dimecres, d’agost 30, 2006

Ja és setembre

No cal anar molt viu, per saber que ja és setembre. Els calendaris diran el que vulguin, però la realitat s’imposa: és setembre. Ahir encara no ho era, però avui és un fet consumat.

Vaig estrenar blog fa relativament poc, però m’hi vaig començar a dedicar sobre tot els mesos de juliol i agost. És quan hi he gaudit autènticament. Ara se’m fa molt estrany començar la rutina de sempre. En aquests mesos que dic, el correu-e ha entrat en la fase d’encefalograma pla. Només he hagut de ventilar les immundícies que em proporciona l’spam, o bé contestar els missatges que m’ha generat el blog. Porto un parell de mesos de rutina renovada, a la qual em començava a acostumar sense masses dificultats. Fins i tot, en molts aspectes, prefereixo més la vida virtual que la real. Cony, em fa una mandra tremebunda saber que en Pepito o en Menganito ja ha tornat de vacances i m’ho vol explicar tot. Jo només tinc ganes de dir-li: coi, m’importa un ou i part de l’altre el que hagis pogut fer a Badem-Badem. O al carrer Petritxol. Hòstia, si vols alguna cosa, fes-te blogger. Vols saber de mi?, posa’m a la teva llista d’enllaços i de tan en tan hi fas “click”. Per la xarxa he “conegut” gent bastant més interessant que tu i les teves ganes gilipolles d’anar foten el dominguero pel món.

Em comencen a arribar correus-e de feina. D’aquella que no puc eludir, perquè m’hi van els cigrons. Em fa molta, molta mandra ressuscitar segons quina mena de contacte. Però el que més em té capficat és trobar la forma de poder seguir fent el post diari, sense que em representi un destorb al quefer de sempre.

Aquest estiu ho he pogut fer en situacions idíl•liques: a casa, encarat a la mar. Fent sol, fent tempesta, guaitant els vaixells, les banyistes, el tren que ara passa parsimoniós i picant un albercoc o una cirera. Ho he fet des d’un hotel-balneari a Euskadi, on havies d’anar en boles per arreu i tothom content i feliç de veure’t amb barnús -i en boles-. “Però ningú me les pot tocar fins que a l’habitació hi rutlli el Wifi”. Vam canviar tres cops perquè la connexió no apareixia i a la fi ho va haver de solucionar el cable de sempre. Al restaurant, on vaig anar a amb la meva dona per incloure receptari mallorquí, vaig demanar connexió a internet –no vaig dir el perquè-. Sortia de la cuina, amb l’excusa de fer una copeta i donava una ullada a un possible text. No m’imagino com fins ara aturant, si cal, el món per mor del blog.

Ara ja comença a haver un augment de trànsit considerable a les rondes, el telèfon torna a botar amb el nervi de sempre i el correu-e s’omple dels remitents habituals. Això només vol dir una cosa: ja som al setembre, encara que em costi d’acceptar-ho. Ah, i Sant Ramon és per celebrar!.

Em qüestiono: pot haver vida virtual més enllà del setembre, no?

13 comentaris:

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Sortosament sí, de fet, ens ajudarà a molts a arribar a les properes vacances.

vilapou ha dit...

Sí que n'hi ha. És qüestió d'anar recomposant el trenca-closques per encabir-ho tot. Sembla que no però les prioritats són canviants: som a la realitat virtual.

l'avi ha dit...

Benvolgut Dessmond, ja li asseguro que hi ha vida virtual més enllà de setembre. Ara, penso que costa un ou compaginar el mantenir el bloc, visitar als amics blocaires, treballar i tenir vida privada.
Però sedur que com han fet altres, vostè també se'n sortirà. Tal com diu vostè, a vegades hi ha gent més interessant a la blocaderia, que a la vida real.

Mery Cherry ha dit...

tranquil, escriure des de la feina també és força alliberador. En compte de vaixells, el company de feina. En comptes d'albercocs, l'entrepà de dos quarts de vuit. En comptes d'anar amb pilotes, haver-te d'abrigar per no haver de queixar-te per l'aire condicionat... enmig de tot això el bloc et semblarà una joia!

deric ha dit...

Hi tant que hi pot haver vida virtual més enllà de setembre! Ha d'haver-hi!
De totes maneres ja fa temps que hem entrat al setembre, des del 15 d'agost, quan El Corte Inglés treu la campanya de: Vuelta al Cole.
Escric això i m'odio a mi mateix per veure com aquesta botiga pot marcar les estacions de l'any d'aquesta manera i jo li faig cas: no comença la primavera fins que ells ho diuen. És horrorós!

Mikel ha dit...

Aqui estem , jo fins i tot tinc la teoria que la majoria dels blogs es fan en hores de feina per lo que el trefic i les visites fins i tot augmenten en les hores de feina per tant hi tant que hi ha vida mes enlla del setembre.

Sulpertu ha dit...

Estic totalment d´acord en que moltes vegades hi ha gent que val més la pena en la blocosfera, i moltes vegades et ve més de gust llegir posts que aguantar que algú t´expliqui les seves vacances que t´importen un rave.

karbeis ha dit...

Coi, i tant que si! De fet, tenir un bloc t'estalvia l'anar a missa o al psicòleg. És, en certa manera, "alliberador".

En el que no estic d'acord, però, és en el fet de considerar-nos ja plenament immersos al setembre: les rondes encara no van plenes com sempre. De fet, fins que no comencin les escoles (aquest any, el 12) no hi aniran pas! I encara em puc permetre anar en cotxe i no pas en moto ;-)

Anònim ha dit...

Dessmond, sispli, ara no ens abandonis, segur ke trobes un foradet per anar escrivint.
Ja han començat els anuncis dels fascicles? (pot haver-hi algú kels compri?) Doncs ja som a setembre. Encara hi ha més indicis: a Lloret ja estem més trankils, millor dit, ja no hi ha tant merder. Sobreviurem 1 any més.
Dafne

ferrancab ha dit...

Pot, pot. Pot i ha.

conopium ha dit...

Home, i tant que n'hi ha!! Potser no tant asidua, però tú mateix: creus que no li treuràs punta al llapis amb tot lo que mos ve a sobre, políticament parlant, esta tardor-hivern?

Dessmond ha dit...

Jo miraré d'organitzar-me. Tinc una tardor molt calenta. En tot cas potser m'hauré de resignar a fallar algun dia.
Ganes no m'en falten. A veure com recomposo el trenca-closques!

Àirum ha dit...

Afortunadament als blocaires sempre ens quedarà aquell foradet per anar fent posts, tot i que els que no podem fer-ho des de la feina, ja que voltem tot el dia ho tenim més complicat.