divendres, de juliol 27, 2007

Sort que ens queda en Bush

Jura el paio que no pensa fotre cap mena de brot més que fer bronzo. Aquesta és la missió sagrada que s’ha imposat per a les vacances d’estiu. I crec que ho farà del cert. El paio en qüestió porta la indumentària que vaig dur jo el darrer cop que vaig decidir trepitjar la platja. Em costa molt fer-ho. Sort que només he de creuar el pas soterrani que tinc davant de casa.

Aquest paio i jo ens diferenciem en el fet que ell, a més, duu una nevereta. Xancles, tovallola, pantalonet de bany, samarreta –llardosa-. Barba d’un parell de dies i alguna lleganya que começa a tenir certa solera. Grenyes, també amb el seu punt de llard. I la diferència més gran de totes: jo mai aniria així, ni tinc tres amics per anar guarnits així, dalt d’un avió.

La declaració de principis d’aquest paio l’he escoltat entrant a l’aparell que ens ha de duur a Mallorca. En el finger. El tio no tragina altre equipatge que el que he descrit fa un moment. Per a tot un mes. Me l’he mirat i remirat. Confesso que m’ha sorprès una mentalitat semblant. No tenir altre horitzó més que jeure a la sorra d’una platja, en el termini d’un mes!. Quan voltes la vintena, si no tens unes ganes desmesurades de menjar-te el món, és que vas camí de convertir-te en una deixalla, biodegradable, però deixalla a tots els efectes.

Avui he sentit que en Bush ha imposat unes normes de correcció per voltar dins La Casa Blanca. Un tipus com el que he trobat a l’avió a partir d’ara hi tindrà el pas barrat. Per les xancles, la samarreta, el cony de nevera, l’excés de llard. I per les putes lleganyes. Afortunadament, no li donen opció d’esplaiar-se en el tipus d’aspiracions personals. Millor. En Bush seria capaç de fer-ne una de ben grossa.

He pensat: sort que ens queda en Bush. Sort. Perquè la correcció cada cop està més diluïda en les nostres formes. I hi ha qui confon un símptoma de llibertat conquerida amb una mostra de pura deixadesa. Sort que tenim en Bush, ara que hi ha tants pares enrotllats, que ni gosen dir-li a la seva criatura que es renti la cara abans de sortir de casa.

6 comentaris:

Atalaia ha dit...

Mestre,
no siguis provocador, que amb aquestes paraules, tant per Catalunya com per Mallorca, tal com està el patio, et fotren fora. Parlar d'en Bush és mentar la bicha, el gran satan!

Dessmond ha dit...

Atalaia,
Posar el Bush en aquesta postal ha estat voluntat clara de provocar. M'encanta!

reflexions en català (marc) ha dit...

El tercer dia de jeure a la platja, pensarà una mica: tinc llard, nevera, m'avorreixo... i si em poso a vendre gelats de llard per la platja?

Que sí, que aquests joves d'ara tenen molt enginy.

Dessmond ha dit...

Reflexions en català (marc),
Ets més heavy que jo! jajajaja

antoni des de sant pol ha dit...

Ostres Dessmond, m'havia passat per alt el teu retorn, bentornat! (Ja aniré ficant cullerada)

Dessmond ha dit...

Antoni des de sant pol,
No vaig avisar que hi tornava.
Celebro que te n'hagis assabentat. Molt benvingut, com sempre!