dissabte, de juliol 28, 2007

El fil del croissant

Avui m’ha despertat una flaire inequívocament pastissera. La sogra ha enfornat una tongada de croissants, que ahir al vespre ja va deixar a punt. Treballar la massa de croissant requereix una certa perícia, per mor de la mantega. Cal que sempre conservi una determinada temperatura i gruix perquè el resultat sigui en forma d’èxit.

Avui, doncs, he esmorzat croissants. Me n’ha fet un parell de mida plus, que jo no he sabut rebutjar. Els he vist fumejar tímidament i els he endrapat amb aquell punt de calent que torna fonedís el bocí que t’envies coll avall. I el dia, justament, ha començat llustrós i radiant. L’he menjat mentre contemplava una vista de trenta quilòmetres, que en línia recta travessa camps, possessions, boscos de pi, la ciutat de Palma, el castell de Bellver, la mar, mentre una parella de tords ha decidit cardar rabiosament tot aprofitant que ens hem llevat en un matí frescament trempat.

El juliol passat vaig convèncer la sogra perquè fes un curs a Solé Graells, per aprendre a fer pans i certa rebosteria com toca. Cansat de provar i provar les combinacions que proposen diferents receptaris per fer pa amb el Thermomix. Resulta que fer pa és una cosa senzillíssima, però arribar a lograr-ho és tota una altra història.

Fer pa és cansat i entretingut. Cal la seva bona dosi de temps. Està clar que es fa necessari comptar amb l’ajut d’un robot. Un dia, tot mirant el programa cuines, vaig veure que una bona opció podia ser el Thermomix. Conseguir-lo volia dir convèncer la sogra, perquè la meva dona no està per aquesta mena de romansos. Convèncer la sogra vol dir convèncer el sogre, perquè és clavat a la seva adorable filleta.

Decidir fer el pa a casa és producte de l’afartament. Fart de menjar pa amb una desgana indescriptible perquè sembla que ja no se’n pot trobar. Les panificadores i la manca d’exigència s’han carregat el pa. Jo no renuncio de cap de les maneres a cruspir-me un entrapanet, ben sucat de tomàquet i farcit del que sigui. Per a mi això és dels vertaders luxes que pot oferir-me la vida.

Mentre els croissants desapareixien bocí a bocí, pensava que arribar a aquest punt ha significat una lluita de gairebé dos anys. Sembla mentida. No ha estat fàcil, però t’asseguro que ha valgut molt la pena haver estat tan insistent. Ara, si per lograr un croissanet o un pa de pagès o un bon llonguet, la cosa ha estat així de crua, com ha de ser lograr la independència?.

13 comentaris:

ararat ha dit...

Felicitats per l'exit!

Suposo que històricament s'ha delegat això de fer pa perquè és una feinada i, per allò que no hi ha temps, millor que ho faci un altre.

Sigui com sigui, al final veig que va ser encertada la compra de la termomix.

I respecte a allò altre, prova a convidar a croissants a en Montilla, a veure que hi diu sobre això de l'independència.

Dessmond ha dit...

Ararat,
Va ser molt encertada la decisió de comprar el Thermomix. S'hi poden fer una infinitat de coses, embrutant molt poc.
És molt útil.
No estic segur d'aconseguir la independència a cop de croissants. I menys amb en Montilla.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

gràcies per entrar el nostre estem a la teva disposició, quan tingui un rato em lleigeixo els teus artícles i els comentem

salutacions des de Reus

Zincpiritione ha dit...

Et ben juro que m'ha semblat sentir olor de croissants acabats de fer mentre anava llegint el post. M'ha vingut un antull i tot!

I ara com m'ho faig? La pastisseria de sota casa és tancada, jo no tinc Thermomix, i la meva sogra deu estar dormint! :-P

dom ha dit...

Hello , I hope you speak some English, I'm in need of an Andorran Flag, I'd be so happy if you could come by my site. Grácies.

Toy folloso ha dit...

