dijous, de gener 31, 2008

Sobre l’abstenció (3)
El paper dels mitjans


Tenim a una banda el ciutadà i, a l’altra, el polític. Entre mig, fent de pont, hi ha els mitjans de comunicació. És aquell recurs tan necessari per poder seguir el dia a dia del que s’esdevé. En molt camps, i també en el de la política. Sobre tot són els mitjants els que han acabat projectant una imatge determinada dels partits, dels polítics i de la mateixa política en abstracte.

La primera pensada, que de tan òbvia passa de llarg, és que no hi ha professió al món que pugui resistir dignament un nivell de pressió similar al que se sotmet la política. Hi ha determinades professions que volen acostar-s’hi, però són molt lluny encara de rebre tal d’envestida: arquitectes i metges.

Podem tenir la classe política més lúcida d’aquest planeta, que si no hi ha una bona corretja de transmissió no ens n’assabentarem del que projecten. La política és, d’una banda, resoldre el dia a dia i, d’altra, és bastir un projecte de futur. Personalment, a mi el que més em sedueix de la política és la capacitat de projectar intel·ligentment aquest futur. El preu dels cigrons, l’esvoranc o les catenàries torracollons de rodalies m’importen molt relativament. Em preocupa molt més saber o percebre que col·lectivament anem encarats en el sentit que bufen els vents del progrés. De llarg.

Aquí els mitjans tenen una feina de primer ordre. Segons quina sigui la seva capacitat d’anàlisis, l’invent pot fer llufa abans de començar. I ara mateix, qualsevol projecte polític necessita tenir al darrere seu una brunete. Fidel i incombustible. A sou. Hi ha una guerra de guerrilles mediàtiques que als espectadors ens deixa fregits. No d’un dia per l’altre. És clar que les persones tenim més capacitat de resistència que la disponible per un dia, una setmana, cinc mesos. Però una pluja, que va començar essent fina, que ha anat tornat més gruixuda, al final acaba per enfonsar qualsevol projecte o qualsevol idea política. Trenta anys d’estupideses informatives acaba idiotitzant el més cabal. Tenim un problema que es diu informació.

Un exercici ràpid, un test de la gravetat del tema: intenta fer una llista de 10 escàndols polítics i una altra de 10 fets encomiables que t’hagi proporcionat la política. Cronometra una llista i l’altra. Estic segur que, d’entrada, decideixes començar per fer la primera. Que l’acabes abans i els temps entre una i altra són abismals.

Si hi penses fredament, la quantitat de persones que s’han dedicat a fer de polític és bestial. Només la política municipal requereix d’entre 75 o 80 mil persones a Espanya. Al llarg de 30 anys, sabent que cada quatre anys no es renova totalment el parc polític, surt una xifra brutal. Brutal. El tant per cent d’escàndols atribuïbles a la política no seria major que els que pot donar el gremi d’infermeres, dels curadors de pell de burra, els osteòpates o els treballadors del ram del metall. Avui totes aquestes professions i tantes d’altres gaudeixen d’una reputació que es mou dins d’una solvència garantida. I això és pura i simplement perquè cap mitja els ha dedicat un minut del seu temps. En canvi, estic convençut que hi ha d’haver algun xorisso i alguna xorissada digne de fer història. Com en qualsevol activitat amb presència humana.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Els mitjans!!! Com sempre, hi ha de tot. Hi ha "periodistes"-comparsa, "periodistes"-incultes, "periodistes"-pirotècnics, però d'altra banda, n'hi d'independents, de llegits i de rigorosos, o tot junt. El fotut també és amb quin ànim interioritzem la informació. Si cerquem el morbo superficial ràpid o el rigor complexe i la reflexió... Com en tot, cal criteri o, com a mínim, prevenció. Ara, una cosa és la persona periodista, i l'altra el mitjà. Això segon és una empresa amb un objectiu lucratiu. Aquí ja entrem en la molla, l'ètica empresarial, etc...

Bé, com sempre, perdò pel rotllo.

Salut i independència!

L'anònim de la porta oberta

popota ha dit...

És un tema que s'explica fàcilment amb la relació entre independència i poder adquisitiu.

joliu ha dit...

Anava a deixar un comentari tant llarg, que al final crec que en faré un post

popota ha dit...

D'altra banda, aprofito per deixar un link amb un especial sobre la transició que estic fent, tot esperant que l'autor respecti l'spam pel molt que hi té a veure amb els temes que està tractant últimament.

http://www.lapaginadefinitiva.com/dbpolitica/latransicion

Tracto d'analitzar fins a quin punt la vergonya aliena que provoca la classe política local -o els seus maleters de la classe periodística, per no parlar de tota la cultura subvencionada des de Federico a Villatoro passant per Ramoneda i Cercas- ve de les maneres de fer que vem heredar de la transició.

Josep (sl) ha dit...

De fet el polítics sempre estan a la palestra i també són caps de turcs de la societat. Però el nivell de la política és reflex del nivell de la societat. Però no hi han treballadors que demanen cobrar en negre? O empresaris que desgraven?

De fet l'escàndol ven, i amb la premsa tant polititzada i poc independent respecte el poder que tenim més. És fa difícil que just abans d'eleccions no saltin a la palestra escàndols polítics com un arma electoral més, escampats per la premsa afí.

Igualment quan és parla de corrupció quan apareixen casos de corrupció política als mitjans és perquè és excepció i no norma. Dubto què en un diari de la RD Congo en temps de Mobutu la noticia fos un polític corrupte si no un polític honrat.

reflexions en català ha dit...

És evident que els mèdia tenen un paper molt important en la creació d'opinió i que els espanyolistes ens guanyen folgadament en aquest sentit.
També és sorprenent el fet diferencial que el senyor Lara controli 'La Razón’ i l’‘Avui’, que mantenen la línia (ideològica) editorial.
Alhora, caldrà veure com evoluciona el món virtual i com es crea opinió pública a Internet. Molts interrogants. Els diaris i les teles que ‘dicten’ ¿continuaran tenint tanta influència?

A banda d’això, et faig una miqueta responsable de la decisió que he pres respecte al 9 de març.

Salut

Elies ha dit...

Benvolgut, faré una resposta "política" llarga que intenti estar a l'alçada dels interessantíssims posts que has publicat en relació a l'abstenció i tot el tema de les eleccions del 9 de març.

Tanmateix, ara t'escric per animar-te a seguir la crida d'en Partal (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/79532) perquè els blocaires catalans commemorem el 800 aniversari del neixement del rei Jaume I. Crec que s'ho val. En moments com aquests, una mica del coratge del gran rei ens vindria molt bé.

Dessmond ha dit...

Internet em va fatal. Estic atrapat!

Anònim ha dit...

ups sorry delete plz [url=http://duhum.com].[/url]

Anònim ha dit...

ups sorry delete plz [url=http://duhum.com].[/url]