divendres, d’octubre 06, 2006

Odis d’arrel comuna

Sopar amb en Vicenç Villatoro és una d’aquelles sorts que no toca cada dia. El que més em meravella d’aquesta persona és la seva inacabable afabilitat. I em meravella, també, el fet que sigui un personatge tan accessible. És un home que s’apunta a un bombardeig.

Ahir vam fer un sopar d’amics, a casa d’un particular, on a més hi vam colar el Sr.Villatoro. La cosa és així de simplonament casolana. Però fou una vetllada per recordar.

Hi va sortir de tot. Abastament, les eleccions catalanes. El tripartit. El tripartit disseccionat. CiU i la consegüent dissecció. ERC i les famílies internes, també foren disseccionades. El PSC, des del congrés del 94 amb foto fixa dels obiolistes, maragallistes i montillistes. Vam parlar d’uns quants trotskistes, però tot i així, ICV van ser els absents de la conversa. Petites dosis inevitables de PP-Piqué i PP-Rajoy. El Barça i com han volat els drets televisius de TV3 cap a Mediapro. En Joan Laporta. El dia després, tema molt obert. Els jueus i els xuetons de Mallorca. Els jueus i Israel. El sionisme.

En Villatoro té la virtut de donar contingut a moltes de les coses que potser et ronden de forma intuïtiva. Te les fa palpables amb un esforç d’abstracció monstruós. Mentre parla, traça quatre esboços a l’aire com si dibuixes no sé què i, “ta-txan”!, allí les tens. Allí t’apareix nítidament l’explicació de l’anticatalanisme i l’antisemitisme: “és la reacció en contra la modernitat”. És un odi d’arrel comuna.

Catalans i jueus són una colla de botiguers, que han basat el seu èxit en la meritocràcia. No encaixen en els vells esquemes d’una societat pautada per la sang, que s’estructura per la gràcia de Déu. Uns i altres la destaroten per complert: amb esforç i diners pots passar de l’estament més baix a una ascensió cap al cim més alt. “És la lluita entre els guerrers i els mercaders”. Aquesta animadversió existent a Espanya vers catalans i jueus té aquesta matriu comuna, i en Villatoro te l’explica en el temps de cruspir-te una cuixa de conill amb cloïsses. Crec que, a més, pot fer-se extensiu a l’antiamericanisme militant i estúpid, que també amara tantes raconades del nostre món. Els americans han fet de la meritocràcia la seva religió. Pecat més gros no pot existir, a ulls de tant funcionari de fet o vocacional.

Ens aixequem de la taula a quarts de dues, ben llargs. Encara dona per fer-la petar a peu dret. En Villatoro, que venia escopetejat de Vilafranca del Penedès, s’acomiada de tothom amb un somriure que torna a xuflar amabilitat pels quatre cantons. I posa la directa cap a Terrassa, que demà serà un altre dia.

13 comentaris:

Dessmond ha dit...

Chamb,
Per sort no ens va arribar ni un dels seus pets!

Dessmond ha dit...

jbauer,
En Sobrequés va experimentar un canvi radical, quan el govern de CiU li va donar un càrrec com a director del Museu d'Història. Al PSC el tenien a l'ostracisme. Ara, durant molt de temps va ser un personatge gratuitament desagradable.
La vetllada va ser ben bona, de debó.

l'home de la musica ha dit...

Un paio ben carismàtic aquest Villatoro, no?

Anònim ha dit...

És curiós, perquè això de les semblances entre jueus i catalans, també les havia pensades, però mai no dites.
Fins fa uns anys, jo reconec que era força pro-palestí, per allò del poble oprimit, etc. Però em vaig adonar que, per moltes raons, la nostra causa propera és la israeliana. I sóc secretament sionista des d'aleshores.

Anònim ha dit...

Dessmond, cony, quina enveja que fas (sana, eh!). En Villatoro és una persona a qui m´agrada escoltar, però és clar, no és el mateix fer-ho compartint taula que mirant la tele. Enhorabona per la vetllada

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
És una bellíssima persona. D'aquelles que no en quedan gaires.
Només espero que si guanya CiU que se li dongui responsabilitats en el món de la cultura o de la comunicació.

Botxí,
En J.B. Culla va escriure un llibre magnífic sobre el tema. Te'l recomano. Ara no recordo exactament el títol, però si t'interessa te'n cercaré referències.

Chamb,
Bona observació.

Sulpertu,
Celebro que l'enveja sigui sana. He fet el post perquè pensava que podia ser del vostre interés compartir aquest sopar via blog.

Jbauer,
Gràcies pel suggeriment!. Miraré d'inspirar-me. Però necessitaré temps.

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
És una bellíssima persona. D'aquelles que no en quedan gaires.
Només espero que si guanya CiU que se li dongui responsabilitats en el món de la cultura o de la comunicació.

Botxí,
En J.B. Culla va escriure un llibre magnífic sobre el tema. Te'l recomano. Ara no recordo exactament el títol, però si t'interessa te'n cercaré referències.

Chamb,
Bona observació.

Sulpertu,
Celebro que l'enveja sigui sana. He fet el post perquè pensava que podia ser del vostre interés compartir aquest sopar via blog.

Jbauer,
Gràcies pel suggeriment!. Miraré d'inspirar-me. Però necessitaré temps.

Anònim ha dit...

Sí, seria linxat per la majoria, donat que és obligatori, per exemple (1) ser pro-palestí, (2) ser "comprensiu" amb la dictadura criminal cubana, (3) parlar dels horrorosos camps d'Auschwitz però "oblidar" els Gulag...
I si dius "perdoni, és que hi ha altres punts a parlar", ràpidament ets un "revisionista" i, naturalment, un "fatxa".
Els progres... són com són... :-)

Anònim ha dit...

Dessmond i Botxí,

El llibre de'n J. B. Culla: ISRAEL, EL SOMNI I LA TRAGEDIA: DEL SIONISME AL CONFLICTE DE PALESTINA

Està editat per la Campana, l'any 2004.

Un gran gran llibre

Dessmond ha dit...

Botxí,
Se m'han avançat. Gràciles mil Cruella... de vil?
Ep, jo també he parlat de Cuba en posts anteriors. I del sandinisme, que encara agrada més a tota aquesta gent d'esquerres...

ZAGASO ha dit...

Va venir fa un parell d'anys a un acte poètic de la meva escola i puc dir que és una persona molt afable i super agradable.

Va deixar un gran record, en senzillesa i qualitat.

Barol ha dit...

Un autèntic privilegi tenir a en Villatoro a taula sopant!

Dessmond ha dit...

Ignasi,
La matreixa petjada va deixar en nosaltres. És una bellíssima persona.

Barol,
Sí, ho fou. Fou com si ens toqués la rifa.