Ja ni recordo el gust d´un croissant bo.
La farina no es farina. Si te una puresa del 60%, ja es molt. La de panificadora.
Potser que la que compres al súper sí que sigui bona....

chamb ha dit...

dessmond,

series feliç a Buenos Aires.
Allà els sabors son encara els originals.

Roi ha dit...

osti Dessmond, mira quina casualitat! jo tambe estic a casa de la sogra i tambe ha fet pa! el que passa es que, aqui a Anglaterra, el menjar no te res a veure.
Quina enveja que m'has fet.
Com trobo a faltar una bona i sana dieta mediterrania amb menjar que te gust de veritat!
Necessito oli d'oliva ja!!!

Tresinores ha dit...

Encertadissim! Dia a dia ens empassem qualsevol cosa, dia a dia el pa és més dolent i tothom calla i menja. El pa que trobem avui en dia es fruit d'un baix nivell d'exigència, de conformisme i d'una total manca de bon gust i criteri. Després parlarem de la gastronomia: tothom es fa l'entés en vi i es permet recomanar restaurants però la veritat és que no podem ser un país de gourmets amb un pa infecte.

Si ens conformem, si donem per bo un tros de massa engomada com podrem fer res?

reflexions en català ha dit...

Quan els oncles de la meva xicota (forners jubilats) fan pa, coca, llonguets, magdalenes... alegria, és festa major.

Abans no sigui massa tard, hem d'aprendre a fer-ne, perquè això no té preu.

Bon profit!

La Padrineta ha dit...

aix...m'acabo de despertar i llegeixo pa, croissants....nyam nyam!!


pd: prova la nutella i ja em diràs el què!

Dessmond ha dit...

té la mà maria-reus
A disposar.
No cal que et llegeixis tots els articles. Un o dos et donaràn una idea de per on van els "tiros".

Zincpiritione,
L'endemà va venir una esplendorosa ensaïmada. Un bé de Déu semblant bé justificaria despertar la sogra. Jo ho faria!

Dom,
Mai teilor is ritx en mai guaif is in de kitxeng. De nothing.

toy folloso,
El tema de la farina és molt complicat. S'ha de fer una tria per a cada cas. La farina per una ensaïmada no és la mateixa que la d'un llonguet. Hi ha tota una ciència rere d'això. Cal saber fer les barreges de diferents farines per lograr el resultat desitjat. Normalment el proveïdor és un professional. Al súper no es troba.

Chamb,
N'estic convençut que la cosa és tal com dius. Mai he estat a l'Argentina. I en tinc ganes. Sé que tu n'ets un enamorat.

roi,
No es pot tenir tot. Si ets a Anglaterra ja fas prou embeja. Només faltaria que a més poguessis viure-hi a cop de dieta mediterrània!. No hi ha cap restaurantet italià que et transporti mínimament?.
Escolta, si la sogra et fa el pa, la teva qualitat de vida és altissima, no?. Amb aquest pa i un ou de gallina de camp, pots fer meravelles!

tresinores,
Jo m'he revelat. Em resisteixo a menjar pa sense gust ni textura de pa.
Amb uns amics hem fet una mena de llei no escrita per saber si un restaurant és bó o no abans de tastar res: si els lavabos són nets, impecables i si el pa que serveixen és gustós, aleshores rarament el restaurant defrauda. Si una d'aquestes dues coses falla, malament. Hi pot passar de tot.

reflexions en català,
Hostia, tiu. Tu estas proveït de tot! Fins i tot de pa!. Encara t'hauré de fer alguna consulta panadera!
T'asseguro que si n'aprens no te'n penediràs mai. És una cosa apassionant el món de les masses. Demana a aquests parents una fòrmula per fer una base per a pizzes! I me la passes, si us plau!

la padrineta,
I ensaïmades, tamany roda de carro. N'hi ha per tot el sant dia!.
Tastaré això de la nutella, a veure si supera la Nocilla. Salut i benvinguda.

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

És una feinada però val la pena. Algun dia d'aquests enganxaré el Josep Maria i li diré que m'expliqui com fa aquestes obres d'art amb què ens obsequia de tant en tant.

Hauries de veure el forn de llenya que té...