dijous, de juny 12, 2008

Bandolerisme

Normalment quan tanques la parada ho fas cansat. Mentalment cansat. Voldries fer petar els dits i trobar-te dins una banyera templada, acolorida amb sals i els vapors d’algun perfum. Com que visc fora de Barcelona, en comptes d’aquesta postal, el que hi ha és encara un camí llarg de tornada. O sia, que quan finalment creuo la porta només tinc esma per fer una bona dutxa i... tornar a engegar l’ordinador.

No fa tant que cada dimecres, amb precisió alemanya, m’enganxava molt de resquitllada una patum que tallava la Ronda de Dalt. A mi em suposava haver d’aguantar mitja hora o tres quarts més de trajecte. I em considerava afortunadíssim quan veia les cares de la gent que ni podien fer marxa enrere ni endavant ni a la dreta ni a l’esquerra i que més tard o l’endemà la ràdio deia que s’hi havien quedat atrapats entre dues o tres hores. Com aquell qui res.

Va començar a ser habitual veure moltes cares de desesperació els dimecres a la Ronda, els mossos de Tura fent acte de presència i poca cosa més i aquells torracollons reivindicant la deslocalització d’una narcosala. Algun cop havia tingut el privilegi de contemplar just el moment el qual la tropa es tirava a la via de circul·lació per tallar-la. I pensava: hòstia, sabent el que m’espera, què faria si jo fos el primer de la fila?. Que per culpa d’uns segons em toca parar perquè un tros d’imbècil amb el vist-i-plau de l’autoritat competent, se’t planta davant el cotxe. Que per molt poc no he pogut evitar-lo i em té segrestat les hores que sigui perquè té un problema que tu no li pots resoldre ni li has provocat. Quin dret té aquest fill de puta a retenir-me en contra de la meva voluntat?. Què sap ell –o ella- dels meus problemes?. S’avindria a ser solidari amb qualsevol de les coses que em turmenten, a la força?. Podria comptar amb la policia per poder-lo fer passar per l’embut?.

Molts cops vaig pensar que jo no pararia del tot. Que a marxa molt lenta l’aniria empenyent fins escapolir-me’n. No us podeu imaginar la mena de ratera que arribaven a muntar aquesta colla de xorissos. La quantitat de gent que quedava enganxada sense poder-hi fer res de res. Quilòmetres i quilòmetres. Cada dimecres, amb puntualitat germànica. Quin filldeputisme!.

Ara que hi ha en marxa aquesta vaga del transport me n’assabento que a Granada un camioner ha matat un d’aquests personatges que assalten les carreteres i que agafen al primer que hi troben per fer-lo servir de moneda de canvi en la seva reivindicació. Ningú li ha demanat permís al camioner de Granada per implicar-lo en la causa, no li han demanat la mena de problemes que potser li poden venir al damunt si no fa la jornada i l’home probablement ha tingut la mateixa pensada que vaig tenir jo. Si se’t planta un assalta camins l’empenys mica en mica, fins que desisteixi i l’emprengui amb el que ve darrera. L’estira i arronsa entre un bandoler i un camió acaba a favor del que té més força. O amb qui demostra tenir menys cervell. Quina mena de torracollons has de ser per anar botant davant d’un camió que et ve de front, encara que sigui molt lentament!. Quina mena d’ofuscació has de dur per arribar-la a encomanar al camioner!.

Suposo que t’hi has de trobar. Has d’haver experimentat el calor de la impotència per arribar a pensar que la víctima és el camioner i no pas l’atropellat. Tinc ganes de saber quina mena de justícia s’aplicarà en aquest cas. Perquè es veu que si no hi ha morts pel mig, no hi ha autoritat que vulgui posar-se del teu cantó -o no- en cas de segrest.

En absolut desitjo que una qüestió d’aquestes hagi d’acabar amb un o altre mort. No. Si confesso tenir la mateixa pensada que el camioner és justament perquè mai hagués cregut que això podia acabar en tragèdia. Ara, no m’explico ni aquesta forma tant salvatge de reivindicar ni la tolerància de l’autoritat en cassos com aquest. És això que duu al cantó més fosc de la naturalesa humana. Tots tenim els nostres problemes i hem de tenir, també, el dret a ser solidaris. Però lliurement. I a poder arribar a casa, sense haver de demanar permís a cap aprenent d’assalta camins. Què coi sap ell dels problemes que m’assoten?.

19 comentaris:

Mikel ha dit...

i depen de les solicions que asoleixin els transportistes esperat que en vindran d´altres , comercials , taxistes , pescadors , pagesos etc etc etc...
Cedir al xantatge de la vaga no te cap sentit.

