Com ja és tradició els dilluns, aquest és el nou post que veurà la llum. Serà a partir de dos quarts d'una, al Bloc Gran del Sobiranisme. I sempre que no hagi una raó de força major que ho impedeixi.Bona setmana!
dilluns, de desembre 13, 2010
Benvinguts finalment al canvi
Com ja és tradició els dilluns, aquest és el nou post que veurà la llum. Serà a partir de dos quarts d'una, al Bloc Gran del Sobiranisme. I sempre que no hagi una raó de força major que ho impedeixi.Bona setmana!
dilluns, de novembre 29, 2010
dijous, de novembre 25, 2010
diumenge, de novembre 21, 2010
dijous, de novembre 18, 2010
diumenge, de novembre 14, 2010
La literatura com a ungüent
Demà dilluns, a partir de dos quarts d'una ja es podrà veure aquesta nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme. Bona setmana!
dimecres, de novembre 10, 2010
dimarts, de novembre 02, 2010
dissabte, d’octubre 30, 2010
SnapIt Screen Capture 3.7
Per mor de l’atzar cibernètic he anat a petar al lloc web de Digeus software. És una empresa americana que té la seva seu a Albany, Nova Iork. Sempre hi ha un moment de la vida d’internauta que et planteges fermament poder fer captures de pantalla. Una fotesa com aquesta acaba donant un mal de cap o altre, sobre tot quan parlem d’imatges en moviment.Aquesta companyia té un producte anomenat SnapIt. Justament és un programari que permet captar imatges de la pantalla, però de forma més efectiva. Dona molt més joc al botó de captures que tenim al teclat.
Permet agafar fàcilment qualsevol cosa que ronda per la pantalla: finestres, menús, pantalles senceres, regions rectangulars, pàgines web i fer fotos d’imatges en moviment.
Té tecles d’accés ràpid i desa automàticament. Envia al portapapers automàticament les captures i les desa en arxius que poden ser BMP, GIF, JPEG, PNG i TIFF. També assigna un nom automàticament a les imatges capturades.
Recomano fer un cop d’ull al producte, en aquesta pàgina. A la secció "Features" noteu que al final de tot s’hi poden fer suggeriments. Si en som un o dos milions els que decidim funcionar amb l'SnapIt podem demanar-los que facin el favor de pensar en una versió pel català. És més fàcil aconseguir aquestes coses d'una companyia americana que del govern espanyol. Estic segur que a Amèrica aviat els catalans serem coneguts, a més del Barça, per la nostra afecció a l’SnapIt.
Finalment, dues coses. La primera, si tens cap dubte referent als productes Digeus, pots adreçar-te a la Julia Taylor – julia(punt)taylor(ensaïmada)digeus(punt)com-. La segona, si fas un article sobre l’SnapIt i llurs bondats, ella et trametrà un codi de registre del producte, així que li facis arribar l’enllaç del teu article.
dijous, d’octubre 28, 2010
diumenge, d’octubre 24, 2010
dijous, d’octubre 21, 2010
dilluns, d’octubre 18, 2010
Tot el camp és un clam?
Ja pots llegir aquest nou post, aparegut al Bloc Gran del Sobiranisme. Quin desastre aquesta nova junta blaugrana! Molt bona setmana!
diumenge, d’octubre 10, 2010
Digerint un gran àpat
Aquest és el nou post, que sortirà publicat al Bloc Gran del Sobiranisme. Com cada dilluns, a partir de dos quarts d'una. Bona setmana!
dijous, d’octubre 07, 2010
dilluns, d’octubre 04, 2010
Aquí o a la Xina Popular
Ja pots llegir un nou post. Aquest, que ja és publicat al Bloc Gran del Sobiranisme.Molt bona setmana!
dimecres, de setembre 29, 2010
Monogràfic sobre les enquestes electorals
“ABSOLUT MAS”, el web independent (i independentista) de suport a la candidatura d’Artur Mas com a futur president de la Generalitat de Catalunya, publicarà demà dimecres, 29 de setembre, un monogràfic sobre les darreres enquestes publicades de les properes eleccions al ParlamentAquesta edició especial inclou una anàlisi detallada i comparada de les enquestes de “El País” i de RAC1, tot identificant les principals diferències demoscòpiques que s'hi observen i els elements crítics pel que fa a la projecció electoral que estableixen i els elements d'incertesa que encara dibuixa el panorama electoral.
