Benazir Bhutto
L’assassinat de Bhutto ha corregut com un reguerol de pólvora. Ha creuat el món de punta a punta i s’ha colat a les taules de casa nostra. Fins i tot és tema de conversa en aquestes infinites reunions familiars nadalenques. He de dir que a mi em va impressionar. Vaig creure que en un moment o altre ella i sèquit volarien pels aires. Pensant-ho fredament no respon a cap impuls gaire fonamentat. Conec poc el personatge. Conec poc la història del Pakistan i conec encara menys tot aquest laberint indesxifrable que conforma la seva vida política.
Ho dic amb el màxim respecte, però rotundament: no en sé res perquè m’interessa ben poc. Entre rave i cogombre és el tipus d’importància que li atorgo. I no és que en vulgui fer ostentació. Simplement confesso que no en sé res d’aquesta dona i el seu context. És a dir, el que puc llegir o sentir per algun mitjà: res de res.
M’ha sobtat aquesta mena d’obligació que hi ha a fer referència a aquest assassinat. I m’ha sobtat, sobretot, el cúmul d’obvietats que s’han dit al respecte.
Començant per la informació que arriba del Pakistan mateix. Hi ha un ball de versions oficials que convida a passar pàgina. Resulta que la mort la hi ha provocat finalment un cop de cap contra la maneta del sostre del cotxe, que és –era?- articulat. Demà potser serà una altra cosa. Demà també sabrem què ha de fer el seu partit. Es veu que va deixar instruccions precises, arribat el cas. A mi em sembla que haurà de passar un bon tros de temps per poder fer-me una composició de lloc fiable. Ara tot balla frenèticament segons com sembli que pot bufar el vent. Fins i tot la veritat.
He fet un repàs per la blogosfera i he quedat sorprès. Sembla, repeteixo, que hi ha una mena d’obligació a fer referència a la senyora Bhutto. I m’he quedat glaçat de veure el cúmul d’obvietats que s’han escrit sobre ella. Algunes esfereïdores, perquè a segons quin autor li suposava més... vergonya?.
En un moment donat he sentit la temptació de proporcionar-te una llista dels top ten que m’han semblat més desgraciats. Però el meu coret amanyagat per la cosa nadalenca de seguida m’ha fet tirar enrere de tal iniciativa. Només un impuls de vertadera bondat em permet suggerir-te que llegeixis això. És una carta que la mateixa Benazir Bhutto va escriure, quan ja va tenir el primer avís en forma de traca mortal. Trobo molt elegant que en Ferran Caballero s’hagi limitat a proporcionar-nos la traducció del que va aparèixer a Le Figaro, l’octubre passat. Elegant i molt oportú.
En contrapartida et demano el mateix. Si trobes alguna cosa digne de menció, si us plau fes-m’ho saber. No vull res que tingui a veure amb poemes, palles mentals feministes, o material amb l’eterna conclusió que la culpa és d’en Bush. Gràcies. No vull pas ara convertir-me en cap expert en la matèria. Em ve de gust topar amb una mica d’informació. Res més que això.
11 comentaris:
En aquest país tenim un greu problema d'informació. Caldria que la gent entengués -i els primers de tots els periodistes- que el que passa al món no té perquè estar relacionat amb les baralles entre el PSOE i el PP. Cada cop que escolto algú que parla de Bhutto faig la juguesca de pensar si dirà que l'assassinat ha estat cosa d'Al-Qaeda o de Musharraf. Sempre l'endevino. En realitat el que importa no són els pakistanesos, és si el fet afavoreix a Zapatero o a Rajoy. I ja han passat 4 anys i segueixen igual.
Benvolgut Dessmond,
La història, tràgica, èpica, de tres generacions de la família Butho resisteix qualsevol comparació, en intrès informatiu, amb la dels Kennedy, o amb la de la família Nerhu. (el pare, col.laborador de Gandhi, Indira, Rajiv assasinat, la seva dona italiana,..)
Paquistan i la India, separats. 165 milions de persones al Paquistan. Arma nuclear. Una dona que segueix l'atormentada croada política del seu pare. Educada a les millors universitats angleses i nordamericanes. Corrupcions. Morts polítiques. Fonamentalisme islàmic. Exercit poderosíssim, infiltrat pel fonamentalisme.
Un subcontinent, pobladíssim, amb dos països moltes vegades enfrontats. India i Paquistan. Dones de caràcter, amb aptituds, com a governants, en societats on la dona encara no aconsegueix ser respectada com cal. Matrimonis de conveniència (Benazhir). Patrimonis.Fortunes.
Ingredients de sèries televisives d'èxit.
Però, la realitat del Paquistan, amb 165 milions de persones i molta pobresa i fonamentalisme, l'armament nuclear disponible, com també tenen els indis,poden ser un niu molt perillós d'inestabilitat "regional" o internacional. I l'Iran està molt a prop.
