dijous, de juliol 13, 2006

Tall Anglès (2 de 2)

Abans d’ahir tenia el cap sobiranament embotit. Està més que clar que necessito unes vacances. Feia temps que no en sentia de tal necessitat. Així és que vaig posar cara transcendent i vaig anunciar al despatx que marxava a fer “unes gestions al centre” –de Barcelona-.

Vaig anar a petar a la Plaça de Catalunya. Manades de gent. Feia temps que no voltava sense tenir un objectiu concret i definit. Vaig poder tenir una actitud contemplativa i em va fer l’efecte de passejar entre ramats de nyus, de bisonts, de zebres amb aparença humana. Milers de bestioles acabades de torrar, de carns rogenques i d’indumentàries d’allò més estrafolàries.

L’embat d’aquests ramats, en combinació amb la xafogor d’aquests dies, va fer que m’oblidés de passar una tarda de passeig al ras. Em va revenir allò del “Tall Anglès” i m’hi vaig entaforar.

El canvi de temperatura em va fer reviscolar. Vaig fer el ronso pels mils de metres quadrats que hi ha repartits en no sé quantes plantes i vaig deambular entre muntanyes de gènere birriós. Déu meu! Quina cosa tan infame! Tones i tones d’escombraries en forma de polos, jerseis, jaquetes, pantalons, roba interior, tovalloles, mitjons, banyadors, xancletes amb el gran reclam de tenir els preus rebaixats. No sé quina mena de pervertit pot deixar-se temptar per quelcom tan poc temptador. Parlar de la qualitat seria capítol a part.

Aquest deambular místic es va convertir en revelador: definitivament necessito vacances. Fa molt temps que dic –amb més o menys conya- que hauria d’anar a un balneari. Ho trobo cosa de iaios, però aquest cop, ara que tenia l’aire condicionat del Tall Anglés fent-me costat, vaig decidir fer el nyu i prendre la mena de decisió retorçada que només en aquest temple es pot prendre.

Vaig agafar el telèfon i la vaig trucar. Ella s’apunta a un bombardeig, però no és imbècil. Així que li vaig haver de daurar la píndola com només se fer jo –que tampoc sóc tan imbècil- en el sentit de que sé que ho necessita com l’aire que respira i la il•lusió que li farà, que aquesta calor no se la mereix i que ja podia cercar un lloc on, a més, de banys amb aigua de vichy –catalán (?)- t’empastifin amb xocolata per revifar-te els porus -això de la xocolata em va ben salvar-. “Ah, i que hi hagi Wi-fi!”.

Vaig seguir la ronda per aquest gran abocador controlat –camuflat- que hi ha a la Plaça de Catalunya. Sembla pensat per alguna ment cultivada a l’antiga Europa de l’est, de l’establishment, amb la sort que al Tall Anglès li treuen la pols més sovint.

Després d’una bona estona ella em va informar que havia trobat un lloc que et poden deixar com una mona de pasqua, que fan tractament dietètics i rutes de senderisme. És al País Basc; sortim demà divendres.

Vaig comprar-me les xancles allí mateix i me’n duré la tovallola amb l’estelada que regalava l’Avui, per si compartim la piscina amb algun espanyol. Sóc molt dolent donant conversa i crec que m’ajudarà a trencar el gel amb algun client. L’ordinador, també, anirà amb mi. Ella no sap que el senderisme el farà sola, sola.

20 comentaris:

karbeis ha dit...

Jajaja, Osti amic Dessmond, jo també sóc dels que, de tant en tant -no sempre però si sovint- necessito sortir a "fer gestions" per clarificar-me una mica. I sortir a fer l'observador, a convertir-me en mer espectador del devenir de la quotidianitat aliena és de les coses que més m'agrada.
No et capfiquis pel tema de l'english cut: és un tema de supervivència i prou. Allà ténen aire condicionat, i fora fa massa calor. Amb una temperatura més moderada, de ben segur que no hi haguéssis entrat.

