dissabte, de novembre 04, 2006

La clatellada convergent

Ahir va aparèixer al web d’en Sostres un comentari signat per una tal M.P.C. Tot i que jo no hi estic d’acord amb el que s’exposa, penso que reflexa molt bé per on ha punxat l’opció d’en Mas. No estic d’acord amb el raonament de no anar a votar en Mas per qüestions socials o d’estètica pija. Amb bones paraules aquesta lectora ve a dir que s’ha cregut més el Mas del Polònia que el Mas de CiU. Dedueixo, doncs, que no va anar a cap dels seus mítings.

Però les seves raons crec que són àmpliament compartides per aquesta gran bossa abstencionista que també va afectar a CiU, que és nacionalista però que hi ha alguna cosa que la frena prou com per no anar a votar.

Avui el mateix Sostres li contesta públicament, però amb un to més que desafortunat. Quan algú es pren la molèstia de redactar un escrit com aquest, el mínim que pots fer és agrair-li molt el temps que t’ha dedicat. Respondre-li a base de l’insult em sembla l’opció més baixa i desafortunada. Espero que la patum de CiU gasti una mica més d’intel·ligència quan hagi de valorar la clatellada.

Vull insistir en una cosa: no comparteixo en absolut els arguments, però crec áquests han estat àmpliament compartits pels nacionalistes que no van aparèixer per les urnes el dia D.

Aquest és l’escrit:

"Sostres, m'adreço a tu no com una lectora que t'escriu una carta oberta sinó com algú que voldria compartir amb tu algunes reflexions, al marge de si et semblen encertades o no. No seré complaent; no ho he estat mai si no m'ha semblat just. Si no ho publiques, tant me fa.

Suposo que deus saber que força lectors que aboquem aquí les nostres opinions signem amb pseudònim i que, alguns, tenim alguna projecció pública. Éts lliure d'especular sobre si això és hipocresia, distància, covardia, prudència o ganes de tocar el que no sona. Escrius bé; de vegades tens tota la raó, sovint ets d'una cruesa inhumana, ocasionalment arribes a fregar la poesia, amb freqüència caus en la carrincloneria i de tard en tard m'indignes amb una xaroneria delirant.

El dia de les eleccions et va equivocar, i molt. En tens tot el dret, naturalment. I també tens dret a ignorar que molta més gent del que suposes et llegim -aquí i a l'Avui- no només per admiració o per morbosa curiositat sinó per polsar l'ànima d'un segment de la població de la qual tu, t'agradi o no, n'ets exponent i portaveu : el dels joves, rics, brillants, frívols nois de l'alta burgesia barcelonina. No cauré en la descortesia de contar-te la meva vida. Només vull que sàpigues que, gràcies a Déu, tinc el privilegi de pertànyer a una família cohesionada, ben situada i respectada pels seus mèrits, capaç d'estimar-se i d'estimar Catalunya; que només he hagut de passar penúries quan m'he enfrontat al que em semblava manifestament injust, assumint amb tranquil·litat la presó en l'època franquista, i que els meus avis van perdre una guerra, van passar per camps de concentració i per la presó i van haver de patir la humiliació de la derrota, la repressió i la pobresa sense rendir-se. Jo, i molts membres de la meva família, hem votat moltes vegades Convergència, i li hem donat suport públicament quan tu eres un vailet i la teva família feia canapès -deliciosos- i no es mullava públicament, com no ho ha fet mai. Parlo de quan Convergència era el partit de la gent que estimava Catalunya, el partit d'aquell Pujol que havien empresonat i que va aconseguir que alguns agosarats pintessin damunt els murs de mitja Catalunya (amb brotxa i pintura, abans que s'inventessin els esprais) "Pujol llibertat". Votàvem Convergència quan era un garbuix benintencionat de liberals, socialdemòcrates, cristians i carbonaris entestats en salvar una pàtria que havia sobreviscut miraculosament a l'ignomínia del franquisme, a l'ofec dels hereus de l'ombra més fosca que havia parit la història. Votàvem una Convergència menestral, inquieta, generosa, culta, laica, nostra, nostra!! Després van venir les majories i el poder; els encerts i els errors... I els errors, i els errors. I vam votar Esquerra.

