dimarts, de juliol 22, 2008

La professionalitat dels professionals

Comença a ser ja costum arrelat que, cada cop que hi ha eleccions, els professionals de la casa fan saber la seva disconformitat per haver de preparar la informació en blocs que han estat proposats des de fora. Sense criteri periodístic, vaja. Per això, la seva protesta es tradueix en no signar les informacions que les reines de la carxofa preparen amb tant d’amor. La interferència la creuen de tal magnitud que es fan sobrerament pesats dient i repetint el motiu de tal protesta. Tant que arribes a agrair no veure aquest suposat professional en acció, perquè sembla una tendència consolidada el retransmetre un fet i haver de protagonitzar una beneiteria o altra. Si aquesta és la professionalitat ferida, endavant amb els blocs imposats per criteris estrictament polítics.

Són aquests mateixos professionals que després callen i no tenen cap inconvenient en no poder servir cap imatge de facturació pròpia quan l’objecte d’informació és el PSC. Quan aquest partit entra en campanya o bé realitza un congrés, com fou el cas diumenge, les imatges que il·lustren la notícia amb la deguda professionalitat periodística són les que proporciona el PSOE. Tot cuinat i preparat per servir, com el millor brou de Gallina Blanca.

Són els mateixos casos de pell ultra fina del periodisme que en ser acusats de sectarisme a punt de crosta, la suposada professionalitat ni es dona per al·ludida. No hi ha ni aquell indici de fiblada que faria enervar la tan reivindicada independència –feinera-. Ans el contrari. Així que s’alçà el dit, tots aquests professionals van quedar pasmats intentant veure cap a on apuntava. I tot el ramat ja fa dies que segueix exemplarment la direcció assenyalada.

Són el mateix material periodístic que quan demanen el cap d’un col·lega de professió o company de la mateixa casa, primer ha de guaitar aquell dit. Ha de confirmar si és el que fa i desfà. O és qualsevol altre. És així que una Terribas pot sofrir la persecució. Només quan l’escàndol el manifesta, no la suposada professionalitat de la casa, sinó l’oposició política, és aleshores que se li endinya la patada amunt. Ara, la qüestió és que no emprenyi més.

I és així, amb tot aquest devessall de professionalitat, que n’Antoni Bassas fa les maletes. Com ja les van haver de fer d’altres abans. Resulta xocant veure com determinades coses poden passar amb aquesta impunitat, a plena llum del dia i amb el vist-i-plau d’uns professionals de pell tan fina. No cal ser cap profeta per augurar la fi dels blocs informatius en campanya electoral i comprovar que, a casa nostra, si la llibertat no es decreta, no hi ha professional que la resisteixi.

7 comentaris:

marius ha dit...

Tota la rao. Des d'altres blogs sovint hem criticat els periodistes, col.lectiu de pell fina que no té cap pega en servir els interessos de qui els hi posa el pinso en el pessebre. Potser no signen els videos de campanya, però els TNs són el que són, la informació ha desaparegut per deixar lloc a les mil xorrades sense cap transcedència.

Mireu, sinó, els suposats programes de debat, 59 segons, Agora..., on es té una especial cura en convidar una colla de suposats periodistes "equilibradament", vol dir recollint els diversos pessebres que els alimenta. I així, les intervencions dels Vidals Folchs, Milagros Pérez o Joans Tàpias són perfectament previsibles... fins i tot més papistes que el para, de vegades...

Una pena, creu-me.

Carles TV ha dit...

Totalment d'acord novament. És un escàndol amb majúscules el que està passant als mitjans públics d'aquest país. Els silencis del soci de govern (ERC) posa els pèls de punta i em repugna sobremanera.

Josep-Empordà ha dit...

Encara més repugnant que el silenci d'ERC, que deunidó, és el silenci dels mateixos profesionals del periodisme.

Catalunya no es mereix aquesta classe periodística. No se'ls pot fer cap comfiança.

Si el que está passant succeis amb un govern de CiU, sortiriam a vaga, concentració i denuncia diaria.

Antoni ha dit...

No tractem el mateix per cap passa, dessmond, tal com m'has comentat. Anem reaccionant al mateix. Estic d'acord amb el que es diu per aquí. El drama és que no hi ha vida fora dels partits i de les xarxes clientelars. TOTS els partits són dolents, però encara pensem en el MEU. Això no vol dir que no s'hagi de votar... És complicat. I sí, el silenci d'ERC és una infàmia imperdonable.

Un indígena ha dit...

On són els periodistes compromesos? On és el Col·legi? On és ERC?

L'Espelt ha dit...

Just en la fusta, amic Desmond.
Salut!!!

Karbeis ha dit...

Com sempre, has donat al clau. El problema és que hom té la sensació que la única porció de país capaç d'analitzar aquest tipus de coses som, precisament, els qui no els votem.

És per això que ho fan: saben que ténen el vot assegurat.

Si a les últimes eleccions hi ha hagut la quantitat suficient d'imbècils en aquest país nostre com perquè treiéssin 25 escons al congreso de los diputados... què vols?