dissabte, de gener 13, 2007

Em passa a Vilassar i a Mataró

He parlat en alguna ocasió del comerç que hi ha pel Maresme. De la cosa tan fantàstica que arriba a ser. Atresoren un plus que no es repeteix gaire per enlloc. Bé, enlloc que jo conegui, és clar.

Hi ha vegades que simplement me n’hi vaig cap a una determinada botiga. No perquè tingui necessitat de res en concret. Simplement em passa que em ve molt de gust anar-hi. És un impuls semblant a quan em ve molt de gust menjar una bona truita de patates. Probablement només vull fer-la petar. Potser de la conversa en surt alguna cosa per comprar. Mai m’ha passat el mateix en el cas d’una gran superfície, que també n’hi ha i moltes per la comarca.

Hi ha dies i hores òptimes, per treure-li el rendiment a aquests establiments. El cap de setmana és un bon moment. Avui és un gran dia per anar a les “montserratines”, a la peixeteria –on, a més de ser tan exagerats com toca, són molt bona gent-, o als queviures.

Per motius diferents, també és un bon dia per anar a la botiga de venda i lloguer de dvd’s que hi ha a Mataró. Hi he estat un fotimer de cops, però mai m’he fixat en el nom. És tan comercial com ara Sorli Discau. M’agrada la botiga i el paio que la duu. Un cinèfil dels bons. Té un catàleg impressionant al cap. Tot el que li demanes primer ho processa de memòria i després ho consulta a l’ordinador, només per confirmar-t’ho. No falla mai.

El darrer cop m’en vaig dur “Jungle fever” i “Do the right thing”, de l’Spike Lee. “One from the heart”, d’en Francis Ford Coppola, pel·lícula que el va dur al fracàs. Remasteritzada, i amb una banda sonora bestial d’en Tom Waits. Jo la trobo preciosa, encara. “Match Point” i “Melinda i Melinda”, d’en Woody Allen. La primera és fantàstica, la segona un rave. També vaig agafar una cosa estrambòtica mexicana, on hi apareixen entre d’altres el mateix Woody Allen o na Sharon Stone:”Picking up the pieces”, traduït a l’espanyol com “Cachitos picantes”. Pel·lícula d’un tal Alfonso Arau que va bé per pasar la digestió d’un dissabte després de dinar.

Quan tenia el repertori gairebé triat li vaig demanar a l’home del videoclub si coneixia una pel·lícula de n’Alain Tanner, que transcorre per Lisboa. Va dubtar uns pocs segons i va posar expressió fatídica: “En la ciudad blanca”!, és del 1985. La tinc reservada. M’acaba d’arribar perquè me la va demanar un altre senyor, que ve expressament de Barcelona!. Torna a dubtar i dubtar per dir:
-Miri, la hi dono a vostè. Ja parlaré amb aquest client
-Si ha d’haver tragèdia, deixi-ho. No voldria trencar l’esperit nadalenc.

Li vaig agrair molt el gest. Fa temps que li agraeixo el seu bon saber cinematogràfic. He trobat un fons de pel·lícules que no l’he vist enlloc més. És impagable poder parlar amb una persona tan assabentada. El que és important en aquesta botiga, per variar, és la qualitat més que la quantitat.

Em passa que no he vist tots els dvd’s, encara. Em passa que tinc el rebost ben assortit. No sé el perquè, però simplement ara em ve molt de gust treure el nas a les "montserratines", a la peixateria, als queviures o anar a la botiga dels dvd’s.

12 comentaris:

Chamb ha dit...

Increïble el tio aquest¡¡

es farà una bona parròquia sense dubte¡¡

Papitu ha dit...

Quina nostàlgia, dels anys que vaig viure a Sants recordo la Maria, una dona grassa que tenia una conversa esplèndida i unes verdures millors. També les magdalenes integrals amb poma del forn que hi ha davant del mercat, o de la parada d'olives i conserves. Cada dissabte mi parava a xerrar amb aquell home, i ell em regalava un parell o tres d'olives tant si en comprava com no. Després vaig viure al centre de Badalona i també vaig tenir els meus comerços i sobretot els meus comerciants. Ara visc a Gracia i tot just estic en la fase prospectiva, buscant aquells comerços i aquells comerciants amb qui fer xarxa. El comerç de proximitat és clau per a que els nostres barris, pobles i ciutats siguin més humans i socials.

Dessmond ha dit...

Papitu,
Si t'agrada la pasta puc recomanar-te un lloc que no he trobat cosa igual ni a Vilassar o a Mataró. Ara, de conversa en donen poca. De moment. Són italians i no fa massa que han obert. Amb el temps i una canya, potser... També et puc recomanar un bon forn de pa, on s'hi pot acabar xerrant. I el mercat de l'Abaceria i voltants també dona per molt.
Jo sóc de la República Independent de Gràcia.
(Res a veure amb cap història d'Ikea).

Dani Gadea ha dit...

Deu ser IDEV el nom de la botiga, a la muralla de presó, a mitja Riera... no?

Dessmond ha dit...

Chamb,
Si, la parròquia li ha anat creixent.

Dani Gadea,
Si, crec que així és diu. Al menys el lloc és per on dius tu.
No seràs tu el paio dels dvd's, oi?

Antoni des de Sant Pol ha dit...

A mi m'ha passat això que expliques de la botiga de DVDs, amb la botiga de discos Swing, a la plaça de les Tereses, el que la porta és un altre pou de ciència, procuro anar-hi poc perquè em firo cada vegada que hi passo.

Papitu ha dit...

Espero amb ganes un post sobre la ruta del comerç a la R.I. de Gràcia. De moment però a l'Abaceria ja he fet migues amb un verdulaire de Balaguer molt trempat. La pasta la compro seca i quan hi ha ganes de pasta bona al mateix mercat a la parada d'uns argentins. Espero l'adreça dels Italians i la resta. Salut i barri!

Joana ha dit...

Dessmond,
Potser el que ens agrada és tractar amb gent professional,que li agrada la feina que fa i que la sap fer ben feta. Avui en dia això és un luxe que encara tenim el goig de trobar. I aquests botiguers jo els considero molt savis, saben de què parlen i et contagien el gust per les coses que coneixen.
A Girona , per sort, encara en queden i al mercat encara vénen els pagesos amb la verdura de l'hort!

Juli ha dit...

amb un dependent així jo també aniria més sovint al videoclub! quina joia de nano!

Dessmond ha dit...

Antoni des de Sant Pol,
Gràcies per avisar. Crec que sé on és aquesta botiga.

Papitu,
No sé si acabaré fent-ne un post. Però et cercaré informació de la pasta. Aquesta és memorable.
El problema és que a Gràcia comença ha haver molta rotació de comerços. Duran poc.

Joana,
Al final acabaré exilant-me a Girona. Sembla un altre paradís.

Juli,
Si és tot un crack. Està magníficament assortit.

Karla ha dit...

donc's a mi em passa igual, a BCN, a prop de l'arc de triomf, vaig a un videoclub que es diu ciclic, i m'he fixat quan li pregunto als que curren allà fan el mateix, miren adalt, com si tinguèssin una "xuleta" al sostre, i si la troven al cap, te la diuen, a més sembla que les han vist totes, i ténen més de 4000, si passes per allà, trobaràs videoart, i maravelles que porten de tot el món, ara, a més han obert una llibreria al costat que es una joia. la música que posen es super bona, vaig descobrir allà les cocorosie, el jens lekman i els vetiver

Dessmond ha dit...

Gràcies Karla, per aquesta valuosa informació. A veure si hi trec el nas, per aquest videoclub de Barcelona.