dijous, d’octubre 26, 2006

El problema anomenat informació

Tenim un problema, i aquest és diu informació. A mi em sap greu que hores d’ara hi hagi tanta gent que dubta d’anar a votar. No de si ho faré per tal o qual i el dia abans canvio d’opinió, per mor de la jornada de reflexió i voto exactament el contrari que havia dit el primer dia. No. Em sap greu la gran quantitat de gent que hores d’ara té claríssim que no anirà a votar.

Hi ha una gran part de culpa que potser la podríem imputar directament a la classe política. Però n’hi una altra, que jo considero molt superior, que la tenen els mitjans de comunicació sense cap mena de dubte.

La cadena de transmissió que hauria de significar un diari per connectar ciutadania amb representants polítics en aquest cursa electoral, falla estrepitosament. La distància que pots trobar entre el que ha dit un polític i el que després explica un periodista és tan abismal, que és impossible de sospitar. Però la tergiversació és tan summament important que pot donar com a resultat la deserció i la desgana ciutadana.

Penso que en aquesta campanya es diuen coses interessants. Però si les vols escoltar no tens cap altre remei que interessar-te per saber-les de primera mà. Sense cap altre filtre. Ens alimentem a base d’una informació cuinada en una sucursal tipus Mc Donald's: teca ràpida, sense mirar que passarà a la llarga amb l’excés de greixos o de colesterol.

Per això embarco o recomano sobre tot als indecisos a que treguin el nas als actes de campanya. Del partit que sigui. Cal rebre directament l’energia que desprèn la nostra classe política. Altrament, podem pensar que realment el panorama és tan gris i poc encoratjador com el pinta la oficialitat informativa.

I així ho faig jo. Tal i com vaig dir, vaig assistir dimarts passat a un acte d’en Mas. A mi em va agradar. Molt. Va parlar de vàries coses, però sobre tot es va voler adreçar a un tall generacional determinat: el que ara corre entre els 30-45 anys. És el tall que ha de tenir el relleu generacional i que, per lògica, hauria de començar a pensar en liderar el país.

Del seu discurs en destacaria aquestes idees, que són les que a mi particularment em van fer més forat:
-Hem de començar a treure’ns els complexes del damunt, com a catalans. És injustificat la quantitat de cops que arribem a demanar perdó.
-Hem de voler participar compromesament en el relleu generacional. O fem això, que significarà liderar una etapa nova, o no fer-ho vol dir situar-nos a la cua d’un període caduc. La generació que va fer la transició no és un projecte de futur, hores d’ara.
-Hem d’exigir-nos l’excel·lència. L’excel·lència porta a l’èxit. Però, ull viu: l’èxit es produeix si la classe dirigent té al darrera una societat civil que empeny, que segueix el discurs de l’excel·lència. L’èxit no és tal si un d’aquest dos components falla.
-Catalanisme com a motor de transformació de la societat. El catalanisme és molt més que una qüestió identitària. El catalanisme ha estat l’element que ha aportat el progrés dins i fora de Catalunya. Aquest factor cal revisar-lo i tenir-lo molt present per tal que així continuï sent.
-L’esperit emprenedor i el desig d’excel·lència ha de tenir ànima.

M’aturo aquí. No pretenc allargar massa més el post i, finalment, vull adjuntar la crònica d’una “enviada especial” del diari Avui, que també va ser en aquest acte. Conscientment no n’he volgut citar l’autoria. I vosaltres podeu dir-me si tenim o no tenim un problema que es diu informació:

Sóc un tòpic fet dona: obro l'armari i no sé què posar-me. M'han promès que avui finalment em presentarien l'Artur Mas, i això no passa cada dia. Si tot va bé, el cara a cara es produirà després d'un dinar amb la Generació C@T, formada per gent emprenedora de 30 a 45 anys. En tinc 37 i mig: em trobo ben bé a l'epicentre. Però, desenganyem-nos, m'aparto una mica del perfil ideal, que és el d'individus que van créixer alimentats amb filets. A mi em donaven carn arrebossada, o bistec d'aquell que fa bola.

Una amiga de 40 anys necessitada de certa alegria testosterònica m'hi vol acompanyar, però a última hora es fa enrere: té por que la prenguin per convergent. És una llàstima, perquè els convidats masculins al Palau de Congressos fan cara de ser bons partits. I els preocupa el mateix que a tothom en una boda: que els hagi tocat una bona taula.

