Cap on anar?
La resposta immediata: cap a la llibertat. Dissabte va ser dia de profundes reflexions. Enguany el Grup Hayek celebra els deu anys d’existència i sembla un bolet en mig del desert. No som temps precisament alegres per qui se sent liberal.
El Grup Hayek és un col·lectiu que vol ser referent del liberalisme a Catalunya, sobre tot en una franja molt determinada de la nostra societat: 30-45 anys, aproximadament. És el tall generacional que hauria de començar a dur les regnes del país, d’assumir les responsabilitats de forma adulta. Amb totes les conseqüències.
Liberalisme és un terme associat molt –i en sentit negatiu- a una visió exclusivament economicista. I quan es fa, ratlla més el que seria un conte de Dickens. Liberalisme reivindica la llibertat, en tot els camps de la vida.
El liberalisme no propugna cap mena de desigualtat, ni d’enriquiment il·lícit, ni cap d’aquestes històries que s’han d’inventar els mentiders o les ments grises per amagar les limitacions pròpies. Voler la llibertat és voler assumir riscos, ser emprenedor, tenir responsabilitats al damunt i ser-ne molt conscient. El liberalisme accepta la regulació o l’estat, però vol que l’individu tingui garantit un gran marge on pugui desenvolupar-se. Només des de la llibertat pot existir la realització plena.
Dissabte va haver una reunió que va durar pràcticament tot el dia per mirar de pensar cap on ha d’anar el Grup Hayek. Hi ha molta gent que combrega amb uns paràmetres semblants als que planteja aquest col·lectiu. Estan dispersos en el territori i quan arriben a topar amb el grup queden meravellats de no ser els únics que encara pensen en clau liberal. El Grup Hayek esdevé com una mena d’ungüent a qui té com a valor de referència la llibertat. A Catalunya això hauria de ser una cosa fàcilment entenedora. Fins no fa massa l’ànsia de llibertat en aquest país era un valor de primer ordre, que cotitzava a l’alça.
A casa nostra, curiosament, si et defineixes nacionalista vol dir que ets un xenòfob o etnicista. I si, a més, ets liberal mereixes nogensmenys que el càstig públic. Aquesta visió l’explota precisament qui té un desconeixement dels catalans o del catalanisme, que acostumen a ser bàsicament espanyols. I també tota aquesta gent que engreixa l’autoanomenada esquerra, que han hagut de crear-se la marca perquè el producte que volen vendre podria només aspirar a ser marca blanca de qualsevol cosa.
El panorama que tenim al davant no és fàcil. Justament per això caldrà donar vida molt més temps a un instrument com el que vol significar el Grup Hayek. No podem renunciar a la llibertat mentre tinguem el cap al seu lloc.
18 comentaris:
El lliberalisme, implica una societat molt madura i autoresponsable i mínima intervenció de l'Estat. Realment creus que ho podem aconseguir, què som suficientment objectius i crítics?.
Torno a repetir-me , em sembla collonut aixo del grup hayek.
És trist que a aquestes alçades els liberals s'hagin de justificar per definir-se'n...
Un profe meu deia que tota la història del pensament es divideix en liberals i conservadors, la resta són derivats més o menys importants, però la divisió clara i bàsica, liberals i conservadors. Sona simplista, però una mica ja és això, no?
Oriol,
No sé en quin punt som ara, però tinc clar en quin punt hauríam d'arribar. Això vol dir empènyer en un determinat sentit des d'ara mateix. La cosa no és fàcil, ho sé.
Mikel,
Ja en som dos que pensem igual!
bloquesferòmetre,
Bon article. Merci per la informació.
Perdedor,
Si, tot plegat és patètic.
Ara nomes falta que algun dia trobi un forat per escapar-me i assistir a alguna de les xerrades.
En un país on els mitjans de comuniació poques vegades utilitzen el mot liberal sense afegir-hi el "neo", no hi ha pedagogia liberal fàcil.
De cara al catalanisme, penso que serà més fàcil explicar que a falta d'estat propi i en no poder evitar que l'estat espanyol discrimini Catalunya el millor serà apostar per un estat bén prim.
