dimarts, d’octubre 17, 2006

Mas: més que un tupè

En Mas és un tipus al qual hi ha el costum de fer befa del seu aspecte físic. Hi ha gent enquadrada en la cultura del “jajaja” –que diria en Duran-, que vol convertir-lo en una mena d’addicte a la laca. O que és un personatge robòtic. Crec que quan t’has d’enfotre d’algu en aquests termes és perquè realment et fa por. A ulls de certa fusta de periodista, mil vegades un inepte declarat que algú amb cara i ulls. Però ai d’aquells que se senten còmodament instal·lats en aquesta mena de befa!.

A mi, per exemple, em molesta molt quan algú se’n fot del Carod o d’en Trias perquè tenen un defecte de parla. Ho trobo d’un miserable difícil de superar. Quan t’engreixes a base d’enfotre’t d’un defecte físic, vol dir que ets un miserable amb denominació d’origen. Quan simplement te n’enfots del físic vol dir que ets un acomplexat, algú que no val més que un duro “sevillano”.

A en Mas potser li manca èpica. I a les darreres eleccions li va anar d’una setmana. Va passar que cada dia de campanya el personatge va anar agafant més volada. Va fe curt, però va assolir un resultat contra pronòstic. I va ser a base d’anar xerrant amb la gent, de tenir l’oportunitat d’explicar-se. En Mas acostuma a convèncer i ho fa als més descreguts, que ho són sobretot aquells que s’han quedat amb el seu posat. Segurament, molts d’aquests que ara critiquen el dvd i ni l’han vist.

El dia 24 s’organitza un acte de campanya: Dinar generació Catalunya. És un acte pensat per a la gent que ha d’assolir les regnes del país. Hauria de ser, per tant, un acte on pesin molt més les idees i els projectes de futur i que trenqui amb el tòpic de que aquest presidenciable només és tupè o laca. Jo el recomano, és clar. Però sobre tot si ets algú que dubta. Crec que val molt la pena treure el nas per la campanya si sempre et mires la política des del sofà. Serà un acte d’un cert gruix i sempre val la pena tenir experiències iniciàtiques positives, que fer-ho amb invents que et poden decebre.

Penso que la política s’ha de tocar, cal viure-la en certes dosis en primera persona, sense cap altre filtre. Ha d’haver un moment que t’has de fer tu la teva pròpia opinió, sense intermediaris. Com que jo tinc un concepte en positiu de la política, aconsello molt sentidament aquest acte. Al marge del que hom pugui decidir votar. Cal que tinguem referents positius dels que ens han de governar. Altrament, ens podem arribar a creure que dirigir un país ho poden fer, fins i tot, les mofetes.

Dinar generació Catalunya, amb Artur Mas
Dimarts, 24 d’octubre de 2006
Av. Diagonal, 661-671
Preu: 30 euros

Per confirmar l’assistència cal trucar al 93 236 31 00, ext. 3469 (Anna Rodríguez) o bé al correu electrònic: generacio@ciu.cat. En aquell moment se us facilitarà el número de compte corrent on fer l’ingrés. Aviseu abans del 20 d’octubre de 2006.

14 comentaris:

Salvador Grifell ha dit...

En Mas es consolida i, cada dia que passa, és un líder amb més empenta i solidesa. Ahir vaig ser al Míting de Cornellà i vaig veure un Mas crescut, sòlid, segur que es permetia fer broma i interactua amb els assistents.

Mas president!!!

Dessmond ha dit...

Salvador Grifell,
Caldrà veure que passa el dia 2.

Marc Arza ha dit...

Ahir en Mas pujolejava com mai. Aquell col.locar-se l'americana d'un cop de solapa, allò d'estirar els braços mentre es parla, anar repetint "escolteu...".

Jo continuo pensant que no és un autèntic patriota, que no té el profund sentiment de país que jo voldria veure en tot President, però vist el que hi ha ja el compro.

Salut,
Marc

Dessmond ha dit...

Marc Arza,
Jo crec que qualsevol que el comparem amb en Pujol fa llufa. Directament. Ara, et recomano l'assistència a l'acte. Vaig fer el mateix amb una amiga de Vic, molt més cruel amb en Mas que tu i ja te feta la reserva per aquest dia.

Mikel ha dit...

Jo crec que en Mas ja ha trobat el seu lloc fa temps , pero tambe crec qeu li costara arrancar vots de montillencs. Te pinta que recuperara els que va perdre despres d´en Pujol en favor d´ERC pero li sera dificil conseguir una ventatge suficient com per no dependre de ningu.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Caldrà veure que significa realment la foto Mas-ZP. Aquest cops hi ha més cartutxos a la "recamara".

Anònim ha dit...