En la meva opinió, les millors informacions i anàlisis, com sempre, les de la premsa anglesa i nordamericana.
I, ni idea, de com s'ha afectatla comunitat paquistaní de les nostres grans ciutats, amb mes riquesa (restaurants, botiguesa) de la que es veu, i que encara fan servir els mètodes patriarcals tradicionals de transferències gens digitalitzades de diners.
Andreu
Danke again, gran Dessmond.
A mi m'ha afectat especialment la mort d'aquesta senyora. La meva relacio amb Pakistan es molt intensa per raons professionals. Cada dia hi parlo i tinc amistat amb molta gent tan de Karachi com del Nord. L'any passat vaig tenir la sort de visitar aquest pais extrany pais on regna la corrupcio. Vaig visitar Karachi i Faisalabad al Nord. Molt diferent un lloc de l'altre.
He de dir que el que mes em sorpren d'aquesta senyora, es que va arriscar la seva vida i n'era completament conscient. Hem de tenir en compte que la fortuna que es immensa, bona part gracies a la corrupcio (segons diuen), tot i aixo, es va posar al front, en comptes de viure tranquil.lament a Dubai amb la seva familia i els seus milions. Una dada que no he trobat als diaris i que puc dir "en exclusiva" al teu bloc amic Dessmond, es el renom que te el seu marit: "Mr. 10%" ja us podeu imaginar el perque... Salut (perdoneu la manca d'accents, estic a fora i aquest teclat no en te)
a mi sincerament...vols que tho digui...saps allo que...es que...vull dir que...
Vindran mes paquis ara?
Bon any
El que és desesperant és veure que ARA molta gent opina i opina sense tenir-ne ni puta idea. La informació que ens arriba, com gairebé sempre, és parcial i còmoda.
I el que resulta patètic és que ens parlin de la societat de la informació. Tot en petites dosis, o càpsules, que és més 'cool', i sense aprofundir res. I qui dia passa, any empeny.
Per cert, bon any.
la trappola,
Sí, la informació és un dèficit brutal que pateix aquest país. Els mitjans de comunicació estan tan ridículament mediatitzats per les dues grans ideologies que has de cercar per altres bandes, si vols saber què passa realment al món. O al costat de casa.
andreu,
Realment aquest tema dona per molt, des de molts punts de vista. Ara, com dius, cal recòrrer a fonts de fora per poder saber de què va aquesta pel·lícula. És una llàstima que aquí només hi hagi morralla, per variar.
ferrancab,
No es mereixen, respectat Ferran.
Roi r. marphille,
No deixes de sorprendre'm. Ara si que em deixes parat!.
Realment aquesta dona i família són material d'interés.
I molt agraït per l'exclussiva. Veig que al Pakistan ens porten avantatge. Aquí hauria de ser Mr. 3%. Perquè després diguin que són el tercer món!.
No et preocupis pels accents. Tornes a ser a Anglaterra?. Té alguna relació amb tu que la reina hagi posat en marxa un reial canal al Youtube?
ddriver,
Vindran paquis i no paquis, ara.
Molt Bon 2008!
Reflexions en català,
Sí, sembla paradoxal que en la societat de la informació es pugui anar tan venut.
Per cert, que tal per Paris?. Bé o molt bé?. O encara hi ets?.
Molt Bon Any!
Realment els articles que estem llegint als nostres diaris són penosos. Acabo d'arribar de Londres i la informació allà ha estat molt millor, més exhaustiva, més completa. Aconsello molt el seguiment que ha fet The Times. El tema de Pakistan ve de lluny, la relació amb la metròpoli és molt forta, el país existeix perquè el van crear els anglesos amb la descolonització (contra l'opinió d'en Ghandi, per exemple) i l'estan utilitzant tots plegats, per al que els interessa, especialment l'actual president Musharraf...això no s'ha acabat, cal llegir molt els diaris de fora perquè sinó no tenim informació fiable, i seleccionar molt. Bon any a tothom!
Dins The News ai trapat sul net un article que ai assajat de revirar en occitan.
Veire lo meu blòg.
"Benazir e Feminisme" d'una sociològua paquistanesa.
Trina Milan,
Quina embeja em fas. Tornar de Londres!.
Gràcies pel suggeriment del The Times. A veure que puc pescar online.
Certament la relació que tenen -o han tingut- els anglesos amb el Pakistan fa que la informació subministrada tingui valor.
Aquí és un desastre intentar cercar res d'un mínim d'interés. Bon any!
Jacme,
No tinc el teu blog!!!!. Pots dir-me la teva adreça?. Merci a la bestreta!. Voldria donar un cop d'ull a aquest article de la sociològua.
jacmetolosa.spaces.live.com (pica sul meu nom !)
Publica un comentari a l'entrada