Compartint tovalles amb en Mas, hi ha l'empresari Marc Prenafeta, fill d'en Lluís, i un tal Josep Piqué, que es diu com es diu però no en té cap culpa: dirigeix el Parc d'Innovació La Salle. En aquesta taula dels nuvis també hi veig l'escriptor Jordi Cabré, nebot d'en Xavier Trias, que a l'hora del cafè (aigualit) explicarà als assistents que el guru de la Generació C@T és en Jan Laporta. Ja ho sospitava, tot i que a prop meu seu en Jordi Moix, un dels directius blaugranes que van dimitir amb Sandro Rosell.

I l'esperat cara a cara, què? A última hora m'he acomplexat entre tants neocons i he fugit amb la cua entre cames. Demà serà un altre dia (i només en faltaran sis de campanya)
.

21 comentaris:

Chamb ha dit...

brutal aquest troç d`article.

El problema que tenim son periodistes ignorants. Aquesta noia vol seguir la linea Monsó i només aconsegueix fer un ridicul espantós.

Però també hi ha esperança. Vull pensar en les entrevistes de Sala i Martin. La entrevista al Montilla va se xocant. Però la del Carod és absolutament magistral. El feia contradir-se cada dues preguntes.
Qui hagi llegit aquella entrevistra i voti Carod que s`ho fagi mirar.

Marc Arza Nolla ha dit...

La tarja de presentació d'aquesta noia podria ser una cosa així:

Hola em dic X, soc periodista però tota la cultura que tinc és de llegir el diari i veure la tele. El meu llibre preferit és el Diari de la Bridget Jones. Soc d'esquerres per què soc bona persona.

Anem arriats,

Marc

Marc Arza Nolla ha dit...

Jo vaig ser a l'acte d'en Mas i hi vaig veure molta empenta. En Mas va fer un discurs liberal, contraposant-lo al conservadurisme progressista. Ara s'ha de sentir dir "neo-con"?

Quin fàstic!
Marc

Franciscu ha dit...

Que tenim un problema d’informació Dessmond, és cert. Ja fa molt de temps, i no tant sols en període d’eleccions.
A molts periodistes i els presentadors radio-televisius especialment, els passa que volen –i els hi deixen tenir- un protagonisme de fireta passant davant de la notícia, com si la notícia fossin ells. Tant me fot qui va escriure la bajanada que reprodueixes: això de dir “neocons” als convergents ja dona una mida de amb quí es juguen els cuartos els lectors.

Ara bé, trencaré una llança a favor dels abstencionistes. I dic dels abstencionistes i no dels passotes.
Hi ha molta gent desencantada. I tenen les seves raons. Que solen ser que allò que més els preocupa, els polítics no tenen collons d’afrontar-ho. Que el joc de lo “políticamente correcte” els la sua.
Que hi ha més serietat en el compliment dels tractes del mercadillo dels dijous, que en els “tractes” que proposen els polítics. Fan malament els polítics, tots, de lamentar que en tal o qual elecció s’hagi produit un index x d’abstenció (que per cert tindrà la culpa de que els resultats dels seu partit no hagin estat millors), però després tot seguirá igual. “Tots plegats hem de fer una reflexió sobre això”, diuen cada vegada. I què?, merda a l’espardenya. O dit més fí, el més calent a l’aiguera.
Si com en una conversa que vam tenir uns amics, un diu “que potser la meva noia es podrà comprar finalment un piset si guanyen els tals?”
I si guanyen els altres, s’evitarà la consolidació del gueto dominicà del barri?
El meu fill podrà tenir un contracte fixe i no caldrá que jo l’avali per poder viure de lloguer?
I a la fulaneta, que li estan foten això del moving immobiliari, la deixarán viure en pau?
I un llagíssim etcétera.
És clar que aquests son els problemes d’una part de la població. La part de la que només sen recorden per les eleccions.
Els hi podrem dir que segons quins temes volen el seu temps. Però no és el discurs dels polítics, que sembla que demà ho tindràs tot arreglat si els votes a ells.
Finalment, no és estranya la resposta d’un dels contertulis d’aquell dia, que vaig reproduir al final d’un article al meu blog i que reprodueixo:
Tú ja tens decidit el vot?
Si. Ja fa temps.
?
Votaré al partit Gay.
??!!
Com que tant els uns com els altres em donaràn pel cul, almenos que ho facin amb amor.

Perdona la llargada del rollo.

Joana ha dit...

dessmond,
Jo em pregunto per què la gent està tan desencantada, dels polítics i de la política en genral. Manquen guarderies, escoles, hospitals...
Mestres, infermeres... Els dos pilars de la societat l'escola i la sanitat van coixes i a partir d'aquí tot el que ve al darrera.
Potser tot rau en que no es fa la feina fen feta. Cadascú la seva, però ben feta.

