dilluns, de gener 15, 2007

L’excitació convergent

Divendres va aparèixer un titular a La Vanguardia, que anunciava aire de revolta dins de Convergència. Tota una pàgina per descriure la magnitud de la tragèdia.

Jo no poso en dubte que al si de Convergència hi hagi més d’un revoltat. Que algú estigui més excitat del compte. Ara, sempre n’hi ha hagut d’aquests. És més, dels que surten retratats n’hi ha qui en el seu dia va aventurar desgràcies irreparables, perquè Convergència s’allunyava de les seves arrels. La forma amb la qual feia la premonició li hagués garantit un gran titular no solament a La Vanguardia. I ves per on, ara piula des del nuclir dur. D’alguna cosa ha de servir tanta excitació.

Notícies d’aquest calibre sempre n’he vist. L'època florida sempre han estat els estius. A El Pais n’han sortit a riuades d’articles de "fons", a dues o tres pàgines quan Convergència era al govern. Tants, que al final vaig deixar de llegir aquest diari. A més de sectari em va semblar terrible la manca d’ètica professional. Recordo, per exemple, els que li van dedicar a en Prenafeta. Durant anys el van perseguir. El País feia l’article i el fiscal Mena obria diligències un cop n’havia acabat la lectura. Quan la cosa va semblar que no prenia, van obtar per posar-hi més benzina i van treure uns articles esbombant les suposades infidelitats del Sr. Prenafeta a la seva dona, amb una fulana que fins i tot li van posar nom. Articles memorables.

Cert que això no s’hi pot comparar. Cert. Però cert és, també, que aleshores CiU governava i per un cantó o altre podia contestar quan apareixia algun escàndol, del tipus que fos. Ara això ja no és així. Si surt un escàndol convergent, te’l menges. Sigui o no cert.

La Vanguardia sempre ha tingut la virtud de saber fer la reverència al poder polític. Al final –inesperat i prematur- de la darrera legislatura, li dedicava unes entrevistes a en Vendrell que eren impensables. Però el curs polític va acabar sobtadament i semblava que CiU podia recuperar la Generalitat. Així és que Déu-n‘hi-do de la canya que van fotre al tripartit. Però, altre cop, la política va ser imprevisible. Què toca fer?. Agafar la feina allí on havia quedat. Rependre el fil que havien deixat amb l’entrevista a en Vendrell, doncs la vida s’havia aturat en aquell punt.

L’escàndol real de Convergència és que després de tants i tants anys no sabessin construir uns mínims de mitjans afins. Qualsevol que es dedica professionalment al tema és el primer que fa i sense gaires manies. Que li diguin, per exemple a n’Aznar. Els sociates la lliçó se la saben des de molt abans.

Ja seria hora, que d’entre tanta excitació cíclica convergent, a més de sentir preocupació pel titular despertés la preocupació pel mitjà sencer.

14 comentaris:

garmir ha dit...

Hola:
Cert , Convergència a dia de avui no té apenes mitjans de comunicació afins, peró el grup Godó malgrat el titular n´es de proper ,per aixó en el seu dia es va desactivar "el observador" que era de l´orbita convergent, per no molestar el diari del règim pujolista que era La Vanguardia. Es com a Internet CIU va a "remolque" dels blogs sociates que tenen ventatge a la xarxa, i el diari nou per la red "el singular digital" es una bona intentona o Canal Català. Ciu dominava la societat d´altres maneras , peró la premsa sempre ha estat dócil amb la Coalició i mès en la Siciliana CAtalunya on a la gent com a Grecia si no es del règim se´ls castiga amb el ostracisme. Que mé´n dius del bè que els li va a la Natalia Molero ex-directora conver (ciu)de la Filmoteca a IB3 de les Balears al costat de la Mari de la Pau Janer , la flamant nova esposa del psiquiatre del règim , el DR.corbella asidú a les tardes de tv-3 dels 90 amb la Mari Pau Huguet i tambè la escriptora mallorquina filo-convergent Maria de la Pau Janer, aixó es el que fa mal a CIU, veure aquests enxufats , mentre´s la bona gent de a peu de Ciu està exposada al desgavell del tripartit, es amb aquestes conductes com amb el Salvador Sostres als medis , que es perden eleccions. Peró Dessmond, home , si CIU vol tenir medis afins als mass media nomès tè que fer quatre trucadetes. La portada de la Vanguardia es una vendetta interna entre Mas i Duran per veure cap ón va el vaixell convergent. Dessmond es amn la gent del carrer com CIU tornarà a governar i no amb Salas martins, senyores Janer o senyors Sostres que no representen a les clases populars catalanes. En quant a premsa diaria, doncs a tornar a fer "el observador" i seguir amb la influència en el grup Godó. Eppp, Dessmond, que jo sóc pro-CIU , peró certes coses (negociets ) no m´agraden gens , per aixó em sembla mès sa una CIU mès popular i del carrer, i amb aixó Duran (olvidant el Cas Treball) ho sabria fer millor que els nens pijos de la Nova Convergència. Una Abraçada.

Jordi ha dit...

