Per entendre en què consisteix la superioritat moral que tan pregona l’esquerra, suposo que no podem perdre’ns el programa que TV3 ens prepara per a tota la setmana vinent. Es veu que serà de contingut vitamínic pels temps que corren. Sembla que ajudarà a superar aquests vents que bufen de crisi econòmica. L’anunci fa ferum de reality. Hi apareix un sensesostre, pentinat, net i polit i un ex- alcohòlic, amb ulleres de sol. Acaben els seu breu discurs amb allò de “Si nosaltres hem pogut- i som un parell d’esperpents-, tu no en dubtis”. A mi em sembla que això és la punta d’iceberg del tan sonat patriotisme social. La Catalunya positiva que ningú la veu per enlloc, ara cal començar a publicitar-la perquè els temps que venen realment són en forma de més turmenta. Els dispositius per combatre’ls són des d’un punt de vista patriòtic i social im-pe-ca-bles. Vaja, el que tu vulguis, però el quaranta per cent dels aturats ja han exhaurit les seves prestacions. I ara toca allò de repetir mil cops una mentida per tal que acabi resultant una esplèndida veritat.
Ja va ser sonada la utilització barroera de la gent més dèbil per part de l’esquerra moralment tant superior. No fa tant va haver un intent repugnant de reality a Barcelona TV. Van retransmetre en directe una rifa de pisos de promoció municipal. Prèviament van advertir que als que no sortissin agraciats que aguantessin les llàgrimes i les males cares, que podien espatllar la retransmissió. Quina barra!. I tal i com va anar no va haver una segona edició.
Tinc la sospita que ara se’ns acosta tele-escombraria de la bona. Sempre m’ha sobtat que els grans èxits televisius en aquesta matèria, curiosament són facturació de gent progre i tant d’esquerra moralitzant. Penso amb en Sardà i el seu circ a Tele 5. Allò va ser memorable. O el Caiga Quien Caiga, del Gran Wayoming. O l’Operación Triunfo. Són cassos que a l’atzar ara em venen al cap, sense voler ser rigorós ni precís.
Darrerament a TV3 les audiències s’apuntalen a cop d’esport. Després de tanta amenaça, aquesta és la crosta que encandila al pensament oficial d’esquerres. El mateix que denunciava que el franquisme utilitzava el futbol per alienar al poble!. Que ràpid n’han aprés!. TV3 ja fa dies que celebra, amb un segell molt espanyol de vendre la pell abans de matar l’ós, la copa del rei!. Quin mal d’ulls que arriba a fer aquest barcelonisme populista vomitat des de la televisió pública!.
Però tot aquest estil tan baix de generar artificialment optimisme i patriotisme socialment tant sensible, sospito que pot quedar abastament superat. Tal i com s’anuncia aquest programa que ha de resoldre els mals econòmics de la població, podria ben ser que féssim història altre cop. Tinc ganes de veure la mena de moralina que intentaran insuflar-nos, via el relat exemplar de quatre que hauran engalipat per tractar l’economia com si Catalunya fos un parvulari. I tinc, sobretot, moltes ganes que la realitat destrossi aquest post.
Avui la cosa és tota una altra. Aquesta és una copa per a celebrar, tot i que el joc del Barça fou millor en aquella ocasió que van disputar la cosa contra el Bilbao.
Com cada dilluns, 
