Itching like grass

Molt Bon 2008!

No serà per manca de bons desitjos que jo espero que tinguis un molt bon any nou. Només sé que el 2008 ho serà de bo si hi repercuteixes les dosis de realisme necessàries. Si he de ser-te sincer, em penso que no serà l’any anunciat. No vull dir que per això hagi de ser un any dolent. Però no serà d’aquesta llisor, tan diàfan, benèvol i fins i tot amable com ho han estat els precedents.

Hi ha un desglaç al qual no podem respondre com aquell qui sent xiular. Hi ha pols del món econòmic que comencen a fondre els seus icebergs. La temperatura monetària s’està escalfant per allí on no et diuen i potser es refreden massa en les nostres latituds. El desglaç sempre duu sorpreses, sempre porta amagat algun tresor. És així que ens ho hem de mirar.

La nostra Europa s’ha engreixat artificiosament. Sobretot, la part que representem. Tota ella s’ha reclòs com una iaia, en una habitació fosca. No vol sentir parlar de la seva miopia, de la manca de reflexos, de fer nous salts endavant. Nosaltres estem enclavats en una de les articulacions més maldestres, que ha hagut de sobreviure a base d’anestèsies. De rebre una pluja de diners que ara ja no rajaran. Europa ha incorporat territoris que ha de ressuscitar de la mort econòmica.

Europa gaudeix d’una moneda forta. Això fa que sigui més difícil el que ha estat tradicionalment així: que els americans ens treguin les castanyes del foc. Espanya en particular té una balança comercial desastrosa, cosa que un euro tan musculat referma el desastre de l’exportació.

El desglaç de la Xina farà pujar moltes marees. Farà capgirar moltes situacions i està per veure si la iaia Europa vol anar en barca. Si vols surar, tingues com a mínim una zodíac ben a prop. Inflada. La Xina és un pol econòmic que té una empenta irrefrenable, plena de xinesos bojament motivats, que volen progressar. Aquest nervi els portarà més progrés, més llibertat. I això posarà en marxa una roda amb molt més progrés i molta més llibertat. Mentre nosaltres hem posat el fre de mà i anem desflorant margarides.

El món canvia. Els que avui diuen que els pisos poden llogar-se amb 200 euros i que les criatures en valen 2500 o 3000, demà faran de xerraires ambulants de fira. Aquells que pel mateix preu t’arrenquen un queixal o amb un pot de betum et fan créixer la melena.

L’any 2008 serà un bon any si no fas cas dels remeis impossibles. Dels guariments miraculosos. De pensar que la vida es resol parant la ma o que existeix el Déu de la peonada. Sempre ha estat així que l’home ha progressat: dedicant moltes hores de feina, amb una altíssim grau de responsabilitat, com si cada minut hi anés la vida, i una voluntat de fer les coses excel·lentment.

Confio, doncs, que el 2008 et suposarà un bon any. Ho pot ser, sens dubte. Tingues el convenciment de que el miracle de cada dia el fas tu o no te l’obsequiarà ningú. Com ha estat sempre, des que la humanitat va decidir fer camí amb dues potetes. És així que tindràs aquest Molt Bon 2008, que tant et desitjo. Molt d’anys!.