El monogràfic també inclou una anàlisi política de la situació, des del punt de vista de les enquestes i de les perspectives electorals, de Convergència i Unió, Esquerra, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentista.
http://www.absolutmas.com/
diumenge, de setembre 26, 2010
Lluny nostre
A mitja nit serà possible llegir aquesta nova entrada, que sortirà publicada al Bloc Gran del Sobiranisme. Bona setmana!
dijous, de setembre 23, 2010
dilluns, de setembre 20, 2010
dimecres, de setembre 15, 2010
En honor a la veritat
La redacció del diari El Debat.cat es feia ressò ahir de la posada en marxa de l’AbsolutMas. Crec que és un dels millors diaris que es fan al nostre país. De llarg. El català que fan anar no es pot comparar amb cap altre diari actualment. És un vertader goig poder llegir-lo. Em fa gràcia, però, la referència als promotors de la iniciativa. Concretament la dirigida a mi, a aquest blog: “del popular blocaire Dessmond, anònim a qui més d'un atribueix el nom d'algun destacat de la família convergent”.
He de dir que em sento afalagat, però no crec ser pas “popular”. Trobo que és excessiu qualificar-me d’aquesta forma, però reconec que em deixat inflat com un paó. Ara, donat que són tant considerats amb la meva persona, si que no vull fer encara més gros el cúmul d’inexactituds: sento desvetllar que no sóc pas cap destacat nom de la família convergent. D’aquesta formació hi vaig sortir per cames, cosa que em va suposar l’aterratge a Unió Democràtica. I aquest partit fa anys que el vaig deixar estar. No per discrepàncies polítiques, sinó per manca de fe.
dilluns, de setembre 13, 2010
Neix l'Absolut Mas
Diari independent fet per blogaires independentistesSom blocaires independents i independentistes, viatgers en el camí a Ítaca. Som, cadascun de nosaltres, únicament responsables de les nostres paraules, cadascú en té de pròpies i cadascú té les seves idees. Ara, un cop més, caminem plegats. En aquest trajecte hem creat propostes com Blocs amb Estrella i BAT BLOCS, compartides també amb altres companys. De viatge cap a Ítaca, cap a la nostra anhelada llibertat, hem defensat diferents propostes, però sempre ho hem fet des d’un compromís profund amb el país i la llibertat, sempre des de la nostra llibertat i amb les nostres idees, amb la nostra independència per damunt de tot.
Com a independentistes, estem convençuts que en aquestes eleccions la nau convergent és l’única que ens pot treure d’aquest forat negre en què ens ha sumit el tripartit: socialment, econòmicament, políticament i nacionalment. Però també, i també com a independentistes, perquè hem arribat al convenciment que la independència només arribarà des del lideratge de CiU, amb molts d’altres, però amb el seu lideratge. Sí, en aquestes eleccions, donem suport a l’Artur Mas.
No perdrem el temps en justificar-nos. Tothom sap perfectament on ens han conduït set anys d’independentisme ‘pur’, de retòrica estèril i de l’aberrant relativisme moral i polític obstinat a igualar Mas i Convergència al PSC i Montilla. Transcorreguts aquests set anys també creiem que ningú que no sigui esclau del prejudici o víctima d’una profunda ceguesa pot negar el gir sobiranista que Artur Mas ha imprès al seu discurs. Catalunya té per primera vegada des de la recuperació de l’autogovern l’oportunitat d’un president que públicament i desacomplexada es pronuncia a favor del dret a decidir sense límits comprometent, a més, el seu SÍ a favor de la independència.
Som conscients que la nostra anàlisi ha d’anar acompanyada d’una necessària dosi de prudència. Però rebutgem afegir-nos a la rua dels que sempre consideraran poc autèntic, poc suficient i poc creïble, la defensa del dret a decidir de l’Artur Mas i Convergència.
