels Ciudadanos no crec que mengin tan de territori. Seran pesadets, però res més.

Mikel,
Jo també la hi donaria aquesta oportunitat. Ara, ERC està molt d'esquenes. Els sulfura més el dvd que la patada al cul del socialistes.
A mi em costa de creure que la sociovergència no agafi més volada, tampoc.

Oriol ha dit...

Exacte Dessmond. No vaig anar a votar, però veure que la baixa participació provoca erupcions volcàniques com la de Ciutadans em fa pensar que, potser per fer constar el meu malestar amb els polítics, és millor enviar un e.mail a la seu dels partits.

Anònim ha dit...

El principi de l'entrevista del Saura amb el Sala-i-Martin passara a la historia com un dels grans moments de la absurditat portada al limit. Espero que els votants de ICV simplement no llegeixin els diaris, perque l'alternativa es pitjor...

Insisteixo en la possibilitat d'un govern en minoria, amb ERC que si que no...

Anònim ha dit...

ra, els que han votat dinoSaura no deuen llegir...ni LV ... ni res amb cap i peus... perquè si no...

Dessmond ha dit...

Oriol,
Si no vols més erupcions d'aquesta mena, em temo que has d'anar a votar i a més enviar el correu-e.

Ra,
La entrevista és demencial. Ella sola havia de fer caure en picat a en Saura.
Insiteixo, també, que no estàs molt en sintonia amb ERC. Aquests mai donaran res a CiU i menys des de l'oposició. Encara que et sembli mentida.

Anonymous,
Si, amb els d'en Saura s'hauria de fer una bona radiografia del que ha passat.