Bones, a mi personalment sem fa difícil de creure com un acte on organitzat per a CIU i pesen més les idees que qualsevol altre cosa, però cadascú té la seva visió. Coincideixo amb tu que és bo que tota aquella gent que esta escarxofada al sofà i només mira la política de la tele, s'aixequi i vagi a veure els candidats en directe.
Respecte el famós DVD, dir que és una jugada mestre d'en Madí, però que a vegades a la política hi ha un límit, i en Madí està jugant al límit, amb risc a caure, haviam si encara us passarà factura. Del contingut del video, el que trobu fora de lloc, i crec que ha estat on s'ha pixat més fora, ha estat amb el capitol de Perpinya, on Carod només va fer allò que ara fa tothom, que és anar a parlar amb ETA, així dons jo podria entendre que amb el DVD CIU no vol que es parli amb ETA??Espero que no sigui així...
I ja per acabar, avui a RAC1 sortia un home que treballava en una empresa que fa i edita DVD's i deia que les xifres no quadraven, que el cost minim de un DVD a preu de Cost era d'uns 0,56€ que multiplicat per un milio ja fan 560.000€ i aqui li has de sumar tot el cost de edició i muntatge, que li podriem posar per el cap baix .... que uns 200.000€?? no se no i enten jo pero més o menys..., i per acabar li hem d'acabar d'afegir el cost més elevat, el fet de la distribució del DVD per els diferents diaris en un diumenge, que aquest sembla ser el cos més elevat, per tant sent molt generosos com a molt barat haurà costat molt més de 1.ooo.ooo€, quan en Madí dilluns el mati a Catradio va dir que costava 60.000€, els números no quadren hem sembla, però suposu que la junta electoral que xifra en 2,5milions € el màxim a gastar, CIU el supera amb escreix
Salut

Anònim ha dit...

I clar que està crescut el Mas, amb les ensabonades hiperactives de Madí que li deu fer cada matí, amb les enquestes perfumades de la sociovergència (que crec de bones fonts que difereixen de les internes de TOTS els partits) i amb el Montilla derrapana cada dia... és clar que està crescut! Però jo no oblidaré mai l'estafa del pacte Mas-ZP, encara que governi amb majoria absoluta, encara que pacti amb el esquerra, mai oblidaré.
La generació Catalunya està encotillada per l'estatut del Mas.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, com millor es coneixen els polítics, és seguint-los en campanya, en qualitat d'enviat especial d'algun mitjà de comunicació. Allà és on veus de tot i la talla que poden donar.

Dessmond ha dit...

Marc,
Si s'et fa difícil, ves-hi i en sortiràs de dubtes. Com si estàs escandalitzat pel dvd, visiona'l. Després vota el que vulguis, però no has de viure dels fantasmes.
Pel que fa al preu: estic segur de que aquests números et costarian a tu o a mi. Estic segur, que hi ha gent del ram que fa bons preus als seus amics. Com faig jo, que regalo la feina a segons qui. Simplement perquè vull. El problema del dvd no són els números, precisament.

Jordi,
Jo no ho oblidaré, tampoc. Com no oblidaré l'escenari polític, que era de majoria nacionalista. Com no oblidaré que la clau es va regalar a Espanya.
Tenir cert tipus d'amnèsies no fa a uns més bons i als altres pitjors. La retallada va venir, també, perquè hi havia qui s'assentava al costat dels espanyols a l'hora de discutir les retallades de l'Estatut. Aquells que presidien la Generalitat gràcies als més "nacionalistes" de tots.

Avi,
Es que no pot ser d'una altra forma. El tema és prou important com per voler saber les coses de primera mà. Després ja veuràs si els votes o no.

bellosoli ha dit...

Certament enfotre-se'n amb malícia de certs aspectes físics o estètics és molt trist i parla molt malament de qui ho fa. Però també n'hi ha que en fan broma sense cap mala intenció, només per riure una estona, que de la política també cal riure-se'n. A mi e Trias em fa molta gràcia la manera com fa la r, i en Carod també. Son dues maneres diferents de no saber-la fer. Només em falta un polític que no sàpiga fer-la de la tercera manera que hi ha, la manera com la faig jo (perquè tampoc sé fer la r, la faig "a la francesa"), i pel moment em conformo amb en Jordi Tardà. A falta de polítics bons són locutors de ràdio, oi?

Dessmond ha dit...

Bellosoli,
Entenc que vols dir, però a mi em sembla que fer-ne conya via TV té el seu delicte. Però és la forma menys intel·ligent de treure punta a un personatge i la més fàcil.

Anònim ha dit...

Penso que la campanya que fa CiU és la més sòlida. S'estarà d'acord amb els ideals o no que diu l'Artur Mas però realment és l'únic partit que té les idees més clares. Jo tinc molt clar a qui votaré.
La política actual no val res si la comparem amb la de 30 anys enrera. Abans els polítics eren més patriòtics i treballaven pel país, ara molta gent que es dedica a la política és perquè o és un inepte o per treure'n profit.

Dessmond ha dit...

Montse C.,
Penso bàsicament com tu.
La política dona pocs motius per engrescar, a mesura que avança el temps.