Dessmond ha dit...

Chamb,
Jo espero que aparegui un estil de fer periodisme que acoti més el que passa. Que ni sigui tan vague ni tan banal. En aquest sentit en Sala i Martin és un bon exemple.

Marc,
Que el resum de tot plegat que hagi lograt fer aquest cervellet és això i que ho etiqueti de "neocon" és simplement indignant. És faltar a la veritat amb premeditació. O és ser un incompetent.

Franciscu,
El que vull dir-te sencillament és que potser els polítics ho fan millor del que sembla. Has de tenir la possibilitat de ser-hi al seu costat. Perquè si t'ho ha d'explicar algu altre, que molt problablement és periodista, la versió que en treus és absolutament surrealista.
Aquesta mena de periodisme mediatitza la feina més genial. Siguis polític o saltador de perxa.
Gràcies pel teu "rotllo"!

Joana,
Manquen moltes coses, si. Però manca sobre tot la possibilitat de poder parlar clar a la ciutadania. Perquè el filtre que fan els canals d'informació és absolutament depriment. No és que facin de sordina. És que et capgiran radicalment el missatge. I davant d'això només en pot sortir el campi-qui-pugui.

Cruella ha dit...

"Empresari Marc Prenafeta"? "A mi em donaven carn arrebossada"? Quina mena de retardada té la santa barra de cobrar un sou per fer una crònica de senyoreta Pepis?

Dessmond ha dit...

Cruella,
En Prenafeta jr. no és pas empresari, sino directiu d'una multinacional, que no pertany ni a ell ni a en Lluís, son pare. I no sé que cony hi té a veure la carn arrebossada. Bé l'article l'ha titulat "Generació Filet". Potser hi ha un nexe entre aquestes dues carns...

eudald ha dit...

jo tamé penso que el problema és la informació...
Els de la tele que fan vaga no signant les notícies, el que haurien de fer és fer vaga de debò, periodistes i càmeres i que no sortís res de la propaganda electoral. En dic propaganda, perquè de campanya n'han fet tota la legislatura... No estaríem tant desinformats ni avorrits, i potser no veuríem els polítics com uns simples concursants d'un reality show!

Txell ha dit...

Jo sóc una de les que encara no sap que ha de fer amb el seu vot. Estic desenganyada, farta, tipa, traïda, desmoralizada i abatuda. N'hi ha algú que valgui un duru?
El meu vot es decidirà dimecres al matí, després de fotre'm mitja ampolla de moscatell durant la nit de reflexió. Potser de les flaires de l'alcohol i l'embriaguesa del seu grau etílic, en trec l'aigua clara.

Farlopa ha dit...

Un dels problemes que veig jo, es una com les series de tv3 que sempre apareixen els mateixos actors, actors i partits que em vist des de petits i ilusionar-te amb cares noves costa molt, i les cares noves la caguen una rera l'altre, en fi el meu vot està totalment decidit i si no tinc ressaca serà el primer que faré.

Mikel ha dit...

Carai quines bones companyies a la taula...

jbauer ha dit...

Dessmond, m'ha agradat molt l'article. I et recomano a tu i al Chamb l'entrevista d'avui a La Vanguardia d'en Sala Martin al Saura. Les primeres 10 preguntes son antològiques!!!

tresinores ha dit...

Brutal! un post bonissim!

l'Avui és el millor però te patinades. EN vaig llegir un que seguia el montilla i va caure en tots els topics de cornellà, inclosos els que no son certs.

La trappola ha dit...

Sort en tenim dels blocs, val molt més l'article que has escrit tu avui que la majoria del que llegim als diaris cada dia. El diari "Avui" de fa cert temps trobo que va a la deriva, donen cada vegada més espai als periodistes mediocres però que se'ls hi nota la marca "Planeta". La idea d'un cronista que segueixi un candidat i escrigui en to sarcàstic o humorístic la trobo bona, però tot depèn de qui sigui la ploma que hi possin al darrera, en Sebastià Alzamora se'n surt prou bé -tot i que hi ha moments que se li veu cert cansament de tants dies d'experiment-, a en Puigpelat se li nota que el seu estil no li lliga gens amb el to sarcàstic que es pretèn buscar, i la innomenable cada dia sembla més desencarrilada i ja no s'està de mostrar obertament l'antipatia que sent pel candidat, en conseqüència no sap oferir gaire més que una bona dosi diària de safareig intrascendent.

Dessmond ha dit...

Eudald,
Doncs jo penso que haurian de fer vaga sempre. Des que hi ha la veu en off, TV3 sembla més seriosa i creïble.