La independència no és només un objectiu, sinó també –i sobretot– un procés. No serveix de res proclamar-la cada dia si en paral·lel no es construeixen majories sòlides, es teixeixen complicitats i es guanyen adhesions. I sostenim que això també es pot fer –s’ha de fer- a partir d’una gestió excel·lent i en clau sobirana del poder autonòmic i d’un nou discurs que sigui capaç de relligar i vincular els dos conceptes.
Per això entenem que cal una nova majoria parlamentària que pugui formar un govern fort, sense dependències ni hipoteques, i que treballi decididament tant per fer front a la gravíssima crisi nacional que patim (en tots els àmbits, però especialment en l’econòmic) com per construir una sòlida majoria social que ens permeti l’accés amb garanties, amb fermesa, amb confiança i seguretat en el rumb que seguim, al dret de decidir fins a les últimes conseqüències, és a dir, la independència. Aquesta majoria només la pot aconseguir Convergència i Unió.
I concretem el nostre suport en aquesta iniciativa innovadora d’ABSOLUT MAS, que va més enllà de les propostes de Blocs amb Estrella i BAT BLOCS (que eren simples agregadors de blocs). ABSOLUT MAS està concebut com un espai per a acollir continguts i propostes diverses: informació, notícies, opinió, seccions fixes, col·laboracions externes, activitats, etc.
Només hi ha dues condicions per formar part d’ABSOLUT MAS: compartir el suport polític a la proposta política d’Artur Mas i CiU per a aquestes eleccions (compartir per tant el desig d’una radical renovació del panorama polític i el govern com a fase necessària per poder arribar a exercir el dret de decidir sense límits –la independència-) i fer-ho des de la nostra independència personal, és a dir, sense cap vincle militant amb CiU ni amb cap altra força política.
ABSOLUT MAS no és un xec en blanc a la proposta política de CiU: és una expressió de confiança i una invitació a ser actius en aquest suport, a compartir la nostra decisió amb un optimisme desacomplexat.
Sí, naveguem decidits rumb a Ítaca, el dret de decidir sense límits, la independència. ABSOLUT MAS és l’expressió del nostre suport a aquest rumb que han definit n’Artur Mas i CiU. I els versos del poeta, la nostra única exigència: HAS D’ARRIBAR-HI, ÉS EL TEU DESTÍ.
Policia i piloteta
Ja es pot llegir aquest nou post. Com cada dilluns, en el Bloc Gran del Sobiranisme.Espero que hagis gaudit d'una molt bona Diada! Molt bona setmana!
dijous, de setembre 09, 2010
dilluns, de setembre 06, 2010
dilluns, d’agost 30, 2010
Destí cruel
Finalment se m’acaba una situació que fàcilment gosaria qualificar de robinsocrusoniana. Durant uns set dies llargs he hagut de sobreviure a una solitud cistercenca, a base de truites amb formatge, orenga i xorisso. No s’hi passeja res més per la meva nevera. Uns ous, una gran peça de formatge i una altra, llarguíssima, d’embotit. Hi ha potser també algun iogurt amb un posat tant erràtic que no convida ni a saludar-lo.Jo que venia de menjar aguiat de pilotilles -perfumades amb marduix- i costellam de porc, ensaïmades tretes del forn, galetes d’oli, tumbet encisador, costelletes de xot fregides amb all, llesques amb sobrassada i mel i moltes coses més! Ha estat una aturada sobtada. Així, de cop, tot això només ho puc somiar o rememorar quan l’enyor em venç. He hagut de suportar estoicament el pas de l’abundància al monotema, perquè sóc jo qui s’ha d’enfrontar als fogons. Cosa que he fet rarament i per pura necessitat. Va haver una altra ocasió –l’altra!- que s’eternitzà pel període de mes i mig i el vaig passar sencer menjant truita de patates amorosida amb bocinets de sobrassada. Puc dir que després de batre i lidiar amb tants ous la facturació del producte era rodona; impossible d’igualar. I per aquesta nova ocasió he volgut ser trencador i he optat per no empalmar amb aquella veta llunyana –i morta- de cuina. Ara són truites cargolades farcides de formatge, orenga i xorisso. Una quasi filosofia de vida aïllada.