Hola Dessmond, feia dies que no et comentava, que no vol dir pas que no et llegeixi.
És de gaudir veure les penes mediàtiques dels convergents... hehehehe, és mig broma.
Els republicans ho tenim més fotut, malgrat el que diguis de l'entrevista del Vendrell, ja que podries parlar de com va tractar La Vanguardia la governamental i legal carta financera...
La Vanguardia és stablishment, però stablishment economic també, aixi que mai s'allunyarà gaire de la linia de la Caixa i entorns, això és l'obscur desig sociovergent.
El sectarisme de La Vaguardia no esqueda curt al costat de les del Pais o Periodico, la primera però és més guillotinista i al segona més... em costa trobar el calificatiu, més senzilla, com el mitjà mateix.
Salut!

Dessmond ha dit...

Garmir,
Estas parlant de premsa rosa! La Mari Pau Janer o la Huguet!
Jo crec que CiU va ser molt més plural. Un Francino a TV3 demostra que van ser uns autèntics sapastres aquests de CiU. Les notícies són el que interessa, com es subministren. El cantó rosa dels mitjans no preocupa gens.

Jordi,
He agafat en Vendrell per que m'ha anat bé per explicar més graficament la idea que volia transmetre. Certament la canya que La Vanguardia ha dedicat a ERC és pura broma amb això de Convergència.
Ara, des que pensen que hi ha tripartit per dies, veuràs com s'inverteix aquesta tendència.
Cert que en temes de sectarisme mediàtic els d'esquerra heu fet molta mili, també. Deprés us seguim els convergents. I espera't que fem mèrits per guanyar-vos!.

l'home de la musica ha dit...

Hola!!! passa per el meu blog quan puguis, please.
A veure si em podeu ajudar.

deric ha dit...

a nivell municipal, si més no, hi ha molt més d'un polític excitat

Sir William Temple ha dit...

Aixo de deixar de llegir el Pais es el millor que has pogut fer en tota la teva vida! I La vanguardia sempre ha fet una mica de pudor.
Ja se sap que els diaris si volen vendre han de muntar-se pel.lis.

Dav ha dit...

Home, dir que CiU no ha sabut fer els seus mitjans...? La cançó ja l'hem sentida abans: que si EL País, que si El Periódico i el PSC...

Però us oblideu de l'Avui, de l'invent de l'Observador... Peles i contactes polítics, fins fa quatre dies, ja en tenien ja. En canvi, si mirem tota la que li ha caigut a ERC en aquests tres darrers anys... Encara esteu de sort, nois.

Joan Arnés i Trull ha dit...

El País:
Jo l'anomenava "La nasssiong"
(pronunciar amb veu de nas i amb una mica de "xuleria castiza")

rA ha dit...

La Vanguardia te la "virtut" de ser una olla de grills; de tots els diaris que llegeixo, es el que te una linia menys homogenia. Nomes fa falta comparar el to de la seccio d'economia i la de internacional. La primera es conservadora i la segona sembla de la internacional... socialista.

Jordi:

Ho sentit be, socioconvergent? Has dit socioconvergent? Socio- de socialista i -convergent de Convergencia? Sempre te gracia retrobar antics mots que havien caigut en desus, sobtadament, per Tots Sants.

Mikel ha dit...

Jo es que ho sento pero trobo patetic aixo de tenir qeu controlar els mitjans de premsa , cada dia mes s´asemblan als diaris esportius on devant la mateixa jugada els de madrid diuen penalti claro i els d´aqui que el jugador s´ha tirat.... i aixi no anem be.

indigenes ha dit...

Deixeu-vos de diaris. L'errada monumental de CiU (des del punt de vista de l'estratègia política) va ser no intervenir en la CCRTV, deixant que s'omplís de socialistes. CiU probablement no va fer això per conviccions liberals envers els mitjans de comunicació sinó per evitar les crítiques socialistes, que malgrat tot van tenir els sants pebrots de passar-se una pila d'anys dient que CiU controlava TV3 (!). El que va passar amb els mitjans de la Corpo quan el Tripar va arribar al poder està a la vista, començant per la famosa visita d'en Bargalló a Catalunya Ràdio... i acabant per l'actual estat dels "serveis informatius" de TV3. N'hi ha per llogar-hi cadires.

Dessmond ha dit...

L'home de la música,
Ja ho he fet. Gràcies per avisar.
Aporfito que tothom doni una ullada al blog de l'home músic, per si pot interssar-li.

Deric,
A nivell municipal la cosa està molt calenta!

Sir William,
Els mitjans s'han convertit en meres oportunitats de negoci, més que transmissor de la realitat.

Dav,
Jo no m'he n'oblido. Crec que estem dient al mateix. CiU no ha sabut "fer-s'ho". L'Avui i El Observador són dos magnífics exemples que reblen la meva tesi.
Certament, a ERC li ha caigut molt canya. Però ara és al govern. Veurem si CiU no els gunayarà en aquesta cursa.

Stent,
Hi ha qui en deia el BOE.

Ra,
És una olla de grills? Vols dir? Va per on bufa el vent. Ho toquen tot, perquè sempre la volen encertar.

Mikel,
Jo no en canto precisament les virtuts. Ara, vist com està el panorama, dona'm una alternativa real. Mediàticament, no solament CiU, Catalunya està missing.

Indígenes,
CiU no ho va fer bé des del punt de vista del joc brut, que és el que s'estila sense pudor d'un temps ençà. Sí: n'hi ha per llogar-hi cadires!

Mikel ha dit...

Amb aixo tens rao , catalunya esta missing , al final sera veritat lo de que en Montilla es un extraterrestre.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Estem abduits, el que no sabem és ben bé per mor de qui.