Cap a Mallorca

Avui toca fer maletes. Demà marxem cap a Mallorca. Vint-i-dos dies!. Ahir vaig anar a treballar encara. Vaig comprovar el bé que s’hi arriba a estar a la feina el mes d’agost. Avui poca cosa faré de profit. He quedat amb en Marc per la tarda i després em penso que declaro oficialment encetades les meves vacances.

En realitat anar a Mallorca –sigui estiu o no- sempre té aquest toc d’ociós. Hom l’associa amb soleiet, platges, agafar l’avió... .Jo m’emporto l’ordinardor. Tinc uns grans propòsits, que com sempre en aquestes dates mai acostumo a acomplir. Afortunadament. Una cosa és la teoria i una altra de més radical és la realitat.

De totes formes el que mai falla és que d’una forma o altre s’acaba aprofitant molt el temps. Jo espero no posar els peus en cap platja. Odio aquest ritual. Sí que val molt la pena voltar per l’interior –com apuntava ahir en Josep-Empordà- i conèixer gent. Accepto propostes de lectors illencs així com sobrassades casolanes. Podem organitzar-nos via correu-e.

El millor de tot, però, és un despertar amb la flaire d’ensaïmada enfornada. La meva sogra probablement és de les poques mallorquines que en fa. És un costum que jo he animat a no perdre’l. Seria una veritable tragèdia. Ara mateix ella ja té un ampli repertori. Entre les seves ensaïmades, coques i tipus de pans, els estius a Mallorca fan veure la vida més possible.

Enguany m’agradaria visitar algun celler, també. Com a mínim el de Macià Batle. Arquitectònicament em temo que és un rave. No sé si ja ho he comentat en alguna altra ocasió, però el que és realment interessant de tastar és el seu rosat. Fresquet és una autèntica joia que casa amb molts dels plats estiuencs. A Mallorca s’hi fan molt bons vins. Per exemple, a Felanitx a més dels patés de porc s’hi troba l’Ànima Negra. Ha resultat ser un gran vi. Voldria dedicar alguna estona a descobrir si hi ha algun cava que mereixi.

Hi ha tot un capítol a banda referit a les festes majors. En general aquesta mena de coses les trobo odioses. Han tornat un exercici barroer i maleducat. Jo, que sóc de Gràcia, puc parlar amb molt coneixement de causa. Festa major és sinònim de brutor, de vòmit i de regalims i farums irritants. A Mallorca, però, encara hi ha pobles i poblets on s’hi fa festa com sempre, de forma endreçada. Ara, no crec que resisteixi per molt de temps més un bri semblant de civilitat.

Quan menys m’ho esperi ja tornaré a ser per Barcelona. El temps passa volant. Espero, benvolgut lector, que un bon mos o un raig de vinet et faci sentir les delícies aquest estiu. Una bona caminada, estones per guaitar. Una conversa animada. Amb això és més que suficient per passar unes bones vacances. Espero que les ben gaudeixis. Bones vacances i, sobretot, bona tornada.

Ah, donat que m’emporto l’ordinador, entre els meus ferms propòsits hi ha el de seguir escrivint. Així sabràs com em va per Mallorca.