La tovallola amb l'estelada per si et trobes algun espanyol també és la típica cosa que em passa pel cap a mi bastant sovint. I no et pensis, no hi ha res que em reconforti més que conversar amb un espanyol que em pregunti el perquè de la bandera. I explicar-li serenament que jo sóc català, que a mi l'espanyolitat em vé imposada en forma de DNI, i que no és incompatible el ser una persona normal (amb família, hipoteca, problemes, sentiments i coses d'aquestes) amb no sentir-se espanyol. Que no considerar-se espanyol no té res a veure amb en Carod Rovira. I veure-li la cara de preocupació al copsar que, potser, allò de pensar que l'independentisme és cosa de radicals no és ben bé com ell crèia. I que el "problema" és més extens del que podia pensar.

Et felicito pel teu poder de persuasió amb ella. Ara, convèncer-la per anar a un balneari tampoc ha de ser gaire difícil, jeje -cosa que no et desmereix, ni molt menys-.

Dessmond ha dit...

Benvolgut Karbeis,

Lo de la tovallola també ho faig servir de test: jo no crec que l'espanyol mig sigui tan cafre com el que surt als media. Crec que té més cintura, però si que és cert que el meu argumentari va per on va el teu.
Per adobar el test: jo a la matrícula hi porto el Cat que em tapa la E -E d'europa en el pitjor dels cassos, no?- i les quatre barres en relleu. Tinc curiositat per veure si torno amb el cotxe ratllat.
Crec que no serà així. Els espanyols són bona gent.

Pel que fa a convèncer-la per anar a un balneari. La cosa té més cúa de la que sembla. Ella volia anar als Estats Units. Ella hi ha viscut i jo en sóc un enamorat. Però em volia embarcar en una història digne d'un altre post. Una amiga seva fa temps que la reclama, ara que s'ha casat i viu al mig d'alguna àrea desèrtica de Las Vegas. Jo ara mateix necessito tranquilitat mental i corporal.

MaRiNa ha dit...

jo tinc un corte ingles al costat de casa i tambe i vai a passejar quan fa molta calor. les rebaixes ja se sap... el q tenen molt bé es el supermercat! i tenen coses "extranyes" q no trobes a altres supers
a disfrutar dels massatges

karbeis ha dit...

Apreciat Dessmond,

Efectivament és a mode de test que faig servir aquestes coses! I també t'he de donar la raó amb el tema de l'espanyol mig, que no és tant cafre. De la mateixa manera que pots ser amic d'un italià tot i no considerar-te tu italià, res no ha d'impedir que et puguis portar bé amb un espanyol. Un cop exposat amb tots els respectes que a tu, la bandera espanyola et desperta el mateix "amor" que la bandera de la Ford -per dir-ne alguna-, quin problema hi ha d'haver?

Jo també porto el CAT sobre la E als meus cotxes. I a la moto. És una qüestió de principis. No porto cap adhesiu més (ni senyera, ni tes): només el CAT tapant la E. I quan algú s'hi fixa, jo aparento sorpresa davant la observació. Quan veig algú que també porta el CAT sobre la E em sento feliç. I cada dia en veig més: no està tot perdut, company!

Això d'ella... posa-t'hi com vulguis, però tard o d'hora et veig a Las Vegas, jeje. No pateixis, però, que allà també hi ha "wi-fi" ;-)

Dessmond ha dit...

Marina,

Tens tota la raò del món. Penso com tu. Així com en d'altres coses el Tall Anglès falla estrepitosament, la qualitat dels supermercats és molt bona, sobre tot si la comparem amb la d'altres supermercats. La líinia blanca és la millor de les línies blanques. I la secció Gourmet també és molt bona. Ara, no tan com el que puguis trobar a les botigues del Maresme!

Dessmond ha dit...

Benvolgut Karbeis,

Ara que dius dels italians: has probat parlar amb un italià del tema català? Semblan espanyols del PP o cosins germans del Bono.

Sé que un dia o altre haure de fer les amèriques. Però necessito estar més revitalitzat. Las Vegas és un lloc magnífic, ja hi he estat. El que en realitat em fa por és l'amiga, que també la conec!

vilapou ha dit...

Fa una pila d'anys el Tall Anglès em va salvar durant cinc dies seguits a Sevilla de la calor insuportable. Un era jovenet i anava sol pel món... i de càmping.
Diga'm "raro" però jo a la secció Gourmet hi compro aigua amb gas. Coneixes algun lloc al Maresme que em solucionés el problema?

Mikel ha dit...