L'any 2003 Esquerra no es va equivocar per donar pas a un canvi. Però les marrades de part dels seus aliats i la seva inexperiència ben aviat van mostrar-nos a tots, com sol passar, que l'infern és empedrat de bones intencions. Per això tanta gent que els va votar, aquesta vegada se n'ha estat. Però per què no han votat CiU en massa? No és pas, com alguns ens han volgut fer creure, perquè Artur Mas hagi estat prepotent. Mas s'ha mostrat segur, solvent, preparat, disposat a l'esgrima que calgués sense pors ni concessions. No és per la fotografia amb Zapatero; la majoria entenem que va ser Mas qui va forçar un Estatut de màxims, el llindar veritable de l'heretat, de la memòria i del futur, i que només ell podia pactar un intemezzo en aquest joc extenuant de conquestes lentes, de lluites persistents que garanteixin -més enllà del desgavell i la mesquinesa d'uns partits catalans que negociaven dividits, a traïció de tots contra tots-, porcions de sobirania irrenunciable. Aleshores, si no l'hem percebut com un líder prepotent, ni com un traïdor, si creiem que és un home preparat, segur, solvent, modern, ¿per què no l'hem votat en massa?

T'has fet aquesta pregunta en aquests termes? Se t'ha acudit alguna raó que vagi més enllà de l'insult o del plany? De debò creus que tota Catalunya està malalta? No, senyor Sostres. Catalunya té molts problemes, potser hi ha molta gent malalta, però sobretot hi ha gent dolguda, trista, amoïnada, claudicant, traïda, decebuda, desesperada, insultada. Jo volia votar CiU perquè creia que no podíem permetre'ns un altre tripartit esbojarrat i estèril ni un president mediocre imposat des de Madrid. El trionfalisme d'alguns sectors afins a CiU els darrers dies de la campanya, amb un llenguatge d'obert menyspreu cap als votants d'Esquerra i les classes treballadores -catalanes!- van aconseguir frenar el meu entusiasme : "55 diputats", "62 diputats", "els escombrarem", "desapareixeran del mapa", "s'empassaran la MAT", "l'estat del benestar és insostenible", "el teatre és cosa de sociates i de barbuts", "Puig Antich era un pistoler", i més, i vinga, i tomba, i fot-li!

Pobre Artur Mas! Tant me fot que li diguin Arturu en la intimitat o que pertanyi a una família benestant o que els darrers dies del franquisme l'enxampessin estudiant. Però quan votes, no només li concedeixes la teva confiança a un home, sinó a tot un partit. La vigília del dia 1 de novembre, quan per pura tradició no podem evitar el record dolorós de la gent estimada que malauradament ja no ens acompanya, vaig començar a trontollar. "I si els dones la majoria absoluta? I si demà a la nit t'has d'empassar frases insultants i somriures exultants de gent que no té res a veure amb tu, amb el que tu creus que és Catalunya, amb la teva lluita de tants anys? I si et trobes que has votat la gent que tractava el teu avi com una puta merda?" I et vaig imaginar a tu, i al Prenafeta i al Madí i a l'Oriol Pujol... I vaig pensar que no teníeu res a veure amb aquella Convergència del Pujol heroic fotent-se en una presó franquista, ni amb els milers d'homes i dones que es van jugar les seves humils feines, la condemna insuportable de les murmuracions dels seus pobles miserables, o els anatemes de mossens ridículs, suats, venuts; de tanta gent que va fer ni que fos un gest humil de rebel·lió per convidar els qui els envoltaven a sentir-se orgullosos de ser catalans. No estic parlant de la prehistòria. Molts ho hem viscut i molts que encara no havien nascut ho senten com una ferida i se saben orgullosos de tenir aprop gent modesta i generosa que va fer el que va poder, per poc que fos.

El dia de les eleccions jo havia d'agafar un tren i tirar-me dues hores de viatge per votar i dues hores més per tornar al lloc on ara resideixo. Abans vaig entrar a Internet : l'Avui, La Vanguardia... i la teva web. Com era d'esperar et pasaves un quilo de prepotència i anunciaves la teca que et clavaries al Drolma. El dia abans ja ens havies regalat la teva visió sobrada de la jornada que ens esperava, sempre entre àpats pantagruèlics i felices anades i tornades amb amics de famílies "comme il faut", la gent que està per damunt del bé i del mal, de la "gentola" que fitxa al taller, de la pobra púrria que fa que Catalunya bategui a totes hores i que tant t'indigna que tingui un mes de vacances. A les 13h del dia 1 algú va deixar-te un missatge dient-te que no et vantessis de la teva riquesa, que la gent que vota CiU majoritàriament ho fa per patriotisme, no perque siguin uns privilegiats, com tu; que molts les passen magres i que malgrat saber que votin a qui votin tots els finals de mes passaran angoixes, votarien CiU. Però tu, a les 14h. ens informaves del teu triomfal dinar al Drolma a base de tòfones blanques i llagosta i pontificaves si tal menjar lligava o no amb tal altre. I saps què vaig pensar? Que agafi el tren sa mare! Que els voti aquesta púrria que no sap el que és el respecte ni la humilitat ni la solidaritat entre catalans. No penso votar el tripartit, però ni boja no votaré aquesta gent que ens insulta tant com els conqueridors, perquè el meu país, la meva gent també ha estat trepitjada per aquesta classe de sociòpates que es fan un tip de riure de la gent que es vesteix amb el que pot, que quan té quatre duros i vol fer feliços als seus els convida a un restaurant barat, que mai no podrà viatjar a Nova York ni dinar al Bulli, que l'únic mal que fa és llevar-se cada matí a les set i treballar deu hores per viure i dur algun fill al món, català, que segur que se sentirà més orgullós dels seus pares i del seu país que els fills que tu no tens. Ho sento, Artur Mas, però mentre estiguis envoltat de gent tan mesquina no et votaré.

