diumenge, de juny 15, 2008

Por a resultar poc seriosos

La informació que arriba del congrés d’ERC és bastant decebedora. Pocs canvis de forma i de fons. Les discussions al voltant de la “nova” executiva són el de sempre. Qüestions polítiques d’allò més domèstiques. Ha de ser molt dur anar-hi com a congressista anònim i esperar trobar una discussió a fons sobre què cal fer per redreçar el rumb del país o de com s’ha de reconvertir el partit, vists els darrers resultats.

Independentisme de pòrex. Amb poca consistència, que només es posa en marxa quan hi ha una calrada cada cop que s’organitza una calçotada. Però independentisme, més enllà de l’espot amb un compte enrere que fa riure, res de res. Hi ha hagut un procés electoral intern que ha deixat les coses pràcticament al punt on eren abans de començar-lo. Em temo, doncs, que la veritable renovació vindrà per altres vies, si és que mai arriba.

Mentres tant, paciència. A seguir aguantant les lliçons magistrals de dubtosa esquerrenositat i de més radicalisme verbal. I de no trencar el tripartit, no fos cas que no ens prenguem seriosament una opció com la que ara mateix representa ERC.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Alea jacta est.

De 7.000 votants la setmana passada a 2.500 ahir al Fòrum. El poder personal és el que aplega més militància. I sense arribar a cap modus vivendis. Sempre les questions personals. Vot de càstic al Putxi, però agafant el cul de Vendrelleti i de Josep Vall. I que? Seguiran fent i desfent, amb tarja d'executiva o sense, tranquil.lament.

Pur, estricte, nomès, solament, lluita per càrrecs, per menjadores, per poder. Res més.

Si, Carretero, Carandell i els de Reagrupament més coherents, més racionals, però.....amb quin suport?

Alea jacta est. El Rubicó s'ha deixat enrera. Han preferit, novament, àmpliament, estar a territori comanxe, amb els nicaraguencs.

Una quarta part , ens consta, no hi està d'acord. Però són una quarta part d'uns pocs -molt pocs- milers de gent que prefereix dir-se d'esquerres a fer de patriotes.

Alea iacta est.

Que tinguin sort i encerts els patriotes de Reagrupament.
Sempre, mentre segueixen tant nets, clars, intel.ligents i patriotes, com fins ara, sempre sempre podran comptar amb el meu suport.

Però els hi caldrà molta sort.I molta paciència. I, també, audàcia, com fins ara. Els entenc, els comprenc, els hi faig costat, però estan encerclats. Injustificadament encerclats, però ho estan.

Cordialment,
Andreu



Que tinguem sort

(Lluís Llach)

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Josep-Empordà ha dit...

Cert, el problema d'Esquerra no és només la seua direcció, ho és també la seua militancia, si més no, la majoritaria.Els que ho hem patit d'aprop, prou que ho sabem. Hi ha honoroses excepcions, però, malhauradament son aixó, excepcions.

Em sap greu no sentir-me decebut, que sembla ser que és el que toca, però no ho estic perque estaba escrit el que passaria.

Ara que potser deixarem de parlar d'Esquerra diariament, podrem centrar-nos en el pais.

Cordialment.

Dessmond ha dit...

Andreu,
Caldrà esperar més endavant si hi haurà oportunitat per a que la gent de RCat tingui oportunitat per posar en pràctica allò que de moment avui només és pura teoria. Que tinguin sort i que arribi aviat el seu moment.

Josep-Empordà,
Espero que en un temps poguem parlar d'altres coses. Certament, toca canviar una mica de registre.

marc ha dit...

El gran guanyador, sens dubte, ha estat el Carretero.

Paciència.

Es veu que el Carretero li va dir al Putxi que era el la seva opció com a candidat a les eleccions. “Tu el que vols és que me la foti”. “Esclar.” Hehe.

Anònim ha dit...

Well I assent to but I think the brief should have more info then it has.