Demà, però, tota aquesta rocambolesca situació fugirà cap alguna dimensió totalment desconeguda. Vaig a cercar la meva estimada dona i l’hereu -si els controladors aeris no em fan una mala passada- i podré començar, novament, aquesta vida rica i plena que no fa pas tant vaig deixar ancorada a Mallorca. Tot i així, m’ha semblat una eternitat salvatge.
diumenge, d’agost 29, 2010
Populisme pels descosits
Demà dilluns hi haurà un nou post, aquest. Sortirà publicat al Bloc Gran del Sobiranisme, a partir de dos quarts d'una. Bona setmana i bona tornada!
diumenge, d’agost 22, 2010
Massa soroll per tant poc programa
Com cada dilluns un nou post sortirà en el Bloc Gran del Sobiranisme. És aquest, que veurà la llum a partir de dos quarts d'una.Bon estiu, bona setmana!
diumenge, d’agost 15, 2010
Un bon estiu
Demà, a partir de dos quarts d'una serà possible llegir un nou post, al Bloc Gran del Sobiranisme. Bon estiu!
dilluns, d’agost 09, 2010
Paraules, no. Fets. (Versió lliure).
Ja es pot llegir el nou post, penjat al Bloc Gran del Sobiranisme. Bon estiu!
diumenge, d’agost 01, 2010
Grau independentista
Com cada dilluns, podràs llegir aquest nou post. Serà publicat al Bloc Gran del Sobiranisme, a partir de dos quarts d'una. Molt bona setmana i molt bones vacances d'estiu!
dijous, de juliol 29, 2010
Sobre la tradició catalana dels braus
El professor Bibiloni ha fet aquest article. Molt recomanable. Fes-ne difusió!
dimecres, de juliol 28, 2010
A la meva sort
Avui la meva dona i el meu fillet m’han deixat abandonat a la meva sort, a trenta tres graus que peten al Maresme. M’he plispat una ampolla de cava i una altra de vi rosat amb un punt d’agulla, per aquest ordre. Ara n’acabo de posar una altra a la nevera. Tot i que hi diu Vinho Verde D.O.C. –vi portuguès-, parlo d'un nou rosat. El productor ha tingut el detall d’advertir que “deve beber-se muito frio”. No em puc torbar, doncs. Tinc previst veure “Do the right thing”, de l’Spike Lee. Seria una llàstima que la copeta no tingués el punt de fred que toca.
dilluns, de juliol 26, 2010
Independentisme sense complexos
Ja pots llegir el nou post. És al Bloc Gran del Sobiranisme, com cada dilluns. Bona setmana!
dimarts, de juliol 20, 2010
Qüestió de txuleria
En un dia frenètic de molt activisme ens van aturar tres, quatre o cinc unitats de la Polícia Nacional. (Era un temps on els mossos només servien per guardar museus i andròmines oficials i rarament hi podies topar pel carrer). Ens van encerclar per tal que el nostre cotxe no tingués opció de sortir escopetejat així que hi hagués una escletxa o una negligència. Ens van fer obrir la part del darrere de l’automòbil, van trobar la nostra artilleria pesada: uns cartells on hi deia alguna cosa com aquesta: “Rotula en català i et posaràs una medalla”. Era una època de febre preolímpica. I un tiparracu, guarnit de Polícia Nacional i amb pistola reglamentaria ens va dir: Y esto de la medalla, que significa? I li ho vam explicar, en una versió bucòlica i mentalment sostenible. Quatre cotxes de la Polícia Nacional, amb les corresponents llums de les sirenes parpellejant a la vegada i l’aquelarre format per tots els seus ocupants, fan molt de respecte. I tant bé els ho vam contar que aquell home curiós i armat, va respondre alleugerit: “A mi ya me parece bien que los pueblos tengan sus cosas y eso...” I va demanar, de bon rotllo: Cuantos sois realmente? I el meu amic, que és més flemàtic que jo, que és d’Unió, que per tant n’ha vist de tots colors, que va treure un puro dels grossos, que va encendre’l amb molta perícia d’una sola xuclada que li va arribar a l’ànima i que un cop va haver tret dels seus pulmons una immensa cortina de fum, li va respondre: “si me permite la txuleria, somos los suficientes”.I és curiós que em vingui aquesta vivència tot llegint la vicepresidenta Fernandez de la Vega, quan diu que en Montilla i en ZP cercaran les "vies jurídiques" per "canalitzar" el "sentiment identitari i la voluntat d'autogovern" de Catalunya. Un cop ens han encerclat i a cop de pistola, reglamentària, torno a sentir allò amb posat bonrotllista de que “esta bien que los pueblos tengan sus cosas y eso...” Que sembla ser hi ha marge per aconseguir tenir-ho. I una gran majoria que també la tens al damunt per no deixar-te moure ni un dit. Això és Espanya i tot el que pot donar de si la seva versió de la democràcia. Falta veure si a nosaltres encara ens queda txuleria suficient.