Dessmond ha dit...

Mikel,
En temps de recessió tothom tindrà un motiu més que justificat per emprenyar tot el que sigui possible. Caldria revisar certs estils.

Clint ha dit...

completament d'acord, però per si de cas, val més una hora a les rondes, que una dutxa freda a la model!

Ara, que t'imagines els titulars si els mossos repartissin una mica entre els talla carrers...

Jo ja estic esperant els controladors aeris què fan, de ben segur que ara prenen apunts!

Dessmond ha dit...

Clint,
És clar, cal tenir paciència. Les dutxes fredes a La Model han de ser molt fredes.
Espera't que comencin la primera tongada de vacances i tindràs algun ciri als aeroports. Com l'any passat. I com que no passa res...

Anònim ha dit...

En Sostres ja en parlava ahir o fa uns dies. En aquest pais sembla que qualsevol té dret a tallar el carrer o la carretera per a manifestar els seus presuntes drets o per a protestar pel que calgui. Mentres tant, a fotre a tothom. Vos enrecordau de ses manifes de la guerra d'Iraq? Diagonal dia si i dia també, tallada per protestar per una puta guerra que, en el fons, a ningu li interessava excepte desgastar al govern de torn. El que esmentes amb lo de la Narcosala, idem. Tot plegat perquè ningun polític fins ara (de qualsevol signe polític) ha tengut els collons de dir prou: teniu 5 minuts per sortir del carrer o de la ronda; en cas contrari, llenço a la poli. Digue'm el que vulguis, però és aplicar la llei.

Trina Milan ha dit...

Dess,

i el problema és que els ortodoxes de la lluita et miren per sobre de l'esquena si algú s'atreveix a qüestionar la legalitat de depèn quines accions violentes..ens manca molt de camí democràtic, de pràctica democràtica..
salut

Anònim ha dit...

Tot aixó son reminiscencies de l'antifranquisme que no s'ha sapigut o volgut reciclar, i que els "progres" utilitzan sempre en contra dels governs que no els son afins per desgastar-los, el que passa és que, com amb l'assumpte dels transvasaments, la demagògia, tard o d'hora s'acaba tornant en contra dels que la practican.

O no heu sentit mai a parlar d'un tal Pepe el guerrillero que juntament amb el conegut Paz Dorado de lal fantasmagòric xiringuito "asociación de empresarios del Baix Llobregat" i el no menys conegut Carlos Navales, el subvencionat per la diputació de Bcn. sembraban el terror a les empreses del Baix Llobregat allá pels anys 80?

I donç? amb aquests precedents, que voleu que facin ara.

Cordialment.

reflexions en català ha dit...

és una malaltia greu: si no muntes el numeret, ets invisible. Això passa en molts àmbits, des de les protestes en què tant te fot putejar els altres, fins al polític, el periodista o el listillo que no para de dir imbecil·litats per tenir ressò...

Individualisme i només quan fa falta, gremialisme, passant per sobre de qui sigui.

Anònim ha dit...

Ara que per bandolerisme el PSOE.

Fa dies es parlaba de la vende del Periodico a un grup extremeny propietat d'un tal Alfonso Gallardo.

Quí és aquest tal Alfonso Gallardo i com ha fet la seua fortuna?...Legiu i acolloneu-vos: http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=22633

Anònim ha dit...

L'Anterior comentari és meu, no sé com només ha sortit una j.

Joana ha dit...

Des,
Hi ha qui pot fer el que li dongui la gana i tan ample. Hi ha qui per menys l'engarjolen. És com les multes. Hi ha qui sempre té el cotxe mal aparcat i no se l'emporta la grua. Un dia ho fas tu i ja l'has vist prou!
Bon cap de setmana!

... ha dit...

Jo crec que tenen dret a queixar-se els transportistes i qui sigui, però ostres, és que el què no tenen dret a practicar el filldeputisme (verb que no se si t'has inventat però és molt xuli), perquè la resta de persones també en tenim de drets...

Sinblancaporelmundo ha dit...

Hola guapetonsísimo:

Et deixo un regalet per a tu y els teus amiguitos amb tot el meu amol:

http://www.youtube.com/watch?v=u_eacND2MLc

Dessmond ha dit...

Aucanada,
En el moment en què garantir la llibertat per part de l'autoritat genera certa mena de dubtes, aleshores s'obre la caixa de molts trons. Vol dir que l'autoritat no és tal o corre per altres vies. És un principi de campi qui pugui.

Trina,
Si, això és la cirereta del pastís. Has de passar per l'adreçador o et converteixes en una persona mancada de respecte democràtic. Té conya la cosa. T'hi has de solitdaritzar per nassos, encara que hi perdis bous i esquelles.

