dilluns, de juliol 30, 2007

Altres ploms

Llegint La Vanguàrdia veig com s’ha “resolt” el tema de les apagades de llum. A cop de generador. N’hi ha cent cinquanta, escampats per Barcelona. A les pàgines roses, les dedicades a “Vivir en Barcelona”, apareix el cas d’una família que ha hagut d’instal·lar el dormitori al menjador de casa seva. Per culpa del soroll i dels fums que emet la bèstia que ara subministra energia.

Entenc la desesperació de la gent que li han entaforat un invent semblant. En tenen per dies, tot i ser un mal menor. Ara, el que no entenc pas és com es deixen retratar el menjador, el llit, la nena i tota aquesta atmosfera que desprèn el domicili de cutre salsitxaire que tomba. Molta gent és innegable que té un punt d’exhibicionista; més que pudor han perdut vergonya.

A aquesta mostra de periodisme profund li segueix una altra notícia remarcable, amb la missió descarada de fer de contrapès. Explica la crònica que al 2003, als Estats Units 50 milions de persones van quedar a les fosques. Si parlem dels US of A i de 50 milions queda clar que això nostre fa embeja als mateixos americans, aquesta mena de pesta que assota el món.

Treure’t una família semi-xitxarel·la per les circumstàncies i rememorar una desgràcia semblant, multiplicada per mil, al cor del nostre referent cultural més avançat dona el tema per encarpetat. I qui no és consoli que grati.

La realitat s’estreta i passa pel forat més simple, ara que el poder està summament concentrat. Els mitjans de comunicació se’n ressenten, però en el fons és bastant igual. El realment terrible és que en l’intent de convertir-nos en autistes o txitxarel·los del tot, la gent decideix desertar. I quanta més deserció es doni, més continuarà aquesta cursa de la concentració. Fins que ens arribin a saltar els ploms. Però del cap.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Enveja.

:)

Dessmond ha dit...

Anònim,
De què? Si que estàs de conya!

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

Ei Dessmond l'anònim aquest no és que et tingui enveja, és només que li ha fet gràcia veure com escrius embeja. ha ha ha. Són coses que passen.
Quina gana m'has obert amb els croissants de ta sogra! Baixo a esmorzar, abans que se'm fonguin els ploms!

Atalaia ha dit...

Saps que és el pitjor? El nivel d'indiferència i despreci de la gent cap a la totalitat de la clase política. Mentres tant, l'abstenció puja i puja...però ja sabem el que diran després de les eleccions de torn: hem de reflexionar sobre el baix nivell de participació ciutadana!

Dessmond ha dit...

cdecarbassa,
Ostres, ara ho capto! Si que l'arribo a fer el prèssec.
Sort que tinc l'ajut del corrector ortogràfic del Word! Que fort.
Que vagi de gust!

Atalaia,
Si, realment tanta comèdia és fa difícil de digerir. S'estan fent tots els mèrits per tal que l'abstenció sigui de rècord Guiness.

reflexions en català ha dit...

Dessmond,

Acabo de fer un article al bloc en què he fet una descàrrega de pessimisme i ara em trobo el teu sobre la deserció.

Me'n vaig a tallar-me les venes.

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
No et tallis les venes, encara. Tens tot una vida per endevant. O sia que tens molt de temps per fer-ho. Vaig a veure que has escrit, en forma de Hara-kiri.

Papitu ha dit...

Quina llàstima que feia en Clos ahir per tv. No hi ha nivell però per aquests assumptes no n'hi hagut mai. ¿Parlem del fracàs de la privatització de determinats serveis? ¿Parlem del creixement il·limitat? ¿Parlem de quin model energètic volem? No hi ara, parlem de que ningú té la culpa de res i que tot plegat són accidents, i ja se sap quan ets un país desenvolupat aquestes coses passen i sino mira als EUA. Quins collons que tenen tots plegats!

Sulpertu ha dit...

Osti, acabo de sentir a la radio que en unes oficines els generadors desprenen més electricitat i han petat bombetes i s´han carregat els ordinadors. Aquest estiu me´n vaig a un país del tercer món...no sé pas si hi trobaré gaire diferència.
M´alegra llegir-te de nou, Dessmond

Dessmond ha dit...

Papitu,
No vaig tenir el goig de veure en Clos per tv. Ni el goig ni l'humor, és clar.
Tenim una classe política de "todo a 100". Molt mediocre. En casos com aquest és quan aflora l'autèntica talla dels polítics. I veient l'espectacle, el millor és seguir a les fosques. Pel que s'ha de veure...

Sulpertu,
No en fem una de dreta. Quin pais d'opereta!
Celebro retrobar-te, també.
Salut!