diumenge, de juliol 18, 2010
L'Escola Millet
Dilluns sortirà aquest nou post. Al Bloc Gran del Sobiranisme. A partir de dos quarts d'una.Molt bona setmana!
dijous, de juliol 15, 2010
Les putes i el sentiment de nació català
Tot en un mateix sac. La forma com tracta la informació El Público em sembla molt simptomàtica de com veuen les putes i els catalans. Amb tot el talante que vulguis, però tots en el mateix sac. Vet-ho aquí.
dilluns, de juliol 12, 2010
Sobre el dia després
Ja es pot llegir el nou post que ha sortit publicat al Bloc Gran del Sobiranisme. Molt bona setmana!
diumenge, de juliol 11, 2010
dijous, de juliol 08, 2010
Sort de la iniciativa privada!
Diu el titular de la notícia: “10-J.- Els partits veuen ridícula la polèmica però segueixen sense consens a tres dies de la marxa”. Sembla ser que el problema és d’incompatibilitat entre el lema de la convocatòria i el president de la Generalitat.Em costa de comprendre aquest afer. Perquè estem parlant d’una iniciativa que promou una entitat privada, d’allò que en diem la societat civil. Per més que sigui Òmnium, per quins set sous el president de la Generalitat ha d’anar a remolc d’una institució privada?
Em costa encara més de comprendre, després de tot el que ha durat aquest culebrot, que el Parlament o el mateix president de la Generalitat no liderin des del minut zero una resposta contundent contra la retallada feta pel TC. Si la sobirania popular catalana no té validesa en un Estat aparentment democràtic, vol dir que el Parlament català -que és el txiringuito on reposa aquesta sobirania- ja pot plegar veles. No pas perquè l’Estatut que d’allí va sortir no té res a veure amb el que van aprovar a Las Cortes, no. Sinó perquè el que allí s’aprova, legisla o dicta, no té cap mena de validesa moral vist en el que s’ha convertit la nostra sobirania popular.
Si resulta que davant d’un fet d’aquesta gravetat qui ha de donar la resposta política en nom del poble de Catalunya és una entitat privada, tot l’honorable que tu vulguis, més al meu favor. Més motius per pensar en que les institucions més altes d’aquest país són un txiringuito més que prescindible. Sembla que funcionin de meravella quan no les necessites absolutament per res.
dilluns, de juliol 05, 2010
TOTS A LA MANIFESTACIÓ!
M'arriba aquest missatge, d'una amistat que milita a Convergència. El deixo penjat aquí, perquè el seu contingut no solament interessa a la gent amb carnet.************************************************************************************
Benvolgut company, benvolguda companya,
La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.
Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.
És per això, que vull demanar-te la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent de Convergència sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.
Visca Catalunya!
Artur Mas
diumenge, de juliol 04, 2010
Toca treure el nas
Dintre de mitja hora ja es podrà llegir un nou post, el del Bloc Gran del Sobiranisme. Com cada dilluns. Molt bona setmana!
