dijous, d’agost 07, 2008

Tocant el dos

Agafar un avió l’agost és un acte molt dur. Anar a Mallorca s’ha convertit en una cosa prou vulgar. Fer-ho amb temptacions low cost ha d’ésser insolentment vulgar. Nosaltres ho hem fet mirant preu. Només faltaria!. Encara que a la fi no ha estat amb una companyia d’aquestes que rebenten preus o que porten el segell “low”, no hem trobat imports menors per altres cantons. I és clar, hem hagut de conviure amb el mal gust.

L’espectacle trobat a l’aeroport –de Barcelona- esdevé el bressol del lletgisme. Viatjar aquest mes significa haver d’anar amb xancles per arreu. Amb la tovallola penjant del coll. Em sorprèn que Zara, en comptes de Riera, hi tingui botiga. Però tal i com m’assalta aquesta sorpresa, mirant amunt i avall, la incògnita queda ben aïllada de seguida. La població flotant que acabarà escarxofant-se amb posat i formes encara més silvestres a Lloret o S’Arenal, ara mateix fa trànsit per l’aeroport. La nostra connexió al món!. Aquest és el valor “afegit” que tenim per poder gaudir d’un aeroport vocacionalment low.

Famílies senceres amb un posat més a prop d’estendre la tovallola que d’embarcar. Em demano quines gales es reserven aquestes feres quan decideixen anar de debò a la platja. Què han de pensar de mi, que jo combato el sol amb camisa de màniga llarga. I sort d’això. Quan hem posat els peus a terra, Mallorca ens ha rebut amb unes bafarades calentes d’allò més intestines. De tant tant endins irradia calor aquesta terra, que ja no em sorprendria descobrir que l’infern arrenca a les Balears.

En aquest panorama tan abrasiu, penso que em decantaré per obsequiar-te amb posts més estiuencs, menys transcendentals. Ara, tot i així no em deixaré arrossegar tant com per convertir el blog en una mena de “Salsa Rosa” o “Què m’en dius”. No penso guarnir amb xancles aquest espai. Ans el contrari, dedicaré un bocinet –encara que sigui amb regularitat dubtosa- als bons modus. Regalaré lliçons –magistrals- amb l’objectiu de proporcionar als catalans l’educació de mínims per tal que Mallorca no segueixi essent aquesta despampanant desconeguda.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò primera: Ses Illes
Una altra forma de lletgisme molt clàssic practicat pel catalans és fer anar amb excés l’article salat i confessar sobtadament a un baleàric l’amor per en Tomeu Penya. Aquestes dues coses conformen el pack més freqüent que tenim per fer el ridícul, pensant que és una magnífica estratègia de començar una bona relació catalano-mallorquina. Un dia rumiaré si cal dedicar una lliçò exclusiva a l’article salat per intentar fer més petit aquest grau de ridícul dels meus compatriotes principatins. De moment vull advertir que no hi ha res més patètic per part catalana que fer anar l’expressió “Ses Illes”. Hi ha la temptació estesa, en sentir xerrar algú, el demanar: vostè és de Ses Illes, oi?. No hi ha cap baleàric que accepti aquesta denominació. Només ho fan veure, per educació. Els baleàrics són o bé de Mallorca, o de Menorca, o d’Eivissa o de Formentera. Aquests darrers poden acceptar la denominació Pitiüses, però aquí s’acaba el bròquil. És com si a tu et pregunten: Ets de Barcelona-Tarragona-Lleida-Girona?. Per educació ni pregaries al teu interlocutor saber quin dia pensa posar fi a aquesta forma quasi perversa de fer el ridícul. Ah, dir-ne Les Illes seria el correcte pel cas principatí. Però amb article salat o sense, millor que cerqueu altres formes d’aproximació. No costa res i demostra molta més sensibilitat per part nostra.

10 comentaris:

Rita ha dit...

En prenc nota i seguiré atentament les teves lliçons.
Bones vacances! :-)

Aucanada ha dit...

