dilluns, de juliol 24, 2006

Dilluns

Començar la setmana després d’haver passat unes bones –i merescudes- vacances és un exercici traumàtic. Sort en tinc de l’aire condicionat, però és una experiència per no repetir això de posar-se a treballar. Sort en tinc que aquesta darrera setmana de juliol tothom pensa més en tocar el dos que en pencar i, d’aquesta forma, readaptar-me sembla més suportable. Sort en tinc que el portàtil m’està fent llufa i no s’engega a la primera. Això pot forçar-me a fer vacances no previstes. Sort en tinc que avui és el dia que toca sopar amb bons amics. Sort en tinc d’aquest aspecte tan saludable, que juntament amb les fotos que els vaig avançar per correu-e, tot el que jo pugui dir de les meves fugaces vacances serà del tot creïble. I per adobar-ho, sort en tinc que avui soparem amb en Sostres . Tinc bones ganes de saber que hi ha rere la seva ploma –d’escriure-. Penso que serà, com a mínim, una bona forma de tancar aquest dilluns tan costerut.

Cap comentari: