divendres, d’agost 10, 2007

Fent de Puigdellívol

Recordaràs lector d’aquest blog, agut com ets, què una de les obres més revolucionàries en el camp de la integració que va impulsar el govern Pujol fou la llei de normalització. Del seu articulat recordaràs, molt de mi car lector, l’apartat que fa referència als cognoms. De la seva adaptació fonètica a l’ortografia fabriana, de la inclusió de la “i” entre els dos cognoms i del capítol específic referent a aquests. És a dir, que els Gómez, si així ho decideixen, poden transformar-se en Gibert, els Fernández en Fonollosa, els Valdecasas poden ser els Torredeflot. I els Rodríguez, Puigdellívol.

Feta aquesta prèvia, estimat lector, ara ja puc confessar-te que tinc per endavant una setmana i escaig per fer de Puigdellívol. Avui he acompanyat la meva reina des meu coret a l’aeroport, amb destinació Palma. Sa meva al·lota retorna a ca seva i jo, automàticament, esdevinc un Puigdellívol més. L’he abraçat, li he promès fer tot el que m’ha demanat i li he fet les quatre cosetes que vaig aprendre de seguida de’n Trinxet, el seu canet. Bèstia intel·ligent com poques, es desplacin amb dues o quatre potes a l’ensems. En Trinxet fou la bèstia que més ràpidament es feia estimar de tot Mallorca.

-Quan venguis t’has d’haver llevat dos quilos d’aquesta panxarrota que ara tragines.
-És clar que si, amor meu.
-Em trobaràs a faltar?
-És clar que si, amor meu.
-Faràs bonda?
-És clar que si, amor meu.
-Regaràs ses tomatigueres?
-És clar que si, amor meu.

Quan en Trinxet, ca educat entre moixes, volia alguna cosa de tu et posava el seu caparró damunt la cama. Esbufegava cada cop que un humà li xerrava. I sacsejava la cua. Sempre el mateix esbufec i qualsevol membre de la família quedava “convinçut” de que en Trinxet obeiria. Això el feia automàticament receptor d’un premi: gelat, la galleteta o un bocí de sobrassada d’aquestes que, putes, com s’aferra!.

He deixat es meu cotorrí a un quart de nou al Prat. He comprat aquell contestador automàtic que feia dues setmanes que vaig encarregar. He desviat el telèfon de la feina (sí, de la feina que em lliga a Barcelona) al meu mòbil. I demà, a les deu, començaré la ruta de botigues que tant m’alegren el cos: les montserratines, la xarcuteria de na Maribel, el videoclub de Mataró, la peixateria de’n Carles, L’Espinaler. I dissabte hi ha mercat a la plaça de Cuba, a Mataró. Hi has estat mai al mercat de Mataró?. Tot Puigdellívol estiuenc no s’ho hauria de perdre. Per res del món.

Espero que la meva reina des meu coret no llegeixi aquest post. El retorn al seu clan familiar crec que la ben entretindrà. M’ha trucat trista i encongida. Trista perquè com era d’esperar li han perdut l’equipatge.
-No et preocupis, reina meva des meu coret apolillat. Demà segur que et duran les maletes. Segur.
-Segur?
-És clar que si, amor meu...

Ah!, si els meus càlculs fallen, reina meva des meu coret, i llegeixes el refotut post, i decideixes no esperar a demà o l’altre, a que vinguin els de la companyia aèria amb el teu reial equipatge, sàpigues que puc saber el que pots arribar a polir-te amb la tarja. Per internet ho puc saber tot, tot. I res d’això serà comparable al que, un Puigdellívol com jo, pot arribar a ser capaç quan la seva doneta decideix fer vacances unilateralment.

Per aquesta meva panxarrota hi circularà el bo i millor en cava –molt fresc-, vi –fresc-, botifarres de foie, pasta –fresca, of course-, conill amb cloïses, picantós, pollastres a l’ast, melmelada de raspberri & cassis, raviolis de parmesà i pera, mandonguilles amb pèsols –del maresme-, cuixa d’ànec rostida amb llar...

Un Puigdellívol com jo també pot enredar-se amb pel·lícules de DVD. Amb tantes i tantes coses més, que no tenen lloc per altre amor que el propi. Saps que vull dir, reina meva des meu coret?.

