Les campanyes electorals
Avui he anat a omplir el formulari a l’estafeta de correus, per tal de poder exercir el dret a vot. Jo estic empadronat a Barcelona, però visc com un semi Déu al Maresme. Fa dies, que penso seriosament en retornar, però em fa una mandra majúscula.
Un cop ho he tingut enllestit, m’ha agafat la temptació de tornar a fer el ronso pels carrers. Però he desistit. Ja vaig dir ahir que cal vèncer la temptació o pots caure en una addicció encara per catalogar.
Caminant cap a la feina, pensava que jo –i penso que com jo, moltissima gent- ja tinc més que decidit el meu vot. Tinc presa la decisió teòricament abans de que comenci la campanya. Just quan ahir o abans d’ahir en Madí i en Zaragoza s’estiraven infantilment el monyo per veure si hi ha debat o no entre els seus respectius candidats. O just quan avui a en Montilla li surt la Espanya que porta a dins i demana fer un debat en castellà per a una cadena d’àmbit estatal.
Aquest ambient tan summament raquític des del punt de vista mental, em fa pressuposar:
1) Dubto seriosament que l’abstenció es mobilitzi a la baixa si no s’albira una mica més d’intel·ligència en l’horitzó.
2) Dubto seriosament, també, que vist en el que s’està convertint una campanya electoral, potser podem concloure que són del tot prescindibles.
En realitat, la feina d’un polític o d’una formació política no s’improvisa –planifica?- en quinze dies de campanya. És el dia a dia entre períodes electorals que es va conformant el gruix d’un programa, d’una manera de fer i d’actuar.
Hi ha un dispendi tan gros de diners i d’energies, que en absolut queda justificat embrancar-los en el pur tacticisme. Al cap i a la fi, la ciutadania passa olímpicament del vol ras al qual ens vol imbuir la classe política. Em puc fer l’autista davant d’aquest fet, sí. Però jo pensaria en abolir les campanyes electorals, vist el grau d’irresponsabilitat en el qual s’han convertit. Senzillament no ens ho podem permetre.
9 comentaris:
completament d'acord. les campanyes electorals son un circ i un malgastament de diners publics(?¿)en una major part.
La idea que ens creem dels politics no es forma en els ultims 15 dies sino al llarg de lany. qin sentit te doncs intentar maquillar una mala imatge amb una campanya de disseny, quatre acudits i un parell de somriures??
Però més que somriures, despertan animadversió! Això és el trist. I subvencionat!
Els mitjans de comunicació han aconseguit allargar les campanyes electorals fins a fer-les durar prop de quatre anys.
Es fa dificil marcar on comencen i acaben si ens oblidem de quatre detalls com ara els cartells i les cunyes de ràdio.
Acaben servint per recordar als que no estan malalts de política com nosaltres que cal treure's la mandra del cos i passar pel col.legi electoral. I encara hi acabem anant sis de cada deu.
Salut,
Marc
Bones. He estat aquí i he escrit això.
Marc Arza,
Fins ara hi acabavan anant sis de cada deu. Amb això del'estatut, justament s'ha invertit. I amb la precampanya impresentable, potser aquesta tendència a la baixa encara podria ser que qualli.
Estanislau Verdet,
I jo no seré qui us ho posi en dubte.
De la mateixa manera que podem posar a la bústia "propaganda comercial, no gràcies", s´hauria de poder posar "propaganda electoral, no gràcies". La de pasta que ens estalvieriem !!!
Jo les campanyes electorals les veig igual que les campanyes d'educació sexual. Molts diners i temps gastants per després llegir les xifres escandaloses d'embarassos adolescents, augment de MTS,més infectats de VHI, menys utilització del preservatiu,etc
Qui no s'hagi adonat per on van els tiros a aquestes alçades, dificilment amb la campanya se n'adonarà. El paperet ja l'han fet durant tot l'estiu.
Ara faran teatre fins el dia 1.
Em sap greu per Catalunya, ho dic molt enfadada :(
No, no, no. No es pot prescindir de les campanyes. Recorda allò del "panem et circenses".
El de menys son els continguts dels missatges, el de més,el xou. Els quatre que mediten seriosament el seu vot, com crec que fas tu, no fan decantar cap balança.
Si! Si! prescindim de les campanyes! Son insuportables, els candidats fan uns numerets impresentables, es diuen coses que arriben a ser insultants per la inteligència de la poblaciò normal, i com molt bé dius, la majoria de vots no dependeran de quants nens petonegi el candidat o quantes bestieses prometi.
(En canvi, alguns els deixes de votar en veurel's fer tant el paperina)
Publica un comentari a l'entrada