dijous, d’agost 31, 2006

L’ètica extraviada

No sé si és un clixé que és pot fer extensible, però sempre he trobat que la gent socialista –que conec- és gent que passa bàsicament mitja vida filosofant. Pensant i escrivint i publicant. Fundant revistes, butlletins i pamflets; teoritzant. Creant col•leccions. Editant textos, reescrivint i revisant articles per posar tota aquella teoria ja publicada en sintonia als nous corrents, que en repassen i en ressegueixen el rastre com no ho fa ningú més.

Passa que moltes de les coses que són objecte de tanta filosofia, en realitat, al que en diríem “ciutadà mig” li interessa ben poc. Donar tombs i més tombs a segons que, a molta gent –i aquí també m’hi incloc jo mateix- li importa un cogombre de l’Egido (que són aquells que tenen una mida que triplica el cogombre “normal” i que a l’any se’n recullen tres o fins a quatre collites). Hi ha un moment, en el qual, voler adoctrinar les masses és una feina ben erma. No serveix absolutament de res, perquè encara que costi de creure, també hi ha un nivell mínim de cordura o d’enteniment en aquells que no som socialistes practicants. Simplement és així d’obvi.

Dintre de tot aquest mercadeig filosòfic -suposadament intel•lectual- el pensament socialista s’apropia del llenguatge, convertint-lo en marca de la casa. En exclusiva. Dic això pensant, per exemple, en el cas de l’ètica. És un concepte amb molta màniga ampla, que pot voler dir moltes coses. O no. Que pot donar lloc a moltes interpretacions. O no. Que fa de paraigües en les situacions més sofertes. O no -si són poc ètiques-.

Hi ha hagut moments ben recents de la nostra història política en que l’ètica fou patrimoni absolut socialista. Només cal tenir l’humor de rellegir alguna cosa no massa llunyana, de l’època d’en Felipe Gonzàlez. Si tu eres una persona èticament correcta, no havia dubte que eres un cas de bon socialista. Només des del socialisme de carnet s’hi podia trobar els actes èticament correctes. L’Alfonso Guerra se’n va fer un tip d’intentar patrimonialitzar “la ètica socialista” a base de repetir-ho. És clar que tot va quedar en broma de mal gust quan va aparèixer l’hermanísimo i després l’astracanada del Gal.

Paradoxalment, el Gal va fer un bon favor als èticament correctes que encara no havien sentit la fe del socialisme. El Gal va ajudar a molta gent a sortir de l’armari i a pensar que podies traginar molta ètica i no pertànyer necessàriament a cap de les sucursals del Psoe. I a molts que ho eren, aquesta ètica socialista els va acabar convidant a la deserció el dia d’anar a votar. L’ètica –la socialista- va quedar anul·lada i des que els socialistes la van repudiar, mai més se n’ha sentit parlar. On podria ser hores d’ara l’ètica?

19 comentaris:

vilapou ha dit...

Acabada (o anul.lada) l'ètica, van començar a parlar de l'estètica i el disseny (oh! Clos, Barcelona,...), i mira on han arribat (els dos). Què tocarà ara?

Marc Arza ha dit...

Un tic clàssic de determinada esquerra és pensar que si estàs en desacord amb ells només pot ser per desinformació o per mala fe.
Només hi ha una postura èticament correcta i es la seva.

Això si, els ciutadans de Barcelona fa prop de trenta anys que no escullen nou alcalde.

Uf!

Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Dessmond ha dit...

Vilapou,
Hi ha molts més termes que el discurs socialista acaba abrasant. Tot el que engreixa el políticament correcte acabarà en desús. M'hi jugo...

Marc,
Justament per coses com aquestes acabes oblidant o encarpetant aquesta mena de conceptes. Perque els associes amb coses negatives.

Anònim ha dit...

estic molt desenganyat de la política, és que no hi ha cap que se salvi.

Dessmond ha dit...

Deric,
Jo mes que de la política, dels polítics. Però és un luxe que no ens podem permetre. Ens hi hem d'implicar més, a mesura que imperi la mediocritat. No fer-ho és contribuir al desastre segur.

Anònim ha dit...

Hola Dessmond! Ja t'he afegit al meu blog. Salutacions!

Dessmond ha dit...

Bones Pispissiganya,
Gràcies. Jo també t'he afegit als meus enllaços. Salut!

xfebrer ha dit...

Hola,

El desengany vers els polítics es pot combatre amb una nova manera de fer política, i aquí hi pot entrar qui consideri que és capaç de portar-la a terme. Seria bo que les energies dedicades a criticar els que viuen de la política fóssim capaços de canalitzar-les per oferir una alternativa.

Xavier

Anònim ha dit...

hola dessmond
(això sona al compte de montecristo), també afegiré el teu enllaç, aprofit el darrer dia de vances per cercar blocs interessants. No, si tothom dona més del que semble.

salut

Dessmond ha dit...

Benvolgut Xavier,
Estic totalment d'acord amb el que diu. La política no solament s'ha de criticar. S'ha de passar a l'acció.
Ara, també he de dir, que en aquest cas, jo m'escadalitzo de com es patrimonialitzen determinats valors en benefici d'un ideari polític. Si els socialistes volen apropiar-se de l'ètica, jo no hi puc fer massa més que lamentar-m'en o de fer un post, a veure si és que la meva percepció és errònia.
Estic d'acord amb vosté que cal arromnagar-se, però. Sobre tot si és per millorar la qualitat del sistema.

Miquel,
S'agraeix el detall i jo també t'he inclós en els meus enllaços.

Anònim ha dit...

Dessmond, Ética i jo ke sóc molt planera també en diria vergonya. És vergonyós ke encara en Guerra sigui el ke se "cepille" l'Estatut, ke en Clos vagi a Madrit a fer de ministre (kuan m'ho van dir pensava ke era un acudit) i anar fent.
Calen aires nous a la política, ke aixó del "mangoneo" ja ens cansa.
Salut!
Dafne

Dessmond ha dit...

Dafne,
Això d'en Clos ha sorprés fins i tot al mateix alcade de Bcn.

Anònim ha dit...

Home, Dessmond, és que em barrejes ètica i política, com diria aquell, dos conceptes aparentment contradictoris, tant si venen de la dreta com si venen de l'esquerra o si venen del mig.

Ramon Bassas ha dit...

L'ètica té poc a veure amb els discursos i més amb els fets. I té tan a veure amb la política com amb la cuina. És una dimensió més de les coses que fas...

Dessmond ha dit...

Chamb,
Els socialistes han abusat molt de segons que. Tant que se'ls acabarà anant en contra. Per higiene.

Àirum,
Penso que no he estat jo qui va barrejar els termes. Qui va omplir-se la boca amb l'ètica van ser aquella socialistada felipista. Que anavan de tocats per alguna cosa divina que mai ningu més podia tenir.

Ramon,
Totalment d'acord. Per tan millor que no toquem l'ètica per posar-la com a part d'un ideari polític. Estem d'acord.

Anònim ha dit...

Fotre en Clos de ministre a Madrid sembla que sigui fet expressament per malmetre encara més la ja patètica imatge que estan donant els polítics catalans a Madrid

Dessmond ha dit...

Sulpertu,
Es veu que a Madrid s'ho empassen tot.

Anònim ha dit...

què vols que et digui? jo és que treballo amb polítics tot el dia i veig de quin pal van, siguin del color que siguin que, al final, això és el de menys

Dessmond ha dit...

Deric,
Caramb, si que t'ho muntes bé. Sempre al costat del guanyador!