La professionalitat dels professionals

Comença a ser ja costum arrelat que, cada cop que hi ha eleccions, els professionals de la casa fan saber la seva disconformitat per haver de preparar la informació en blocs que han estat proposats des de fora. Sense criteri periodístic, vaja. Per això, la seva protesta es tradueix en no signar les informacions que les reines de la carxofa preparen amb tant d’amor. La interferència la creuen de tal magnitud que es fan sobrerament pesats dient i repetint el motiu de tal protesta. Tant que arribes a agrair no veure aquest suposat professional en acció, perquè sembla una tendència consolidada el retransmetre un fet i haver de protagonitzar una beneiteria o altra. Si aquesta és la professionalitat ferida, endavant amb els blocs imposats per criteris estrictament polítics.

Són aquests mateixos professionals que després callen i no tenen cap inconvenient en no poder servir cap imatge de facturació pròpia quan l’objecte d’informació és el PSC. Quan aquest partit entra en campanya o bé realitza un congrés, com fou el cas diumenge, les imatges que il·lustren la notícia amb la deguda professionalitat periodística són les que proporciona el PSOE. Tot cuinat i preparat per servir, com el millor brou de Gallina Blanca.

Són els mateixos casos de pell ultra fina del periodisme que en ser acusats de sectarisme a punt de crosta, la suposada professionalitat ni es dona per al·ludida. No hi ha ni aquell indici de fiblada que faria enervar la tan reivindicada independència –feinera-. Ans el contrari. Així que s’alçà el dit, tots aquests professionals van quedar pasmats intentant veure cap a on apuntava. I tot el ramat ja fa dies que segueix exemplarment la direcció assenyalada.

Són el mateix material periodístic que quan demanen el cap d’un col·lega de professió o company de la mateixa casa, primer ha de guaitar aquell dit. Ha de confirmar si és el que fa i desfà. O és qualsevol altre. És així que una Terribas pot sofrir la persecució. Només quan l’escàndol el manifesta, no la suposada professionalitat de la casa, sinó l’oposició política, és aleshores que se li endinya la patada amunt. Ara, la qüestió és que no emprenyi més.

I és així, amb tot aquest devessall de professionalitat, que n’Antoni Bassas fa les maletes. Com ja les van haver de fer d’altres abans. Resulta xocant veure com determinades coses poden passar amb aquesta impunitat, a plena llum del dia i amb el vist-i-plau d’uns professionals de pell tan fina. No cal ser cap profeta per augurar la fi dels blocs informatius en campanya electoral i comprovar que, a casa nostra, si la llibertat no es decreta, no hi ha professional que la resisteixi.