Txell,
El meu consell és que en comptes de fiar-te del moscatell, assisteixis a algun acte. Votar és bastant més trascendent. Ah, i passar de la política és un luxe que no et pots permetre. Ni tu ni ningú.

Farlopa,
Celebro que tinguis les idees tan clares! Poca gent hores d'ara sap el que votarà o si simplement se n'anirà a fer el diumenger.

Mikel,
Resulta que el més fort de tot això és que la periodista no va ser en aquesta taula! A aquests que fot a parir de "neocons" ni els va escoltar. Això t'ho puc certificar perquè vaig parlar amb dues persones que si que hi eren a la taula. Em van dir un per un qui la formava i no hi havia cap periodista!

Jbauer,
A veure si la pesco aquesta entrevista. Avui he tingut un dia complicat! Gràcies per l'avís! Agraït, també, per les teves amables paraules.

Tresinores,
Celebro molt que t'hagi agradat el post. De debó, gràcies.
De la mateixa manera que sóc tan crític amb l'Avui, he de dir que si, que és el millor diari que tenim a Catalunya. No sé el que durarà. És l'únic lloc on encara no ha entrat el pensament únic i té una mentalitat prou liberal. Gràcies, sobre tot al seu director.

La trappola,
Ostres, gràcies també a tu pel que dius. Estic molt content de saber que el post t'ha agradat.
A mi també em fa por que l'Avui agafi un segell que no és el seu. Jo en sóc subscriptor i m'agradaria continuar sent-ho per molt anys.
Entenc que ningú és perfecte. Ara, articles com aquests, certament en aquest diari encara no són la tònica.

Marc Arza Nolla ha dit...

Amb l'entrevista d'en Sala i Martín a en Saura n'hi ha per passar vergonya aliena.

Quin ridicul més espantòs el d'aquest home, gairebé pitjor que en Montilla. L'´únic que el preocupa és no quedar en evidència i dóna respostes de nen de deu anys.

Fins aviat,
Marc

Toy folloso ha dit...

Em fot por cada cop que hi ha eleccions perque em fan escollir entre varis vells elefants que es passen el dia criticant-se mutuament i que no tenen ganes de " mullarse " en cap tema important, només xerrameca vàcua.
Estic segur que darrera seu, cansats d´esperar que s´en vagin, vegeta el nou relleu de polítics, joves o molt joves, amb grapa, engrescadors, " guapos ", ambiciosos respecte a objectius, ferms per aconseguir-los.
Els hem de catapultar per sobre la barrera dels que si, potser es veritat que els va fotre una hostia un guàrdia civil fa mil anys, pero ara no tenen res per aportar. Com una " operasión Zapatero ".
Cal sava nova en els ajuntaments, a les conselleries, a per tot.
I tornarem a anar a votar, no som pedres.
Txell:" carragadeta ", a veure si votes als dolents....

ignasi ha dit...

Quin problema més gran que tinc: a qui collons voto?

Però heu sentit els presidenciables? Si em fa vergonya arribar a pensar que l'únic que almenys sap parlar és en Piqué!!! (tranquils que a aquest NO el voto)

Però quin nivell!!! Si són més aprofitables els del Polònia!!!

Sostenibilitaaaaaaaaaaaat!!!

Valga'm déu!

garmir ha dit...

Hola:
l´ actual campanya la segueixo en el cas de diaris llegint la vanguardia i el periodico i es nota molt que el nou director del periodico es familiar del sr. nadal donçs es totalment pro-psc, en quant a la vanguardia crec que abusa massa de les opinions personals de autors i hauria de informar millor dels actes i no tanta opinió i les entrevistes del sala martin son totalment prescindibles, aquest senyor es un elistista que ni viu a Catalunya ni representa a la gent del pais, esperem que l´artur mas quan governi no depossiti massa confiança en yuppies com aquest.

Dessmond ha dit...

Marc,
Totalment d'acord. L'entrevisteta amb en Saura és de marca major.

Toy Folloso,
Jo també estic d'acord que cal sava nova. I Curiosament aquest cop a qui li costa increïblement fer el relñeu generacional és a aquesta esquerra divina que corre pel país. Comencen a ser autèntics mamuts.

Ignasi,
Si em demanes opinió, vota a CiU.
Els del Polònia no resolen els problemes reals, per més que ens facin més gràcia.

Garmir,
Els yuppies han de fer bona feina, han de ser resolutius. La gent que logra això, per mi el de menys serà si són els yuppies, els tecnòcrates o els àcrates.
En Sala i Martín ha demostrat ser una persona de vàlua. Als Estats Units, però. Aquí ens afartaríam de dir que és un pela-canyes.