Et pensaves que seria el típic Puigdellívol, apoltronat al sofà, deixant créixer una barba immunda?. Que tot sol només sabria beure cervesa i fer rots secs cada quaranta segons?. Reina que poc coneixes els Puigdellívol!. La llei de normalització va fer meravelles.

T’estim. Fins la setmana vinent, idó. Apa, fins ben prestet... adéu, adéu... Fes bonda tu també. Mos veim.

Estimat lector, quan comences tu a fer de Puigdellívol?. Ens en faràs cinc cèntims?.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Ets un sinvergüensa i un pocavergonya, Dessmond.

Marc Arza ha dit...

Estàs finíssim ultimament amb els teus posts. Jo en DVD et recomano la`sèrie "The West Wing".

Fins ara,
Marc

Anònim ha dit...

Ostres, Dessmond. M´ha agradat molt el post. En el bloc de l´Avi et preguntava què volia dir "estar de Puigdellívol" i ara ja ho sé. Jo, aquest any, només he estat de Puigdellívol un dia, abans d´ahir, precisament. No en puc explicar gaire res, perquè vaig aprofitar per recuperar son. Apa, bones vacances per tu i la teva alota.

Anònim ha dit...

Ja t'has assegurat que les MONTSERRATINES no hagin deixat el seu PUIGDELLÍVOL botifarrer fent guàrdia i estiguin espaterrades a la platja prenent el sol???
Ja et veig menjant els cadàvers de tomàtigues que t'ha deixat la mosca blanca, la sociata......
Aquesta vegada no hi ha opció de mandonguilles amb esbargínia........seràn a la Conca...

Ília Gràcia

Joana ha dit...

Si sabés que la teva "al.lota" no llegeix això- que ja veig que ja ho ha fet - t'acompanyaria a fer la ruta dels caves i la botifarra de foie, la pasta...i altres delicateses... Però com que està a l'aguait romandré només enflairant-to...
Segur que a ses illes hi estrà molt bé.
Ah! Per cert i quan són les "al.lotes" les que es queden a ciutat com se les anomena? Puigdellívoles? o hi ha un altre nom " normalitzat"?
Que sigui lleu!

reflexions en català ha dit...

Hola, Dessmond,

Com sempre, em fas passar una bona estona lllegint-te.

Jo també faré de Puigdellívol tres dies. Deixo la dona a casa amb el gos i l'hort i me'n vaig tres o quatre dies a Igualada, a fer companyia a la mare i a estudiar una mica, que tinc 'opos' aviat.

Espero que gaudeixis d'aquests dies de Puigdellívol. Sempre van bé.

Salut!

Anònim ha dit...

Aterrissar, aterrar... importa? No et sentis atacat per tres lletres. Importa l'embolcall? Val més la pena creure en continguts no pas en formes. Ets un dogmàtic de la llengua? T'he ofès? Em sap greu noi, però la gent diu això i tants d'altres exemples molt d'abans que Montilla nasqués.

Dessmond ha dit...

la dona d'en dessmond,
-És clar que si, amor meu... estic tan content que t'hagin localitzat les maletes! Dona records a la tarja de crèdit. Entenc que li dones vacances, no?

catalunya.ffw,

Gràcies pels suggeriments. Miraré si es pot trobar al FNAC. Tinc un xec que l'he de pulir. Per cert, no eres de vacances?

Sulpertu,
Només un dia????. Ep, n'has de trobar més! Quando sarai solo, sarai tutto tuo!.
(Disculpa el meu italià. És de garrafa).

Ília Gràcia,
Ostres, no t'esperava per aquí!.
No, jo espero que aquesta setmana tinguin obert. Ara, en el pitjors dels casos, tinc alternativa. A mi els torrons no se m'acaban així com així!
Amb els tomàquets estic desolat. He començat a replantar dues classes més. La mosca blanca primer i les orugues ara m'han fet veure que voler anar d'ecosocialista és simplement una pocasoltada!. Ei, aquestes mandonguilles les somio de tant en tant. No fas repartiment al Maresme? Ni per caritat?

