diumenge, de gener 14, 2007

Nit d’aniversaris

Ahir era nit d’aniversaris. En Chamb celebrava els seus 40 i un amic nostre els seus 30. Vaig anar a aquesta darrera celebració. És un amic que conec de fa anys i me n’he saltat molts d’aniversaris seus. “Quan en faci 30 no em pots fallar”, ha estat una barreja d’advertiment i amenaça que m’ha perseguit tots aquests 365 dies passats.

La cosa es feia en un reservat, al restaurant d’un hotel a la Via Laietana. Un bon munt de gent, repartida en dues taules enormes. A mi em toca on hi abudanda els que van treballar a Planeta Actimedia, una cosa que sempre em va sonar cool. Aquests justament es dedicaven a crear l’arbre de coneixement de la base de continguts. És a dir, feien continguts recuperables per a humans no experts. Més cool, impossible. Filòlegs, traductors, gent molt de lletres lletraferides. Afortunadament, al meu costat hi vaig tenir un tipus francès, que és perruquer.

Amb algun d’aquesta patum ja ens coneixem. El suficient per saber que hi ha uns quants que pensen amb la independència de Catalunya com únic remei dels nostres mals nacionals. Que els convergents som entre tebis i traïdors. Que cal votar coherència, és a dir, esquerra independentista. Bé, el sermonet que he sentit, també, una infinitat de vegades.

Va esdevenir-se l’escena que a mi se’m fa inexplicable, quan has fet tanta ostentació d’una catalanitat a prova de Fairy’s. Vaig ser l’únic que va parlar en català a la meva taula. Bé almenys en l’àrea que vaig abastar. I això que fins i tot el francès del meu costat l’entenia. Aleshores el més cool de tots es despatxava en francès.

Vaig descobrir que el francès fa uns pastissos fantàstics. Vam parlar del Thermomix i ell va defensar una via artesana de la cuina tradicional. Em va semblar un tipus coherent i molt sensible. Així és que vam posar data per fer una jornada pastissera a casa. Se’m fa més digerible tractar amb un perruquer pirrat pels pastissos.

Un perruquer et talla el cabell i a més el pagues per això. Un salvapàtries està disposat a prendre’t el pèl i a afaitar-te encara que no li ho demanis. Hi ha segons quines versions de la independència que són una monumental presa de pèl. Amb els seus defensors confesso que no sé ben bé per on agafar-los. Només aspiro trobar-los de tant en tant i que em facin el post.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

mmm... a veure si el perruquer/pastisser t'ensenya a fer "cabell d'àngel"!!!

Molt bé... la broma s'agafa pels pels...

Per cert gràcies per l'enllaç. :-)

Dessmond ha dit...

Juli,
jajaja.
He de dir que és un tipus molt i molt bona persona. És un tros de pa. Diu coses molt intel·ligents i es sumament discret. Em va caure molt bé. Gràcies sobretot a ell la vetllada va ser ben agradable.
L'enllaç em va venir de perles. Gràcies per haver-lo escrit al moment just!

Anònim ha dit...

Ostres, pastissos!!! No en sé fer i em moro de ganes per aprendre'n. En saps fer algun? Quins sap fer l'amic francès?

Dessmond ha dit...

Marta,
Jo no en tinc ni idea de pastissos. Jo sabia que el francés en sap un ou. Això m'havien dit. A veure si serà cert quan hagi vingut per casa. Ja t'ho diré.
A més de truites de patates amb molt d'amor, que saps fer?

Mikel ha dit...

Thermomix! ens la van regalar per reis i encara no se pas si la sabrem fer servir.... tu n´ets usuari? que m´en pots dir?

Dessmond ha dit...

Mikel,
Meravelles t'en puc dir. Jo més que usuari en sóc beneficiari.

Mikel ha dit...

jejeje ben vist aixo de beneficiari.