dilluns, de novembre 06, 2006

L’Esguerra Republicana de Catalunya

Ahir vam conèixer oficialment el que molts ja sospitàvem de fa bastant temps. És més, si un no havia fet la lectura de motu propi, hi ha qui l’havia cantat i tornat a cantar fins el cansament. Quan això passa per segon cop, no es pot adduir ignorància.

Jo sóc molt respectuós amb que cadascú faci el millor des del propi interès. Ho fem tots particularment i fer justament l’inrevés seria pura i simplement un exercici d’imbecilitat superlativa. Vetllar pels propis interessos és una cosa que no se li pot tirar encara a ningú, si encara funciones amb dos dits d’enteniment.

El que passa és que hi ha formes i formes, a l’hora de defensar aquests interessos. Com a votant de CiU puc entendre que la plana major republicana digui clara i obertament que per interessos X, a ERC li convé anar del bracet de qui sigui, en aquest cas del PSC o d’ICV. Crec que aquest és un plantejament que com a màxim pot donar per a cert tipus d’especulacions en el sentit de que tothom en el seu fur intern pot pensar que és encertat o no. Que s’en sortiran o que no. En un país on tot és qüestionat sistemàticament, això no pot ser menys.

Però em sembla molt discutible justificar les decisions pròpies a base d’empastifar-ho tot. Primer, el que fa això, és posar en evidència la poca catadura moral i una intel·ligència emocional molt magre. S’elabora un discurs pensat en destruir l’adversari polític, però cal ser molt llosc per no veure que certes acusacions transcendeixen el que és estrictament el camp de joc de la política. Cert tipus d’afirmacions fetes des d’una trona de senyor polític poden espetegar amb una rabiosa mala hòstia –gratuita- en el més dedins de qui les pugui estar escoltant. Això pura i simplement provoca una fractura social.

La legislatura passada va arrencar amb la fórmula de tripartit, prou coneguda. El paper d’Esquerra va ser aleshores molt criticat, sobre tot per qui va tenir l’ocasió per poder-ho fer. Aquests acostumen a ser els comentaristes, els articulistes, que tenen un espai més o menys públic i d’un cert abast. O els seus col·legues d’ofici. Però la gent que “som com tu”, només va poder fer una cosa: esperar a que arribessin les elecccions.

Quan Esquerra Republicana de Catalunya va justificar la seva opció ben respectable d’optar per fer un govern d’esquerres, les seves veus es van tirar per un pendent bastant miserable. Van dir coses del tipus que el que havia passat fins aleshores era la discriminació de la població en funció del seu origen, que tenir un cognom català o no era motiu de censura, que els convergents eran uns xorissos de mena...

A mi que ningú m’ho ha explicat, que ho he sentit per via directa, l’únic que puc afirmar és que em vaig sentir literalment insultat i molt. Jo no he recolzat ni recolzaré cap opció com la que van pintar, per la senzilla raó que topa directament contra els meus principis més elementals. Les majories absolutes -o no- dels diferents governs Pujol es van aguantar per alguna cosa més noble que aquesta mena d’immundícia que va retratar la plana major republicana. Això només s’explica en el cas que els centenars i milers de votants fossim tan xorissos i sectaris com aquesta suposada formació política.

El que si vaig començar a notar és que alguna cosa començava a esguerrar-se. La dimensió és difícil de definir-la, però el mal és evident. Perdre una quarta part dels vots en tres anys escassos és un símptoma evident.

Només espero que aquest cop els dirigents republicans facin el que els sembli més convenient i lícit. Perquè tornar-nos a insultar de la forma tan miserable com ho van fer aleshores, només farà que l’esguerra republicana de Catalunya sigui una opció sense gaire retorn.

18 comentaris:

ZAGASO ha dit...

Tranquils: podreu fer un dvd collonut d'aquí tres anys!

Dessmond ha dit...

Sempre he estat tranquil. Sempre.
De totes formes no crec que el que estigui demanant sigui precisament res de dvd's. És un cosa més elemental.

Anònim ha dit...

El meu company de feina diu que en Mas hagués hagut de suavitzar les coses en comptes d'anar de xulo durant tota la campanya. No sé si és bon polític o no, en Mas. Però la imatge de prepotència que ha potenciat amb el seu missatge tots aquests dies no l'ha ajudat a aconseguir la majoria absoluta que necessitava. La foto amb la cella aixecada ha estat terrible i molt contraproduent, que algú li faci saber!
D'altra banda, les fotos d'aquesta campanya han estat descaradament propagandístiques. No han estat simples fotos-carnet com és habitual i s'esperaria. En Saura tenia el posat d'un anunciant de perfums cars i la foto d'en Montilla era un poema tendenciós en blanc i negre.
El que m'ha caigut més bé ha estat el Piqué, passava de tot, com si no anés amb ell. Llàstima que sigui del PP!
(Sort que ha sortit el tripartit, si no el Saura feia un col·lapse i palmava! Se l'ha vist molt preocupat per perdre la cadira des del primer dia. I ja se sap que qui més s'estressa és qui no té la capacitat de decidir com ha de ser la seva vida.)