Fins aviat,
Marc
Hola:
Liberalisme social si, económic per mi clarament no, es mès m´agradaria viure en una societat on no m´obliguessin a ser liberal economicament es a dir a treballar en el que calgui, per salaris de miseria, aix`si dient-me tota la estona quants drets tincs, per això i sé que sonra escandalos molta gent anyora els temps del franquisme, doncs era un altre sistema de valors. Catalunya amb un 18, 8 % de pobres es por permetre el luxe de ser liberal?. Sincerament per això crec que la nova Convergència no motiva per anar a votar, eyyyyyy i que consti que soc social-conservador , gens de sociata estil Montilla.No us enfadeu per la meva opinió peró es el que he sentit dir a molta gent.
Els liberals tenim un problema : tenim un gran producte, però el seu "marketing" és força complicat.
Els socialistes tenen un altre problema : tenen un producte lamentable, però que, ves per on, ven de puta mare per allò de les modes. Un cop el vénen tenen la feinada de seguir-lo venent, perquè quan es prova arriben ganes de no repetir-hi :-)
Per què no venem ? Penso que perquè no tractem de vendre el producte "tal qual", sinó que ens fa vergonya i ens parim un sucedani, un poti-poti, amb elements manllevats dels socialistes només perquè pensem que "ells ho vénen bé".
De tota manera, qui es reconeix liberal avui dia a Catalunya ? En Mas, no. Ho sento, Dessmond :-)
Mikel,
Tu mateix. Ja el trobaràs.
Et suggereixo que et subscriguis al butlletí digital, l'e-GH que és gratis i ho pots fer online: www.hayekweb.com
Marc Arza,
Si, liberalisme és un tema tabú.
I l'estat que tenim per Catalunya és bastant fotut. Sí, com més prim, millor.
Garmir,
El liberalisme és una suma de valors. No és una cosa. No és un concepte lligat a l'economía. No és això que sempre du la llufa de "neo", tal i com assenyala en Marc.
Els salaris misèria hi són amb el PSOE o amb el tripartit, no fotem.
Ah, Convergència, de liberal, en té ben poc.
Botxí,
Cap govern de Convergència el calificaria de liberal. En Mas, tampoc.
Ara, qui és reconeix liberal avui a Catalunya?: tu i jo. En Sala i Martín, Joan Oliver, en Vicent Sanchis... poca gent, encara. Però més que fa uns anys.
Mikel,
Tu mateix. Ja el trobaràs.
Et suggereixo que et subscriguis al butlletí digital, l'e-GH que és gratis i ho pots fer online: www.hayekweb.com
Marc Arza,
Si, liberalisme és un tema tabú.
I l'estat que tenim per Catalunya és bastant fotut. Sí, com més prim, millor.
Garmir,
El liberalisme és una suma de valors. No és una cosa. No és un concepte lligat a l'economía. No és això que sempre du la llufa de "neo", tal i com assenyala en Marc.
Els salaris misèria hi són amb el PSOE o amb el tripartit, no fotem.
Ah, Convergència, de liberal, en té ben poc.
Botxí,
Cap govern de Convergència el calificaria de liberal. En Mas, tampoc.
Ara, qui és reconeix liberal avui a Catalunya?: tu i jo. En Sala i Martín, Joan Oliver, en Vicent Sanchis... poca gent, encara. Però més que fa uns anys.
Cita: "Els salaris misèria hi són amb el PSOE o amb el tripartit, no fotem."
si no m'equivoco en els ultims 30 anys l'etapa on el "poble" ha perdut més poder adquisitiu, y ha augmentat la precarietat laboral ha estat quan ha governat un partit demo-cristià a Espanya (PP). No se que esteu dient del PSOE... i recalco que no soc del psoe.
pel que fa a la llibertat, trovo que que això si que és un producte totalment buit pero que és molt facil de vendre. El concepte que doneu a llibertat és massa utópic.
PD: pel que he llegit gaire de esquerres no sou XD amb quin partit politic o corrent ideologica us identifiqueu ?
salut
sergi
Tinc una teoria: Per què la Catalunya actual és terra de monocultiu ideològic dominada aclaparadorament per l'intervencionisme estatal i les ideologies de caire més o menys socialista? Dos fets podrien explicar-ho: 1. La reivindicació autonomista no ha sigut contra l'estat, sinó pel control de l'estat, com més estat millor (això ha inflat el pes de l'estat). 2. L'únic partit català que hauria pogut cultivar i fer bandera de les idees liberals, CiU, no ho ha fet perquè s'ha estimat més ser un partit de centre quasi socialdemòcrata per tal de facilitar-se l'obtenció de majories electorals.
