Cara de pòquer
És la que se’t queda després de contemplar l’escena on un banyista s’incorpora de la seva tovallola recolzant tot el seu pes sobre una mà, que s’enfonya un, dos, tres segons en l’arena. Quan la recupera a la superfície, aquesta mà duu entre els seus dits el que ben podria ser una croqueta deforme de... Nocilla?
14 comentaris:
La sorra s'ho empassa tot,no era això??
Encara que podriem dir que a vegades trobes sorpresetes...
Ecs però exactament què era????
Imewmon,
La sorra no s'empassa res, per desgràcia.
Gemminola,
Per la cara de pomes aagres sospito que era alguna cosa producte d'algun esfínter.
ecsss
Buuuuuuu kin askituuuuuu xD
ostia de déu! que ara volia sopar! quin fastic recollons...
(bona i breu descripció d'una escena urbanitament dantesca!)
Marina,
Això mateix em va retumbar durant hores pel cap.
Gemminola,
Si a tu et fa fàstic només de llegir-ho, a mi em repugna només de veure-ho. No vull pensar en l'afortunat que va poder catar consistència, textura i olor.
Juli,
Deixa la morcilla malaguenya per demà.
Quin fàstic. Això supera la meva troballa a l´estació de renfe del Clot. Ecsssssssssss!
Cristina,
Que era?
El mateix però al mig de l´andana de l´estació. Almenys que jo sàpiga ningú ho va tocar amb la mà.
Argh! I què va fer amb la "croqueta"? se la va menjar?
Galderic,
Va córrer esperitat cap a l'aigua, en comprobar que no era Nocilla, sinó...Nuttella?
Aquella croqueta, més deforme encara, va salpar cap a rumb desconegut. Però el paio va ser una bona estona dins l'aigua sacsejan la mà perquè la croqueta patia d'enyor sobtat.
ecssss! quina putada!!!
Ja, ja, ja...nocilla? segur que era nocilla? He vist coses pitjors, i a vegades més perilloses. A les illes a vegades cuidam poc les nostres platges. Potser si fossin carreteres...
Publica un comentari a l'entrada