dimecres, d’agost 16, 2006

Imbècils i Grumers

L’agost és el caldo –brou- de cultiu òptim per als bucles. De tots aquests els que tenen el brou –caldo?- especialment tediós són els que fan referència a les notícies que any rere any el senyor del telenotícies llegeix i en acabar les desa al congelador. Fins l’agost següent, que minuts abans les passarà pel microones de la redacció –que fa vacances, esclar- i les tornarà a llegir amb lleu somriure de geneta. Periodisme de tetrabrick: obrir, escalfar i llegir. I el que sobri ho pots gastar l’any vinent, afegint-t’hi aigua, encara que sigui la de rentar els mitjons.

D’aquestes notícies de tetrabrick, mai, mai, mai en fallen les que fan referència als grumers i la verema de Raïmat, que per les mateixes raons de sempre avança un mes la collita. Raimat ben mereix un post a banda.

Un grumer és allò que aquest presentador en diu “madussa”, amb la seva impecable dicció xava. Cada any, exèrcits de grumers apareixen a les nostres costes i provoquen pànic col•lectiu en kilòmetres i més kilòmetres de platja.

És una bestiola, el grumer, d’una bellesa difícil de superar, que en el seu hàbitat llueix tota l’elegància que li subministra la coloració variant, els traços fràgils de les extremitats, la seva gelatinosa transparència, els fils d’electricitat estàtica que desprèn segons en quins moments. És una petita meravella de la creació que aflora on hi ha aigües calentes i ho fa en grans manades quan els seus depredadors han estat exterminats per altres depredadors, que són justament els mateixos que senten pànic pels grumers.

Cada any surt el tall de dotze segons anunciant l’arribada de seixanta milions de grumers a les nostres costes –simplement perquè la mediterrània es tropicalitza-. Un primer pla de cinc segons de la cama inflada del fill de l’imbècil amb els brams de la criatura -“veu en off”-. Finalment, el cunyat de l’imbècil, l’imbècil mateix i el cosinet del fill de l’imbècil apareixen burxant en l’arena com a descerebrats un parell de grumers. Dues senyores en forma de bocoi s’ho miren i, mentre, per un espai de quinze segons més, la veu ja imbecil•litzada del presentador alerta de la perillositat d’aitals bèsties. L’endemà la platja és a vessar.

Any rere any espero que aquesta notícia hagi caducat. Que les restes putrefactes d’aquest llardós tetrabrick s’hagin escampat abans d’arribar al congelador. Anar a la platja no és cap necessitat, és pur lleure. I si abans que tu hi han arribat els grumers, agafes els trastets i te’n vas l’Aquaparc, no sigui cas que el presentador del telenotícies es torni persona i t’ho digui clar i a la cara: vostè és un rematat IM-BÈ-CIL!

18 comentaris:

ZAGASO ha dit...

ja és això...

Aquest grummer demà en fa 42...

colloooooons...

Anònim ha dit...

Apreciat Dessmond, gràcies a que als telenotícies anuncien l'arribada de grumers (jo sóc dels que dic "medusses", en xava, jeje), la platja es buida de xusma. Hi segueix havent molta gent, si, però una desena part de la que hi hauria en situacions normals. Els Richals i les Yessis migren. I francament, jo sóc dels que prefereixo exposar-me a compartir Platja amb grumers que amb quinquis.

El dia que a Catalunya arribin grumers amfibis que ataquin centres comercials ja seré plenament feliç.

Anònim ha dit...

a mi el que em fot es que per ilustrar la notícia només treuen dones grasses i amb les cuixes plenes de celulitis.

Anònim ha dit...

T'ha picat mai un grumer? Fa molt molt de mal. A mi me'n picà un quan tenia tres anys i encara tinc la marca.

Dessmond ha dit...

Ignasi,
Molts d'anys!
Suposo que els celebraràs ben celebrats... amb algun viatget més?

Karbeis,
De grumers sempre n'he vist jo a la platja. Cada estiu. Quan venen els grumers has d'anar més alerta. No te més secret. Et banyes amb més tensió, més expectant. I si tantes n'hi agafo els trastets.
Si el grumer buida la platja, millor. Més amples!

Anòmin,
És que la notícia esta tan gastada que sempre és reiterativa, en tot. Crec que a TV3 tenen una plantilla pper aquesta notícia. Com en el powerpoint.

Frannia,
N'he tingut un al damunt, quan era petit. Em va deixar escaldat. Em vaig mullar molt amb l'aigua de la mar. Però amb tota la vermellor, l'endemà hi vaig tornar. Amb mil ulls i mai més he tingut cap encontre fatal amb aquestes bestioletes.
També sé que si t'enganxen bé te n'enrecordes. Potser a Mallorca tenen més salut.

Galderic ha dit...

Els grumers, medusses, no piquen. Ni ataquen. Ni mosseguen.

Ets tu ("tu" en general, no "tu, Desmond") el capullu que va i les toca. Pobres bestioles.

Conec persones que tenen la pell més urticant encara que els grumers. I no per això surten a la televisió quan van a la platja a l'estiu.

Dessmond ha dit...

Galderic,
sí, aquest "tu" en general és el que faig servir jo també. El que és notícia. El realment lamentable.

Anònim ha dit...

A quínes contrades es diu grumer a la medussa?
Em consta que son sinònims.

Dessmond ha dit...

Peroides,
A Mallorca.
A TV3 tot acaba sent sinònim de l'equivalent en castellà. Coses pitjors he sentit.

Anònim ha dit...

Medusa és perfectament correcte i es diu en moltes contrades catalanes des de temps ancestrals, consulteu on calgui. Per cert, com a habitant d'un barri barceloní de reconeguda història popular reivindico el xava com a dialecte tan bo i honorable com qualsevol altre i, a més, constato que s'està perdent bandejant per la normalització abusiva. Això si, 'medusa', amb s sonora, no medusssssa, ep.

Afectuosament i perdoneu el rotllo.

Dessmond ha dit...

Júlia,
Gràcies pel comentari. No ha estat cap rotllo.
Jo no he dit que no sigui correcte medusa. "Madussa" em fa mal d'oides i en canvi grumer el xava ho pot fer anar millor.
Grumer es fa servir a Mallorca, però fins que arreu dels PPCC la paraula grumer no sigui part de l'estàndar, el català la ballarà.
Jo reinvidico implícitament aquest estàndar.
D'altra banda, a TV3 és molt freqüent sentir, per exemple, el mot "tornado". A Mallorca en diuen "cap de fibló" i a vegades ho comenten com a cosa exòtica. No cal que digui que és el que jo faré anar, quan toqui.
Algun dia, però, si que dedicaré un escrit al lamentable català de TV3, que també n'hi ha.
Pel que fa al xava... jo també sóc de Barcelona, de Gràcia. Tot i que el respecto, no li acabo de veure el romanticisme. Però és "lu que ni ha".

Anònim ha dit...

Hola Dessmond,

Hi ha un altre nom per akests animalons tant macus, i és el de BORMS. És un nom ke els pescadors i els auténtics de Lloret coneixem. Bé...de pescadors i d'auténtics en kedem molt pocs a Lloret, imagineu-vos el panorama! A vegades em vénen ganes de fugir, però ke hi farem, les meves arrels són poderoses.
Per cert, jo tb faig anys demà. Gràcies, gràcies.
Dafne

Dessmond ha dit...

Dafne,
Gràcies pel teu comentari, benvinguda. Per cert, et pescadora? Un dia m'agradaria anar de pesca i no conec ningú per apuntar-m'hi. M'interessa la pesca i la gastronomia marinera.
En podria fer un bon post a canvi.

Anònim ha dit...

Eps!
No, no, Dessmond, lamento la confusió, deia els pescadors i els autèntics. Jo sóc "auténtica" ;) Em limito a fer submarinisme i no pesco mai res, tot i ke la meva família si ke ho havia sigut pescadora.
Si mai vas a pescar, ke sigui amb un pescador tradicional, pq un conegut meu va anar amb un quillat de Blanes (d'arrossegament) i kuan va veure el peix ke mataven i llençaven per aprofitar 1 quilo de gamba, de poc ke no es lia a ósties amb el patró de barco. Li van venir basques. Mai més hi torna. Després es keixen ke no hi ha peix!!
Salut!
Dafne

Dessmond ha dit...

Dafne,
Si mai logro anar a pescar faré el que em dius. Però ho tinc ben magre. Com veus, he tirat la canya i no has picat. Salut!

Anònim ha dit...

i la gent em pregunta per què he decidit no tenir televisió al pis nou...

Anònim ha dit...

Una de les formes de millorar el llenguatge seria difondre les diferents formes, diguem-ne 'dialectals', encara que el qualificatiu no m'acaba de fer el pes perquè s'ha utilitzat de forma pejorativa. Malgrat això, i et dono la raó, sovint es fa servir el mot més semblant a la forma castellana, encara que també he notat que en castellà passa el mateix, moltes formes vives s'obvien i no s'utilitzen mai quan es fa servir l'estàndard. El fet és que paraules que ens semblen castellanes són vives en català a determinats indrets, també passa amb formes que determinats castellans pensen que són 'catalanes' i són, per exemple, del Bierzo o del Baix Aragó. I no vull parlar de la influència de l'anglès. Caldria sumar i no pas restar, no sóc purista ni estic en contra del fet que existeixi un cert estàndard. Per cert, ara que he dit 'en contra', estic fins als nassos dels 'encontres' que abans eren trobades, partits i moltes coses més. Respecte a la tele, el 'model', per dir-ne d'alguna manera de la tevetrés la nostra, cada dia pitjor, i no tan sols en l'àmbit lingüístic. Bon dia!

Anònim ha dit...

Ei, estic completament d'acord amb tu! Les descongelen i a més amb poca gràcia!!!
La dispersa...xDD