Progressar correctament
Hem anat a veure uns amics. Hem fet un dinaret lleuger i saludable com feia temps que no passava. Hem tastat vi portat directament de l’Alguer. He fullejat algun passatge de “El malson”. Ha fet un bé de Déu de dia. Ha bufat mestral, ponent, garbí... bé, tant se val: ha bufat de valent. He fet una becaina, en companyia de la senyera. M’ha sentat de meravella. La bandera catalana ha voleiat incansablement i la llum del dia s’hi reflectia espurnejant. He fet notar que la intempèrie l’ha castigada i molt. I m’han respost immediatament: tenim encarregada una estelada. El proper cop que vingueu ja la hi trobareu.
dimecres, de juny 30, 2010
Quan la Generalitat és espanyola
Avui he escoltat unes declaracions d’en Montilla, a Catalunya Ràdio. Em fa tèmer que els mals auguris apuntats en el post d’ahir s’acompliran religiosament. La visió que aquest home té de Catalunya és menor. Minúscula. Ja és prou simptomàtic que una persona amb aquest nivell d’ambició nacional arribi a presidir la Generalitat. Suposo, doncs, que vivim hores d’extrema fragilitat. Que som molt més vulnerables del que ens pensem.Comença a endossar-nos la versió tant i tant gastada que consisteix en anar a petar indefectiblement en el PP, com a reencarnació de l’eix de tots els mals. (Ell que ja va ser el primer a mostrar les ganes de retallar el gran projecte d’Estatut que havia aprovat el Parlament i que després va seure en la banda espanyola de la taula quan les negociacions eren en dansa)
Com si la bona gent socialista -a casa nostra o a Espanya- només n’haguessin cantat les excel·lències d’aquest Estatut. Qui va ser què va parlar del ribot, enfontent-se’n públicament del que venia del Parlament català? El president de la comissió que havia d’estudiar el cas en el congrés espanyol. Un conegut amic nostre socialista. Efectivament el PP va fer molt soroll, tirant en contra fins i tot de la versió encongida. Però ho va fer de cara. Com és costum en ells. I el PSOE, també. Però amb l’estil de sempre, que és amb traïdoria. Qui va posar en dansa al defensor del Pueblo? Qui va donar ordres a l’advocat de l’Estat? Les humiliacions dirigides a Catalunya han estat des d’un punt de vista ideològic transversals i prou equilibrades.
El més terrible de tot és que el mateix president de la Generalitat intenta obviar el conflicte d’encaix que hi ha entre Catalunya i Espanya, mirant de raonar les coses en termes –infantils- de dreta/esquerra: la dreta, dolenta. L’esquerra, un bé de Déu. I sempre que els paràmetres ideològics van per damunt dels nacionals, Catalunya perd per golejada. Ho sap aquest president, que ha arribat a cotes tant altes gràcies a ventar aquest espantall, que suposa la discussió política en clau absolutament espanyola. Per això gosa fins i tot parlar d’autogovern, perquè en aquesta discussió Catalunya hi resta morta i enterrada.
dimarts, de juny 29, 2010
El millor queda per venir
El fotut del cas és veure qui ha de “liderar” la resposta a la sentència del Tribunal Constitucional. No crec que la cosa hagi d’anar per vies alternatives al canal polític. Però, d’altra banda, veus les llumeneres que avui porten el timó del país i t’agafen tots els maldecaps.El president del Parlament s’ha convertit en el rei de Twitter i poca cosa més. Mires la seva agenda –jo ara ja fa dies que vaig deixar de fer-ho- i quedes acollonit de la quantitat de política-ficció que és capaç de generar la institució que representa. Només faltava la filla d’en Fidel Castro rondant per aquí! Ara descobreix que la sentència provoca una crisi d’Estat i que “això acabarà sent una fàbrica d’independentistes”. El que no diu és que serà un independentisme de “todo a cien”, enredat en la víscera i que romandrà en el més absolut desconeixement del país. El mateix independentisme que avui pot grallar per Catalunya i demà ho faria igual de sentidament per Múrcia.
El president de la Generalitat sembla que està ben emprenyat. Però em costa desxifrar en què consisteix exactament la seva presumpta sulfuració. Amb una mà s’emprenya i amb l’altra diu que “acatarà”. I remata l’escena afirmant que la seva bandera és “l’autogovern” de Catalunya. Com a bon socialista ell és el rei del transfuguisme lingüístic. Què se suposa hem d’entendre per autogovern venint d’algú que rere un tímid visca Catalunya t’engalta un Viva Espanya? Ell defensa fins el final un autogovern mentre no sigui autogovern. Saben vostès què vol dir “autogovern”, si deixes de banda tota la filologia que resta estèril de contingut en el llenguatge polític?
