Itching like grass

Fent de Puigdellívol

Recordaràs lector d’aquest blog, agut com ets, què una de les obres més revolucionàries en el camp de la integració que va impulsar el govern Pujol fou la llei de normalització. Del seu articulat recordaràs, molt de mi car lector, l’apartat que fa referència als cognoms. De la seva adaptació fonètica a l’ortografia fabriana, de la inclusió de la “i” entre els dos cognoms i del capítol específic referent a aquests. És a dir, que els Gómez, si així ho decideixen, poden transformar-se en Gibert, els Fernández en Fonollosa, els Valdecasas poden ser els Torredeflot. I els Rodríguez, Puigdellívol.

Feta aquesta prèvia, estimat lector, ara ja puc confessar-te que tinc per endavant una setmana i escaig per fer de Puigdellívol. Avui he acompanyat la meva reina des meu coret a l’aeroport, amb destinació Palma. Sa meva al·lota retorna a ca seva i jo, automàticament, esdevinc un Puigdellívol més. L’he abraçat, li he promès fer tot el que m’ha demanat i li he fet les quatre cosetes que vaig aprendre de seguida de’n Trinxet, el seu canet. Bèstia intel·ligent com poques, es desplacin amb dues o quatre potes a l’ensems. En Trinxet fou la bèstia que més ràpidament es feia estimar de tot Mallorca.

-Quan venguis t’has d’haver llevat dos quilos d’aquesta panxarrota que ara tragines.
-És clar que si, amor meu.
-Em trobaràs a faltar?
-És clar que si, amor meu.
-Faràs bonda?
-És clar que si, amor meu.
-Regaràs ses tomatigueres?
-És clar que si, amor meu.

Quan en Trinxet, ca educat entre moixes, volia alguna cosa de tu et posava el seu caparró damunt la cama. Esbufegava cada cop que un humà li xerrava. I sacsejava la cua. Sempre el mateix esbufec i qualsevol membre de la família quedava “convinçut” de que en Trinxet obeiria. Això el feia automàticament receptor d’un premi: gelat, la galleteta o un bocí de sobrassada d’aquestes que, putes, com s’aferra!.

He deixat es meu cotorrí a un quart de nou al Prat. He comprat aquell contestador automàtic que feia dues setmanes que vaig encarregar. He desviat el telèfon de la feina (sí, de la feina que em lliga a Barcelona) al meu mòbil. I demà, a les deu, començaré la ruta de botigues que tant m’alegren el cos: les montserratines, la xarcuteria de na Maribel, el videoclub de Mataró, la peixateria de’n Carles, L’Espinaler. I dissabte hi ha mercat a la plaça de Cuba, a Mataró. Hi has estat mai al mercat de Mataró?. Tot Puigdellívol estiuenc no s’ho hauria de perdre. Per res del món.

Espero que la meva reina des meu coret no llegeixi aquest post. El retorn al seu clan familiar crec que la ben entretindrà. M’ha trucat trista i encongida. Trista perquè com era d’esperar li han perdut l’equipatge.
-No et preocupis, reina meva des meu coret apolillat. Demà segur que et duran les maletes. Segur.
-Segur?
-És clar que si, amor meu...

Ah!, si els meus càlculs fallen, reina meva des meu coret, i llegeixes el refotut post, i decideixes no esperar a demà o l’altre, a que vinguin els de la companyia aèria amb el teu reial equipatge, sàpigues que puc saber el que pots arribar a polir-te amb la tarja. Per internet ho puc saber tot, tot. I res d’això serà comparable al que, un Puigdellívol com jo, pot arribar a ser capaç quan la seva doneta decideix fer vacances unilateralment.

Per aquesta meva panxarrota hi circularà el bo i millor en cava –molt fresc-, vi –fresc-, botifarres de foie, pasta –fresca, of course-, conill amb cloïses, picantós, pollastres a l’ast, melmelada de raspberri & cassis, raviolis de parmesà i pera, mandonguilles amb pèsols –del maresme-, cuixa d’ànec rostida amb llar...

Un Puigdellívol com jo també pot enredar-se amb pel·lícules de DVD. Amb tantes i tantes coses més, que no tenen lloc per altre amor que el propi. Saps que vull dir, reina meva des meu coret?.

Et pensaves que seria el típic Puigdellívol, apoltronat al sofà, deixant créixer una barba immunda?. Que tot sol només sabria beure cervesa i fer rots secs cada quaranta segons?. Reina que poc coneixes els Puigdellívol!. La llei de normalització va fer meravelles.

T’estim. Fins la setmana vinent, idó. Apa, fins ben prestet... adéu, adéu... Fes bonda tu també. Mos veim.

Estimat lector, quan comences tu a fer de Puigdellívol?. Ens en faràs cinc cèntims?.