El resultat: un desert sense autèntic debat ideològic dominat per les esquerres
Personalment no tinc clar que es pugui associar liberalisme econòmic amb nacionalisme argumentant que tots dos cerquen una certa "llibertat". Tot i que econòmicament em considero més liberal que socialista o intervencionista penso en França i en els països nòrdics. Poca gent és més nacionalista que els francesos (em fan enveja en aquest sentit) i ells no tenen una economia precisament liberal. Si és sostenible o no a llarg terme, això ja és una altre cosa, pero penso que parles de dos "liberalismes" diferents.
Bleenk,
Benvingut al blog!
La meva frase està dita en el context del comentari fet per en Garmir. En l'era suposadament marcadament social, la del PSOE, hi havia molta precarietat laboral o molt més atur. Ell sembla dir que el liberalisme té l'exclussiva dels mals de l'economia. Jo vull fer-li veure que cal fer caure certs tòpics. Un d'ells és que l'esquerra tè l'exclussiva de la infalibilitat i això no és pas cert. Voler garanties de segons que, només te les pots donar tu mateix. No el totpoderós estat.
Jo m'identifico amb el liberalisme, que no és allò que els clixès esquerranosos volen vendre.
panwali,
1) Cal veure d'on venim. A pilota passada és més fàcil assegurar determinades coses. La reivindicació nacionalista ha fet el que ha pogut. Aleshores, com ara, les esquerres van pesar molt i la veu nacionalista ha estat veueta i punt. En Pujol va projectar un miratge, després de passar al davant contra pronòstic.
2)Totalment d'acord. Ara, en política cal ser pragmàtic més que purista. Com en la vida mateixa.
Totalment d'acord amb la conclusió. Benvingut al blog, Panwali.
lector,
Crec que parlo sobre tot del meu model. Crec que a Catalunya s'ha de definir el model liberal, per no entrar en els maximalismes o amb els tòpics.
Et recomano el comentari que va fer en Francesc Ferrer i Gironès, al seu lloc web. Veuràs que no sóc l'únic que pensa en aquesta direcció: http://www.francescferrer.net/pub/cat/redaccio/bitacola-detall.asp?Item=1066&seccio=Bitacola
També benvingut. No sé si ja t'ho havia dit!
Gràcies per contestar. No critico que CiU s'hagi mogut sovint dintre de l'esfera de la socialdemocràcia en ares de situar-se en un virtual centre sociològic on fins ara s'han pescat la majoria de vots. Però no deixa de ser resignar-se a jugar en camp contrari. I després sembla com si ningú no s'ocupés d'articular un discurs ideològic alternatiu capaç de fer bascular una mica aquest tossut centre sociològic. Es clar que amb els mitjans de comunicació que tenim a Catalunya..., comprenc que ha de ser força complicat. Per altra part penso que tampoc no cal supeditar-ho tot al joc de partits, crec que el debat d'idees que es pot proposar des del liberalisme és molt interessant de totes maneres.
Hola:
Dessmond, hola amic virtual, jo deia lo del liberalisme pero jo soc dels primers que li va agradar molt el lema de campanaya de l´artur mas del dret a triar que despres no ser per què no el van utilitzar molt, reconec que el meu pensament sobre el liberalisme esta contaminat per les meves experiencies vitals i tal vegada tindria q ser menys dogmatic. m´obrirè de ment per el futur.
Liberalisme?
no és només qüestió de noms, malgrat com dius Dessmond el terme liberal s'ha desprestigiat per un abús en un únic sentit, l'economicista. La reflexió feta per un altre comentari que només hi ha hagut liberals i conservadors, no va mal desencaminada malgrat que tot es pugui matisar.
El gran problema que té el liberalisme avui en dia és que hi ha massa falsos liberals (conservadors o neoconservadors que es fan passar per liberals o neoliberals) i acaben sent més liberals els que s'anomenen socialistes que en Jimenez Losantos i la seva www.libertatdigital.es i acòlits a l'aznarisme patri.
Miquel Preto,
Tens molta raó en el que dius. Totalment d'acord.
El problema és que aquesta gent té mitjans per projectar el seu pensament, amb l'etiqueta que sigui. I els liberals només tenim llibertat. Que no és poc.
Publica un comentari a l'entrada