Itching like grass

Palles mentals al Grup Hayek

El dia 24 la feina se m’acumularà. Vaig dir que sí a l’acte d’en Mas i també al concert d’en Bruce. Em costava renunciar a cap dels dos. En fi, que en un cantó i altre, espero que les expectatives s’acompleixin.

Posats a fer d’agenda cultural, avui m’ha arribat una altra cosa que pot tenir prou interès. Just l’endemà dia 25, el Grup Hayek organitza un debat amb el Sr. Albert Sáez, periodista i vice-degà de la Facultat de comunicació de la URL. Es veu que el tema apassionant que s’hi vol tractar és: “Aproximació pràctica al liberalisme”. Jo suposo que això és d’aquelles coses fruit del tio que remena –també se’n diu gestionar- el web. Ha de ser ell qui engalti aquests títols tan sobiranament absurds o rematadament gratuïts.

M’imagino la gestió, per lograr entabanar el possible ponent:
-Sr. Sáez, vol venir a parlar del que és “l’Aproximació pràctica al liberalisme?”
-Escolta maco, tu has de ser un d’aquests del 37 per cent, que abans d’esmorzar ja s’ha clavat el primer petardo, no?

Només hi ha una possible disculpa. Si no vaig errat, aquest Sr. Sáez fou durant bastant de temps el sots-director de l’Avui. Únic diari a Catalunya que gosava, de tant en tant, publicar articles d’aquest grup liberal. Amb el canvi de règim, a l’Avui tot va a començar a ballar: si no em falla la memòria, jo no he tornat a veure cap article més de la patum Hayekiana, La Razon i el Comte de Godó són els nous propietaris gràcies a les gestions d’un dels quaranta-set consellers en cap que va tenir ERC i moltes de les plomes habituals del diari van començar a mudar. El mateix director crec que ha hagut de posar-s’hi loctite a la cadira per a que no li fotin. Quan va passar-li el potet al Sr. Sáez possiblement no en quedava ni una gota. Entenc, doncs, que la llufa de títol que duu aquest debat és pura tapadera.

Jo suposo, donat que la concurrència habitual d’aquests debats no s’empassa una palla mental d’aquest calibre, que el tema de debò serà una anàlisi de la política catalana, les incursions al periodisme de segons quin cèlebre economista de Columbia, dels dvd’s que sense mostrar un sol pit o cuixa fereixen puritanes sensibilitats o del ball de bastonets que s’ha repartit per la redacció de l’Avui. Hi ha mil i una matèria molt més temptadora que pagar per escoltar una kk del tipus “l’Aproximació pràctica al liberalisme”. Mare de Déu Senyor. Ha de ser una tapadera, és clar.

Jo us ho recomano molt sentidament. Per això us n’adjunto el correu-e del gerent, per si en voleu –o podeu- fer una reserva: roger@hayekweb.com . Ah, seria bo demar-li també qui és la ment privilegiada que redacta aitals títols pels debats.