Anònim ha dit...

De l'Avui d'avui 6 de novembre

Engrunes
Joan Oliver

Tripartit bis

Les previsions s'han imposat i és ja pràcticament segur que tindrem un nou govern tripartit. Esquerra tenia la decisió presa de fa temps, i només ha utilitzat les converses amb CiU per forçar el seu paper dins del nou govern tripartit. Un tripartit que, en contra del que ara diuen, no va guanyar les eleccions. La consigna que PSC, Esquerra i Iniciativa repetien la nit electoral és falsa. No és cert que CiU obtingués 48 diputats i el tripartit 70. El cert és que CiU va obtenir 48 diputats i el govern d'esquerres 12. Els 12 diputats d'Iniciativa que, a diferència d'Esquerra i el PSC, es va presentar a les eleccions dient quina era la seva opció de govern. 48 a 12, aquest és el resultat. Bona part dels 58 diputats que sumen PSC i Esquerra són diputats obtinguts gràcies als jocs de mans.


Jocs de mans

El PSC va basar tota la seva campanya a dir que volia un govern fort i a deixar entendre que no hi hauria nou tripartit. Al final de la campanya, quan ja era evident que CiU guanyava de llarg al PSC, en Montilla va dir que només presidiria un govern si era "de progrés", però fins i tot llavors va deixar implícitament oberta la porta a formar part d'un govern amb CiU, encara que en aquest cas no podria presidir-lo. Esquerra s'ha passat la campanya intentant recuperar per la via de la solemnització allò que alguns en deien equidistància. Ara formen un govern d'esquerres. Hi tenen tot el dret, però ells saben i tothom sap que si s'haguessin presentat a les eleccions dient la veritat, dient que la seva voluntat era reeditar el tripartit, avui no tindrien els escons necessaris per formar majoria.


Abstenció i vots en blanc

Tots els partits es queixen de l'abstenció. A mi em preocupa tant o més l'insòlit percentatge de vots en blanc que hi ha hagut a aquestes eleccions. No se m'acut cap manera més eficaç de desincentivar la participació dels ciutadans en la vida pública que decidir la formació del nou govern sense tenir en compte els resultats electorals. Si tant li fa guanyar de dos que d'onze, si els partits no tenen el coratge i l'honradesa de dir als votants què en faran, del seu vot, ¿algú em pot explicar per què s'ha de votar un partit o l'altre?

bacus ha dit...

mmm el que es puguin dir entre ells (politics) pot ser com el (pujol enano) i despres ens repartim les cadires...

Però la "guerra" ara dialetica entre-classes existeix... ERC busca un votant que creu que es on esta el centra---la majoria del vot---centrista (2na residencia 3000euros al més i si algun inclute feixista catala rh- estil arzallus se li suma bé)...

però la gent que vota erc com jo, potser si haguessin altres opcions voterim un altre cosa, creiem amb la guerra entra classes, i inclus si cobres 6000 al més seguiria pensant el mateix aquest vot no és pq jo vull millorar i els altres que es fotin, sino que tots millorem.....

mira cobro uns 1000 al més i pago lloguer amb la companys (600) al més no tinc ni cotxe ni grans "luxes" bé gasto els meus calers extra amb el que em ve d'agust, divendres tinc bitllets d'avio girona-ryan cap a stokolm-suecia divendres-diumenge , crec que fot un fred que pela i la companya li agrada viatjar i jo soc bastant grunyo en aquest sentit , en la caverna estic bé....

però la caverna ja no existeix no pels vols, però en els ultims anys el capitalisme a evolucionat al aspecte... si jo soc ric la resta que es fotin.....malament pq et poden acabar cremant la casa...

a part d'aixo la guerra keyness-hayec-- ambdos capitalistes un tancat amb 2nes opotunitats i els altes que han fet seu neo-con no-liberal 2 idiologies enfrontades matrimoni gay si o no però al tema economic OK...

veig que molts estats mirant la economia amb termes macro el pib puja el x puja més---


però no ens enganyem entre gent de numeros (jo al menys soc programadors algebra a saco)... les mitjanes són enganyoses..

la mitjo de 50-50 dona 50 i la de 1-100 dona 50 tb, sembla que les politiques busquen les nombre macro i si pujen 10% perfecte però no tenen en compte si son 100 pobres 1 ric...

alguna cosa que he llegit i no puc per mi mateix constatar però amb l'actual sistema classista és necesita 7-pobres per cada 1 ric, es a dir 7 moros-catalans o 600 euros al més per 2-3 residencies i un Mercedes....

com sempre i com a utopia per uns i per altres, mercedes per tots o per ningu, com es per ningu doncs que aixi sigui els altres que tb ho diguin .... miri amb el sistema acutal un faran de minyones d'altes, intenterem fer el maxim pq l'ascensor social funcioni pero el sistema "classista" te que estar present... i aixo no significa que tot el sistema capitalista tingui que ser aixi pero avui en dia tots són així.

per un mont millor a pendre pel cul....opcions no classistes ??? soc tot orelles ???