Joana,
A les illes no es queden curts. Quan hi vagi, encara que em costi un disgust -o més- penso fer també la meva ruta de Puigdellívol. Odio la piscina i la platja i una alterativa és l'aire condicionat, també odiós.
Puigdellívol és genèric. Unisex, com moltes perruqueries i les xancles d'estiu. Com la paella, tanto pa él, tanto pa ella.

Reflexions en català,
Celebro que t'hag agrada't.
Hòstia, no sé perquè, però sospito que tu em dones mil voltes en el delicat art de practicar el Puigdellivolisme. Jo em vaig empescar mentides per facturar sa meva reina des meu coret. Però no hi vaig posar la mare pel mig. El tema d'estudiar, vale... Dic tot això perquè justament ahir em van avisar de Cal Ble que estan de festa major. I no vull descobrir de quin lloc parlo, no?. No fos cas que sa teva reina des teu coret t'enxampi. Jajajajajaja. Ja t'imagino acomiadan-te. La mateixa escena que jo, però en comptes del Prat a Sant Tirs. Ja té collons que just pensis en estudiar quan comença la festa major. Bergant!

Dolly,
Sóc un dogmàtic exclussivament en el camp del Puigdellivolisme, com molt bé pots comprovar. No estic ofés. En uns moments tan pletòrics com els actuals ni un tifó de dimensions semblants al que obliga a tota la plantilla del barça i el seu cos tècnic a posar-se a cobert, a mi no podria fer-me bellugar ni una sola pestanya. Els meus sentiments no trontollan ni un centímetre ja sigui per aterrar o bé aterrissar.
Com diria el poeta mallorquí: "tot jo som una pedra".

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, servidor, com que, per sort o desgràcia, pot arreglar-se la feina per poder fer festa els mateixos dies que la Maria, fa temps que no estic de Puigdelívol... I què vol que li digui, tasmpoc ho trobo a faltar... (és que la Maria, fot diariament tantes hores a la consulta i jo em passo tot el dia sol, que lesd vacances és l'únic temps en que estem gairebé tot el dia junts)

Dessmond ha dit...

Avi,
EL meu cas és exactament el contrari. Jo treballo amb la meva reina des meu coret. Ens passem tot el dia junts. Això d'ara és com un divorci de mentida.
Ara, tot el que explico que faré també ho faig en el cas que ella sigui per aquí!. Potser faig el Puigdellívol més del que em penso!.

El veí de dalt ha dit...

Puigdellívol del meu cor,
llàstima, perquè tampoc em trobaràs a la barra d'aquell bar on ja saps que sempre pots engalipant cubata rera cubata i atzemblar paners de rústegues teutòniques a la cacera de puigdellívols autòctons i solitaris...perquè jo seré volant també a escandinaus països.

PS I mira que jo en conec un que se'n diu de debò així: Pigdellívol!

Dessmond ha dit...

Veí de dalt,
Que t'ho passis molt bé pel nord europeu. Quina embeja em fots!!!!
Ara, tu la cosa més rosadeta que podràs engrapar serà un bon tros de salmó. En canvi, jo....

PS: És un cognom ben bonic. El duu d'abans de la normalització?

Toy folloso ha dit...

Si trobes lloc per aparcar a ca l´Espinaler, truca´m i espera´t que vingui. Et pagaré un vermut sense escopinyes.
Buenu, amb escopinyes i tot, que fa mil anys que no hi he comprat tonyina, ni patates ni salsa, per no poder-hi aparcar.

Dessmond ha dit...

Toy Folloso,
Tinc un esplèndid vermut guanyat doncs.
Existeix un altre Espinaler, una sucursal multiplicada per deu, al Polígon dels Garrofers. Et clavan igual, però en canvi aparques amb totes les facilitats del món.

Seriosament, si no hi vas pel tema de l'aparcament, és comprensible. De totes formes, no fa massa, al cap damunt del carrer principal a la dreta hi van fer una zona blava, que facilita molt el tema. Al costat del restaurant el Picantó, que és un santuari de parada obligatòria.
I després hi ha aquest altre Espinaler. No té l'encant de poder contemplar la mar, però en cas de necessitat resol molt bé la papereta.