Jo confeso que soc un consumidor de Tall Angles tot i que aixo perjudiqui al petit comerç , al Tall Angles sempre he trobat facilitats en tots els sentits , canvis , devolucions o averies , mai he trobat cap problema.
Diguem practic pero es el que hi ha. :-PP

Dessmond ha dit...

Vilapou,
Exactament a quina mena de problema et refereixes: on trobar aigua amb gas al Maresme? Si acotes el tema crec que puc -o en Karbeis- donar-te una opció Top.

Dessmond ha dit...

Mikel,
És pràctic, si. Però segur que no hi eres l'altre dia, que només hi havien saldos exposats. Allò semblava la cambra dels horrors.

karbeis ha dit...

Mestre Vilapou, les "delicatessen" les pot trobar perfectament a Can Marcual, el "colmado" de Teià. La secció de vins d'aquella botiga li treu els colors al responsable del "rincón del gourmet" del tall anglès!
Ara, per delicatessen delicatessen, la botiga d'en Joan Múrria, a Barcelona.
De quina part del Maresme és, mestre? És que jo compro al Marcual o bé a "ca l'Alejandro", una botigueta de Masnou que obra diumenges i festius, i va de collons per quan et manca alguna cosa d'ultima hora. El més amunt que acostumo a pujar és a la botiga de l'Atlantida, a Vilassar, i només molt de tant en tant. Bé, i alguna escapada a Llavaneres a comprar coca, però això no conta, jeje.

P.D.: I l'aigua amb gas només la venen al tall anglès?

Mikel ha dit...

Doncs en aquesta ocasio no hi he anat per rebaixes pero de totes formes segueixo sent del club de fans del Corte Ingles ;-PPP

Dessmond ha dit...

Per trobar delicatesens a Vilassar:
Carns Boher, al mercat municipal, prop de l'Atalàntida.
Carns Montserrat o Xarcuteria Maribel.
I per Mataró, al voltant de l'ajuntmaent hi ha comerç bonissim de tota classe. Dissabte hi ha mercat, a la plaça de Cuba, amb parades de pagessos i producte fresqussim.
Pel que fa a producte del mar: al mercat de Vilassar o a Peix Carles, també de Vilassar. No és de piscifactoria!

MaRiNa ha dit...

si jo tb soc part dl club d fans dl corte ingles ( no visc al maresme i mesta dificil nari a comprar). et canvien les coses q estan tarades o simplement pq as canviat dopinio sense cap problema.
axo sumat a q el tinc al costat d casa.

l'avi ha dit...

Benvolgut Dessmond, ja m'explicarà com li ha anat això d'Euskadi, perquè servidor té previst marxar cinc o sis dies a l'agost cap allà, amb bona companyia. Per cert, que disfruti.

ignasi ha dit...

et veig molt sibarita, dessmond...


salut, amic

vilapou ha dit...

Tema aigua amb gas (ves quin tema). Fa pocs anys em vaig "jubilar" de determinades begudes. Des d'aleshores "disfruto" de l'aigua amb gas i sembla ser que ja existeix "carta d'aigües" en alguns restaurants. Només he sabut trobar marques "diferents" al Gourmet del Tall Anglès.
M'apunto tots aquests llocs que heu deixat del Maresme. Sóc de més amunt, de l'Alt Maresme.

Dessmond ha dit...

Ara que ella no em veu -estem fent maletes-, contesto col·lectivament.
Marina,
Si m'ho pintes ai´xí, potser jo tb aniria més sobint al T.A.!
Avi,
Ja us diré com ha anat. Paraula. Potser puc escrure des d'alli.
Igansi,
Sóc poc sibarita. Ho he de vestir una mica per si tot plegat resulta ser un rave. És pura automotivació.
Vilapou,
Tema aigües, a Barcelona però: Colmado Quílez -Rambla Catalunya amb Aragó-. Al Maresme no en conec cap que tingui grans assortits.
A Quílez és espectacular -amb o sense gas-.

vilapou ha dit...

Benvolgut Dessmond, en aquest post crec recordar que t'hi vaig deixar el primer comentari: tema aigua amb gas (ves quin tema).
Han passat sis mesos, encantat d'haver-te conegut, un plaer. Sort!

Dessmond ha dit...

Vilapou,
Tot un detall venir a cercar els orígens. Un bon detall!
Salutacions!