Anònim ha dit...

Jo crec que el problema va per aquí, darrerament tothom insulta a tothom a la primera de canvi, i això en política encara que sembli en contrari queda gravat. En Duran deia, després del "DVD Incident" que després de les eleccions les accions de la campanya s'oblidarien. Ja s'ha vist que no ha estat així.

Jo no volia ni al Mas de president ni a en Montilla tampoc, però amb els resultats a la mà havia de ser un dels dos. Tot i que no veig clara l'estratègia dels republicans, veure primer el que fan abans de dir res més. I si la pifien, com hem temo que passarà, hem queixarè.

Salutacions (per cert, ara el refredat crec que el tinc jo !!)

bacus ha dit...

Ahh, aceptar que entre una “clase” és pot parlamentar de certs temes cara a cara i raonament a raonament i de cara al votant és redueixi a et regalo un audifon o xecs em sembla una dictadura-democratica....


entre el debat de les idees em sembla més greu que la solució és un sistema clasista entre ric i pobres i a més suma-li esclaus de xina...

primer pq és fatal, i després pq xina o korea arribara un dia que serà com aqui, societat burgesa netegem les sabates....

estem en un sistem en plan de marge comercial, cada any més i més deslokalitzacion, però arribarà un dia que el país més pobre no ho serà tan llavors que passarà????

mirem la globalització en general i a mig/llarg arribarà un punt que la mà d'obra barata canvi de moneda i altres no existira llavors que ???

federació anarkista mundial, desicions horitzontals d'abaix a dalt la meva, i la teva vertical?? pensa que les revolucions comencen quan les ilusions no estan completes o directament es foten de gana......

tots el partis són una merda, de centra detra-detra i tant i no solucionen res...... però es la merda que tenim per cada 4 anys fins que peti amb un president com evo morales i no tinc res contra ell sino la tendencia del vot...........

regalet
http://media.odeo.com/files/3/9/4/1034394.mp3

tan anti-bruce no soc, nomes una mica evolucionat

ZAGASO ha dit...

Ei Dess!!!

Disculpa perl meu calenton irracional i mal dirigit.

No era la meva intenció molestar-te. Et demano disculpes per haver pixat fora de test.

Dessmond ha dit...

Jbauer,
Jo l'únic que dic en el post és que feu el que us sembli, sense faltar el respecte. Insultar pot deixar el país esguerrat. Res més. No parlo de traicions. I aixó si, que es fotin a pencar i a demostrar el que diuen que són. A veure com resolen aquests temes que apuntes.

Astrid,
En Mas és una bellissima persona, que res te a veure amb aquesta imatge ell -amb l'ajut d'altres- projecta. Res a veure. Però les coses són com són. Pesa més el que pugui dir el Mas del Polònia, que cap dels discursos que ha fet en un míting.
Del que dius d'en Piqué: no ets la primera ni la última que li he sentit dir això. Sort que és del PP!.

Bacus,
Els d'ERC us creieu que només sou gent de classe humil vosaltres. Jo no t'explicaré la meva vida. Però també he hagut de pencar molt durant tota la meva vida. Vaig fer el batxillerat a la nit -ensenyament públic tota la meva vida- perquè els matins i les tardes pencava. I durant molt temps no he lograt ser ni mileurista. Malgrat això les collonades classistes i els complexos que us fa agafar en Mas pel seu tupé a mi no m'afecten. El que realment em fa mal és la mala hòstia de l'infantilisme. D'aquests suposats herois de la "classe treballadora" que en sa vida han fotut brot. Hi ha molt de hooligan disfressat d'heroi.

Carquinyol,
Estic d'acord que ens hem acostumat a perdre'ns el respecte amb massa facilitat. Això crea situacions complicades, com no pot ser d'altra forma.
No he acabat d'entendre això d'en Duran. Justament ell es va declarar en contra del dvd.
Escolta, espero no haver estat jo el que t'ha passat el refredat. Encara no me l'he tret del damunt! Cuida't i que et milloris!

Bacus,
La globalització és un fet. I qui no ho vulgui entendre ho pagarà. La globalització te coses bones i dolentes. No s'ha de ser pessimista d'entrada. Obrir els mercats d'aquests llocs els serà bo. No en dubtis.