Josep-Empordà,
No conec aquesta versió de l'impost revolucionari, no. No sé si dir per sort.
Probablement hi ha aquesta veta d'antifranquisme per reciclar. Però ara també podria ser que França hi passi el mateix. No em sembla, doncs, que tot vingui per aquest cantó. Sinó la consciència de ser impune. Això dona moltes ales.

Reflexions en català,
Sí, quan ets tu sol només tens una opció: morir-te de fàstic.

josep-empordà,
Deu-n'hi-dó!.

Joana,
Sempre ens queda aquesta sensació d'arbitrarietat quan veus com funciona l'autoritat "competent". Que és can pixa.

Nits,
És indignant quan veus algú que vol resoldre -per dir-ho d'alguna forma- els seus problemes a base de generar-ne als altres. Altres que no tenen res a veure amb la història. Simplement és filldeputisme. Sé que fa lleig la paraula però és que infdigna i molt aquesta forma de procedir.

Sinblanca,
No l'he mirat del tot aquest video, perque fereix la sensibilitat. Justament ahir vaig veure un moment la Quatro. Vaig haver de canviar de canal per la vergonya aliena que me va generar. Quin nacionalisme més ranci que han muntat al voltant del futbol i els toros.
Certament en Pla tenia molta raó quan deia que a Espanya el més semblant a un senyor d'esquerres és un senyor de dretes. Que cutre, mare meva!.

Sinblancaporelmundo ha dit...

La veritat és que és cutre, cutre, cutrísimo. I això de veure a la na ionalista fins a la medul·la, Angelitas Barceló, fent de mestra de cerimònies era d'allò que no hi ha, la pera, repera, perísima.

Nen, si en el fons ens semblem molt. Llàstima que estiguis segrestat mentalment pel na ionalisme... bueno, algun dia despertaràs i tornaràs als braços de la mare Espanya, com van fer els catalans de bé quan van veure que els d'esquerres en la nostra Guerra Civil havien convertit Catalunlla en un mar de cadàvers. Temps al temps.

D'altra banda, el vídeo és molt curiós: Un resum del partit amb el comentari de la SER. Si Cuatro era cutre, els comentaristes de la SER són d'antologia del cutrerío universal. Vel i escolta'l, t'encantarà.

Dessmond ha dit...

Sinblanca,

L'Àngels Barceló és més sociata que nacionalista. Que parli en català no vol dir que sigui catalanista. Ara, si que fa repelús veure-la en mig d'una moguda amb tanta víscera exictada i futbolera. Fa pena pena. Però molta.

Jo dubto que canvii de parer. Jo sóc català. Ser català té aquestes coses. Tu també ets nacionalista, però espanyol. No passa res, sempre que sigui respectuós. Si que estic d'acord amb tu en que les esquerres a Catalunya -i a Espanya- van ser nefastes. El que em sobta és que aquí avui encara siguin referent de res. El franquisme va ser nefast, però el cantó roig igual, exceptuant que van perdre la guerra. Això no vol dir que, cas de poder, ho haguessin fet millor. Vist com les van gastar, ho dubto molt.

A veure si trobo el moment i acabo de veure el video. Si tant el recomanes, ha de ser una gran perla.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Sí, és una perla de la casposidat inculta dels progres. A mi, aquesta ramploneria sensiblera nacionalista i provinciana em remou els budells. Jo sóc espanyol per Gaudí, Dalí -encara que aquest era més farsant que altra cosa- i per Tarradellas, no per Torres o Nadal.

Altra curiositat teva és que abominis de les esquerres i et donis el bec amb Esquerra Republicana i amb karrateru... Nen, una miqueta de coherència...

Dessmond ha dit...

Sinblanca,
Esquerra Republicana és un partit amb bastant més d'història que aquesta colla que ara la dirigeix. Jo he recolçat en Carretero perquè diu coses intel·ligents i que jo comparteixo: valora les idees liberals, la meritocràcia, l'excel·lència, l'esforç i el treball, el rigor. Clar, tot això sembla que no pugui sortir de l'ERC d'ara. En Carretero el titllen de dretes al seu partit, per dir coses com aquestes.
A mi em molesta les idees fantàstiques d'esquerra, però això no vol dir que em consideri de dretes, que tampoc sé massa que hi ha al darrera de tot això.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Segons et conec, tu series liberal na ionalista el qual no concorda amb ER ni de conya. Llavors o karrateru està en el partit equivocat o menteix, una de dues.

Vaja, vaja, vaja, si al final vas a ésser de les mateixes idees que Don Federico...
jajajajajaajajajajajajajajajajajajajaajja