Clar, amb aquest dos reietons presidint el país em temo que pot passar de tot. Àdhuc que no passi absolutament res i que aquesta sigui l’enèsima calrada. Una de tantes, suposadament gravíssima, però al cap i a la fi una de tantes. Vistes llurs trajectòries i el concepte de país exhibit fins avui, un cop passi el moment roent, podria ser que ens puguem donar per morts i enterrats.
Després ens queda per explotar tota la iniciativa plataformera. Vindrà una manifestació, on el col·lectiu Contrastant certificarà el grau de participació i fins el proper desastre. Això sí, impecablement certificat.
La forma amb la qual el Parlament crea comissions d’investigació –penso en la catalana vergonya que vaig passar amb l’assumpte de les elèctriques; això del tema Millet és una simple brometa de mal gust!- o com debat temes prou mundans tipus esvoranc. La forma amb la qual el govern marca gols en pròpia porta al país, en temes tant poc anecdòtics com ara el finançament. La forma amb la qual han gestionat el seu fort, que en diuen patriotisme social. La forma tant i tant impresentable amb la qual es gestà aquest Estatut... Tot plegat, en el millor dels casos fa pensar el pitjor.
diumenge, de juny 27, 2010
Excel·lència, si us plau
Demà, a partir de dos quarts d'una, serà possible llegir una nova entrada. Al Bloc Gran del Sobiranisme, com cada dilluns. Bona setmana!
dilluns, de juny 21, 2010
Bastir un model polític de futur
Ja és pot llegir aquest nou post: "Bastir un model polític de futur". Com cada dilluns, al Bloc Gran del Sobiranisme. Molt bona setmana!
dilluns, de juny 14, 2010
Ara que fem dos anys
Ja pots llegir el nou post. Com cada dillns, és el que surt publicat al Bloc Gran del Sobiranisme. Molt bona setmana!
dimarts, de juny 08, 2010
La cosa demencial del Barça
Estic una mica –massa- saturat d'aquesta cosa electoral que ha de passar a can Barça. Aquest excés de veneració per la piloteta és més que discutible. I, tractant-se d’un equip de futbol (que fins que no va arribar en Laporta no ha estat més que un club en els nostres dies), l'assumpte és encara més greu. Hi ha d’haver molt de ruc escampat, quan l’efervescència arriba per aquest cantó.És un clamorós despropòsit aquesta campanya. S’ha sobredimensionat l’interès del cas i hi ha un excés de proclames insubstancials en la rastallera de candidats a la presidència. He arribat a sentir bestieses d’autèntic professional. El Barça que deixa en Laporta és el més gran i és, per tant, un bon referent de país. El –poc- que veig en campanya és deplorable. Promeses electorals de fireta i el cantó més fosc que hom pot exhibir quan aspira a un càrrec amb dimensió pública. Una campanya que fa sentir vergonya aliena, que és just el contrari del que el Barça em provocava fins fa ben poc.
Deixant de banda el joc brut i les propostes escombraria que he tingut la desgràcia de llegir o escoltar, només em faltava sentir en el capítols d’excessos l’acusació que se li fa a en Laporta. Pel que sembla el president del Barça, aquella entitat que hauria de ser “més que un club”, no pot tenir interès per la política. Aquesta declaració de principis em sembla fonamental per seguir creient la mena de llast que pot arribar a ser aquesta entitat privada per a Catalunya. El Barça esdevé un autèntic perill quan al capdavant hi pot aterrar gent que només pensa exclusivament en una piloteta. Aquesta mena d’analfabetisme volgut i autoimposat és una de les mostres més esclatants de vergonya nacional.
Ja en tenim prous d’animals a casa nostra, obsessionats amb deixar el país anestesiat. Només ens faltava ara el Barça participant en aquesta cursa!
diumenge, de juny 06, 2010
Les guerres de debó
Ja està llest el proper post, que sortirà publicat a dos quarts d'una al Blog Gran del Sobiranisme. És aquest. Espero que t'agradi. Bona setmana!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)