Ignasi,
No et disculpis, si us plau. No m'has molestat. Només he dit que no capto el sentit.
Si estàs emprenyat amb mi perquè jo he votat CiU, ho sento molt. Encara que no t'ho creguis, ni sóc fill de papà, ni xulo, ni cap dels tòpics que corren. Tranquil·lament podria passar per un erky qualsevol. Però no en sóc. Em molesta molt tot aquest discurs suposadament classista.
Potser hauria d'estar més cardat que tu, vist com ha anat tot. Però crec que tots, tots, hem de seguir poder discutint civilitzadament del que sigui. És el millor.

ZAGASO ha dit...

Perdó, un cop més. Jo he votat moltes vegades a Ciu i la meva família és convergent fins a la mèdul·la.

Espero entenguis el meu comentari.

Dessmond ha dit...

Ignasi,
T'ho repeteixo, si us plau: no demanis perdó. No hi ha motiu per tal cosa, de debó.

Galderic ha dit...

Dessmond, tot el que he comentat al bloc del Mikel o al meu bloc ho dic des de la meva opinio personal -discutible totalment, que com pots veure difereix bastant del partit al que voto, és a dir, sense sectarismes ni seguidisme cec. I per suposat, des del respecte cap a la teva opinio.

Vull dir, cap amargor!

Una abraçada.

Alls cuits mai couen ha dit...

T'he de felicitar pel post, però he d'afegir que no puc soportar la relació ERC_CIU. L'error dels catalans rau potser en criticar-nos els uns als altres? I ERC no ho ha fet tant malament...que no vol dir bé. Tots sabem que el tripartit ha fet la migdiada, però quines opcions més hi ha? Front nacional? Ja es veia que era impossible... Ciu + psc? i regalar catalunya a madrid d'aquesta manera... mal per mal...

Mikel ha dit...

alguna cosa haurem fets tots malament quan no hi ha ningu ni votants d´ERC ni votants de CiU contents amb el tripartit versio 2.0. ......

Dessmond ha dit...

Galderic,
Escolta, espero que també hagis entés que les meves opinions les dic de bon rotllo. Cap amargor ni una. Jo també intento tenir opinió pròpia del partit que voto, encara que no ho sembli.
Salut!

^emma^,
Gràcies per les teves paraules tan amables. A mi també em sap greu la relació caïnita d'ERC i CiU.
Ara no veig perquè l'opció CiU+PSC sigui la de regalar Catalunya a Madrid. Sentit-ho molt, l'aposta actual la crec més feble per a Catalunya. Però no m'hi vull estendre més per no encetar cap debat.

Mikel,
La cosa és que ERC havia de posar les cartes sobre la taula. Semblava que l'ambiguitat era patrimoni exclussiu de CiU.

Anònim ha dit...

Us vec una mica fora de lloc nois de CiU... i encara és fa més evident quan intenteu fer veure que això de tripartit v2.0 és una estafa. Jo us aconsello que us feu unes preguntes:
1.- perquè Mas va intentar primer el pacte amb els que vosaltres anomenaveu els grans perdedors de la nit electoral?
2.- la realitat és el que vosaltres voleu creure o es una cosa una mica més complexa?
3.- pot ser què qui depengui més de Madrid sigui precisament CiU?

Apa, torneu a l'opocició que ho feu molt bé i canviau de lider que despres del gran desgavell del tripartit només heu sumat dos escons més i mira que ho tenieu facil per pujar he nois!!!

Anònim ha dit...

Ui! a esquerra se li exigeix que digui per adelantat amb qui pactarà però a ciu no??? que jo recordi en cap moment de la campanya el senyor mas va dir que prioritzaria el pacte amb el psc...quan sento aquestes critiques és quan més clar veig que ciu és realment qui vol el poder pel poder, perquè té molts favors que tornar....eh!!! que el que us ha costat la campanya no ho pagueu voslatres!!! que us ho paguen les grans fortunes a qui us deveu exclusivament!!! i ara esteu cabrejats perquè heu tornat a perdre el tren.... doncs per les proximes el·lecions a veure si feu aflorar el seny del que tant presumiu i no us tanqueu tantes portes!!! canalleta que sou com la canalla....gelosus!!!

Anònim ha dit...

No és el mateix: qualsevol votant de CiU sabia que en cas de estar CiU al govern seria Mas el president i sinó tocava anar a l'oposició (compromís de no governar si no eren la primera força política); podia governar amb ERC o PSC però la presidència era per CiU i en Mas. En canvi, en el cas de ERC o PSC els votants ignoraven prèviament a qui es donaria la presidència mitjançant el seu vot,doncs no ho van voler explicitar els dos partits.
Salut. Nicolau.