I tu, Salvador, sàpigues que, així com un paleta ha de patir tota la seva vida amb la visió d'un nyap que va construir de jove encara que tothom hagi oblidat qui va bastir aquell edifici, un escriptor es troba, ho vulgui o no, amb els seus escrits tota la vida. Que per anys que visqui, si ha estat injust, com a injust serà recordat; que si ha fet mal, algú li ho retreurà; que el menyspreu i l'insult no s'evaporen; que per sort sempre hi ha algú, encara que sigui el retardat del poble, que l'assenyalarà. Ara et rellisca, però algun dia el que vas escriure fa vint anys et farà molt, molt més mal del que tu vas voler fer."

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Excel.lent escrit aquest.

Realment ha estat l'ànima "pija" de Convergència la que ha evitat un resultat brillant.

Salut,
Marc

Dessmond ha dit...

Marc,
Suposo que això ha fet bastant de mal. És una llàstima, però. Patètic.

garmir ha dit...

Hola:
Ja ho he dit molts cops la causa de una victoria insuficient son gent com el David Madi el nen pijo per definició de CIU o el sector negocis portar a mitins a gent com Miquel Roca, màxim exponent del sector negocis, si diuen que CIU es de centre-esquerra com hi ha al front de l´aparell de comunicació gent com Madi o el impresentable del Sala i Martin que de clase mileurista no en te res, els pompeu fabra and Esade boys and girls com mès lluny millor, La ciu socialconservadora de Pujol no era així, més sortir al carrer i parlar amb la gent i menys dinars a Pedralbes o al Drolma, La nova Convergencia s´hauria de preocupar més per els catalans precaris i no donar l´esquena a les nostres preocupacions, no tenir por a dir que la inmigracio es la mort de Catalunya com a nació i ser una Convergència més popular com la dels anys 80, jo vaig tornar a confiar en CIU despres de molt temps el 1-n i espero que no facin la sociovergencia, aixó seria entregar Catalunya a la endogamia del secor negocis tant de CIU com del PSC. Espero que si CIU aprén la lliço el proper cop guanyin per més majoria. Una salutació.

Anònim ha dit...

Moltes acusacions amb poques proves. No es pot prendre el que diu el Sostres com el programa de CiU.

El que em sorpren es que es dongui la culpa de l'abstencio a CiU. S'ha adonat algu que ERC ha perdut mes vots que CiU tot i tenir nomes la meitat de vots?

Oriol ha dit...

Tremenda resposta del S.Sostres.

Quina creu! ha dit...

Bé el famós "sector negocis" hi era tant o més abans, en l'època de Pujol. Passa que el carisma personal de Pujol ho compensava. El problema d'Artur Mas és que li falta aquest carisma capaç d'aglutinar el catalanisme d'arrel popular.

Anònim ha dit...

http://www.salvadorsostres.com/

Diumenge, 5 de novembre de 2006

President Montilla

Acostumeu-vos a dir president Montilla, o a que us ho diguin, perquè hi haurà tripartit. Hi haurà un tripartit com una casa. De fet era el que ja sabíem què passaria. Ja sabíem que seria o tripartit o Mas, i els primers que ho sabien eren els convergents, perquè la idea força de la campanya de Convergència ha estat justament aquesta: triparit o Mas, i ha sortit el tripartit. Ha anat de 3 diputats o el que tu vulguis, però ha sortit el tripartit i tothom estava avisat: no hi ha trampa ni estafa ni es pot acusar Esquerra de traïció com va passar el 2003 amb la famosa (i falsa) equidistància.


Bé, totes aquestes negociacions que surten als diaris són pura comèdia, la pura comèdia en què de vegades es basa la política, i el tripartit està dat i beneït com ho estava el 2003 i no hi ha res a fer. El guió està escrit i ara doncs mira, pacten els serrells. De tant en tant Esquerra fa veure que s'apropa a Convergència, però és només una estratègia per pressionar al PSC: una estratègia, per cert, ben legítima també.



