dimarts, de juliol 20, 2010

Qüestió de txuleria

En un dia frenètic de molt activisme ens van aturar tres, quatre o cinc unitats de la Polícia Nacional. (Era un temps on els mossos només servien per guardar museus i andròmines oficials i rarament hi podies topar pel carrer). Ens van encerclar per tal que el nostre cotxe no tingués opció de sortir escopetejat així que hi hagués una escletxa o una negligència. Ens van fer obrir la part del darrere de l’automòbil, van trobar la nostra artilleria pesada: uns cartells on hi deia alguna cosa com aquesta: “Rotula en català i et posaràs una medalla”. Era una època de febre preolímpica. I un tiparracu, guarnit de Polícia Nacional i amb pistola reglamentaria ens va dir: Y esto de la medalla, que significa? I li ho vam explicar, en una versió bucòlica i mentalment sostenible. Quatre cotxes de la Polícia Nacional, amb les corresponents llums de les sirenes parpellejant a la vegada i l’aquelarre format per tots els seus ocupants, fan molt de respecte. I tant bé els ho vam contar que aquell home curiós i armat, va respondre alleugerit: “A mi ya me parece bien que los pueblos tengan sus cosas y eso...” I va demanar, de bon rotllo: Cuantos sois realmente? I el meu amic, que és més flemàtic que jo, que és d’Unió, que per tant n’ha vist de tots colors, que va treure un puro dels grossos, que va encendre’l amb molta perícia d’una sola xuclada que li va arribar a l’ànima i que un cop va haver tret dels seus pulmons una immensa cortina de fum, li va respondre: “si me permite la txuleria, somos los suficientes”.

I és curiós que em vingui aquesta vivència tot llegint la vicepresidenta Fernandez de la Vega, quan diu que en Montilla i en ZP cercaran les "vies jurídiques" per "canalitzar" el "sentiment identitari i la voluntat d'autogovern" de Catalunya. Un cop ens han encerclat i a cop de pistola, reglamentària, torno a sentir allò amb posat bonrotllista de que “esta bien que los pueblos tengan sus cosas y eso...” Que sembla ser hi ha marge per aconseguir tenir-ho. I una gran majoria que també la tens al damunt per no deixar-te moure ni un dit. Això és Espanya i tot el que pot donar de si la seva versió de la democràcia. Falta veure si a nosaltres encara ens queda txuleria suficient.

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Cada dia en som més els "txulos", com defineixes. La proposta llençada avui és molt interessant. Si ens hi afegim molts i entra amb força al Parlament, la sacsejada pot ser molt important.

joliu ha dit...

Ha, ha, buníssima l'anècdota.

Clidice ha dit...

de boqueta en tenim molta i molt grossa, però a l'hora de la veritat tot queda en això, en punyetera txuleria, malauradament.

Mandarina ha dit...

M'ha encantat l'anècdota, especialment això de "li ho vam haver d'explicar de manera bucòlica i sostenible" i la resposta del teu amic.

I si, farà falta més txuleria...