Dess,
veritats com a temples!!!! Ja ho dius bé, tenguent en compte que a Mallorca els silencis són quasi un altre llenguatge (això dòna per fer una de les lliçons...)

Dessmond ha dit...

Rita,
A veure si en puc penjar una per dia. A veure... però aquesta de Ses Illes fa molta ràbia. Però molta. Als baleàrics, vull dir.
Molt bones vacances!

Aucanada,
Jo encara no els he desxifrats. No sé si en podré parlar en algun moment. Però si que és tema per a una lliçò magistral!.

Josep-Empordà ha dit...

De ciutat de Palma, el que més m'agrada, és baixar tot passejant des de la Pça. d'Espanya fins la Pça. de l'Olivar, la Pça. Major,tota la part de la Pça. del Mercat, per tota aquells carrerons fins al Ps. des Born i fer un tomb per l'Almudaina i els voltants de la Catedral. Fent aquest recorregut, hi ha un parell de botigues, al carrer que baixa cap a la Pça Major amb productes mallorquins que son tot un espectacle, amb tot el sostre de peces de sobrasada.

Tota aquesta part vella, és molt agradable, la resta de la ciutat, ja és una miqueta més impersonal.

També és molt bonic la porta de Sta. Catalina i els voltants de la Llotja .

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

A mí em va molt bé des de et vaig conèixer i vaig anar aprenent coses i coses i més coses, i sempre civilitzades i positives.

Ergo, i per mandat imperatiu final de la meva mestressa, quan a mí em feia mès gràcia anar més lluny, molt més lluny, acabem de relligar una estada de 9 dies, només, a prop de Palma, a la darrera desena.

Així també podré actualitzar una mica coneixements, i, si cal, posar-vos un breu contrapunt... Les darreres vegades hi vaig estar per feina un sol dia. I les anteriors, ja fa mes anys, varem estar per Pollença, una vegada, i per Sòller, l'altra.

Molts records,
Andreu

kpitana ha dit...

Això se'n diu una lliçó magistral..
moltes gràcies...

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Al carrer de Sant Miquel, entre la Plaça d'Espanya i els Oms, hi ha una botiga molt posada al dia. Es diu Son Vivot. Obren fins i tot diumenge, si no vaig errat. Està molt bé per trobar producte Mallorquí i baleàric de qualitat. L'amo és un senyor ara ja gran. Ell acostuma a estar al peu del canó, vigilant la caixa, el caps de setmana. Gran coneixedor del ram que toca. Temps ha havia tingut un gran supermercat que es deia Minimax, al carrer Aragó. Va sobrat de doblers, però els dies que el personal podria relaxar-se, ell a vigilar. No sé si enguany encara el trobaré.
Una descoberta que hi vaig fer és la "Carn i xuia", una mena d'espatec fet a Menorca. Producte molt desconegut al Principat. En vaig portar a uns amics de Vic. En tastar-lo van dir que així és com feien abans els fuets dels bons.
La llotja és preciosa. Són una mostra de la millor arquitectura medieval. Ara és destinada a fer-hi exposicions. S'hi pot anar simplement a veure-la,passant del que s'hi faci. Molt recomanable, sí.

Andreu,
Encara em faràs enrojolir. Agraït per le teves amables paraules. De debó.
Penso que la teva dona ha fet una magnífica tria. Llàstima que sigui tan tard. Amb n'Aucanada farem alguna trobada a la qual t'hi podies haver sumat. Si vols, truca'm a veure si podem coincidir i en parlem. De tot i més.

Dessmond ha dit...

kpitana,
Celebro que t'hagi agradat. Venint d'una mallorquina com tu bol dir que m'he fet bastant el càrrec de com van les coses...

Aucanada ha dit...

Dess,
estàs parlant del "camaiot" o "camot"? Es un dels grans desconeguts sortits d'una matança típica des porc.

Dessmond ha dit...

Aucanada,
No és el camaiot, no. Això és tota una altra història. La "Carn i Xuia" és com un fuet, però molt més saborós. A mi em recorda al salame italià, que no és pas el salami que hi ha per aquí. És molt més olorós i té una flaire que enamora.