És veritat que no es pot dir blat, però s'hauria de produir un gran miracle per capgirar la història. Montilla serà president de Catalunya gràcies a l'impuls dels seus votants, naturalment, i als d'Iniciativa, i això és normal que sigui així. Visca.

Per sobretot, i per damunt de tot, Montilla serà el proper president de Catalunya, si no hi ha sobresalts, i ho serà per la decisió expressa dels 400 mil presumptes independentistes que, sabent que si el tripartit sumava el reeditarien, van anar a votar Esquerra. Montilla serà el proper president de Catalunya gràcies als 60 mil vots en blanc de gent que ha volgut fer també la seva aportació intel·ligent a la història de Catalunya. I finalment Montilla serà president també gràcies a tots aquells que van decidir no anar a votar perquè discrepaven del meu menú del dia 1 per dinar. El teu país i la història del teu país contra un plat d'arròs amb tòfona blanca.

A tots ells, moltes, moltíssimes gràcies. En nom de les Homilies Organyà i de la història de la literatura catalana, moltes gràcies. En nom de la reina Elisdenda de Montcada (i bifurcació) moltes gràcies. En nom de la necessitat de poder gestionar amb criteri la immigració, moltes gràcies. En nom de la nostra història, en resum, moltes gràcies. I també resumint, moltes gràcies en nom de les nostres esperances.

Anònim ha dit...

Si Mas no vol quedar com la víctima d'un enredacalans anomenat ZP ha de saber pactar amb erc. I és difícil. Però ho ha d'aconseguir. No tenim tota la història per agafar el tren. El tren passa ara. I erc ha de saber jugar i avenir-s'hi. No hi pot posar Montilla de president. NO. Les ferides guariran si sabem pactar. Endavant Ciu i Erc. Consens.

Papitu ha dit...

La brillantor de la CiU de Pujol s'han quedat en brillantina. A CiU necessiteu renovar càrrecs o prendreu mal. A mi ja m'està bé, fi i al cap no he votat mai a CiU.

De totes maneres crec que el comentari deixat al bloc del Sostres treu a la llum moltes coses i no només de CiU. Cal més autocrítica, amb un 55% de participació no tenim masses coses a celebrar.

Dessmond ha dit...

Garmir,
Bastant d'acord amb el que apuntes. Però em demano: algú realment es va escoltar els discurssos del mateix Mas??? Són d'un pujolisme que tomba. Sembla que la majoria de ciutadans és guia més pel Polònia que per l'original. És dramàtic, això.

RA,
Estic absolutament d'acord amb el que apuntes. Molt cert.

Oriol,
En Sostres té raó o molta raó en el que diu. Ara, és un hooligan impresentable.

Jaume,
Sí, a en Mas li falta anys d'èpica. Ara, crec que és el mal general d'aquesta classe política que tenim ara.

bloquesferòmetre,
Ja ho he llegit. Gràcies.

dona de carrer,
Estic d'acord que les ferides guariran. Ara, també penso que el tripartit està bastant amanit i que en Mas va a remolc. El tren de la història és en mans erkys, per desgràcia.

Papitu,
Entenc que ets un d'aquest que és al 55%, per mor de la brillantina?

garmir ha dit...

Hola:
La única sortida positiva per Ciu a aquestes altures es el front nacionalista CIU+ERC .ERC ha de ser adulta i veure que si amb el que ha plogut nomès ha perdut 2 escons , si pacta ara amb CIU no passarà com al 1980 , que al 84 fou engullida electoralment per ciu, la nació es diferent . Un pacte CIU-PSC aniria bé a els bancs i constructores i alguns grups editorials ,(un amb linea aerea inclosa per cert) , peró CIU i PSC es farien la abraçada de l´os i es mirarien de reull tota la estona per veure que s´emporta el gat a l´aigua al final. Personalment per mi que pacten el que sigui per evitar que un no català com Montilla arribi a Palau, si arriba el nacionalisme català i Catalunya pot entrar en crisi i seriem una societat malalta en part. Una salutació

Dessmond ha dit...

Garmir,
Hi ha moltes portes obertes, encara. Ja m'agradaria poder compta amb que ERC sigui adulta. Hi tant que sí!

El veí de dalt ha dit...

M'ha encantat la resposta anònima a l'escrit (vanitós) del Sostres. Una mica d'humilitat a tothom no ens vindria malament...

Dessmond ha dit...

el veí de dalt,
Doncs si llegeixies la resposta del vanitós Sostres, no crec que t'agradi tant.