Itching like grass

Un altre "meme"

En Roi Marphille em fa l’honor de passar-me un “meme”, que pel que sembla el va posar en dansa en Rock’n’roll.

He de dir que les genials històries d’en Roi van fer que dediques moltes estones a llegir el seu blog. I a començar a interessar-me per la blogosfera. I a decidir-me a posar en marxa el meu propi blog. Vaig llegir de dalt a baix els seus posts i em va començar a inquietar que no publiqués a diari. Ara sembla que ha tornat a agafar un bon ritme. Clar que, quan el vaig descobrir, era en vols de juliol-agost, quan la producció toca el punt més fluix.

Aquest “meme” tracta de citar el post que he escrit i que més m’ha agradat. Cal justificar-ho, també.

He estat repassant el que he penjat. N’hi ha uns quants que m’agraden. Però potser el que té un aura particular per a mi és el que vaig titular En Trinxet és mort . Era sobre el gos de la meva dona; el dia que va morir.

Mai m’han agradat aquests animals, segurament és culpa dels seus amos. Segueixen sense agradar-me i des que va morir que no hem tornat per Mallorca. No m’imagino com serà una anada cap allí sense l'afecte d’en Trinxet.

Aquest post em va fer veure que, tot i que dic que no m’agraden els gossos, en Trinxet n’era una excepció. Mai el vaig veure com un gos. "És un ca que és molt persona", acostumava a dir ella. Però intel·ligent. Més no se li pot demanar a una bèstia, tingui forma humana o no.

Fa ben poc vaig trobar un petit vídeo que li vaig fer a en Trinxet. Un d’aquells matins tan esplèndids que s’albiren a l’estiu. En Trinxet arrossega una bona dosi de mandra i no està per les meves collonades. Penso que haurà mort definitivament el dia tornem a Mallorca i no puguem sentir els seus lladrucs o les seves veloces peülles, que formaven part del seu entranyable protocol de rebuda. Així és la vida.

I tal com és costum en aquests cassos, passo l’encàrrec de fer aquest “meme” a na Cruella.