Apunt ràpid
N’Ignasi m’imagina sibarita, però ja veurem en que consiteix el sibaritisme en aquest cas. Ell lloc està infectat de pela-canyes, tot i que se suposa que les gasten amb quatre estrelles. He vist massa gent de la que rondava l’altre dia pel Tall Anglès, foll de rebaixes. Dubto si han arribat aquí via atrapalo.com o lastminute.ídem. Tinc una prematura sensació de presa de pèl.
A partir del primer pis, la clientela va guarnida amb el barnús oficial del balneari. Tota la planta te una flaire pròpia de gimnàs Dyr –ho sé perquè un dia hi vaig anar a demanar informació; no vaig passar d’aquí-.
L’edifici, del segle XVIII, és l’antiga duana que controlava els ingressos de mercaders i mercaderies entre el port de Bilbao i Castella. S’ha de dir que la reconversió s’ha fet amb gust i que els materials i les solucions constructives són molt afinades. Ho ha fet algú sensible, si senyor.
És situada al bell mig d’un poble agradable, menut i ben conservat. La nit fa de ben estar per la plaça. Hi ha petites rotllanes de gent que la fan petar molt civilitzadament. Tot plegat traspua harmonia a la llums dels fanals.
El servei és diligent i obtús a parts iguales. Del Wifi promès, res de res. Cal cercar-lo a la tun-tun, fent provatures en diferents habitacions de diferents plantes. Hi ha una noia que sembla més eixerida que la resta. Fa una aposta en ferm i assegura que a l’habitació 217 hi va haver un hoste que es va connectar sense problemes l’altre dia. A la 217 no s’hi pot viure: la fortor de tabac és tan summament insuportable que directament demanem l’alternativa al Wifi i ens donen el corresponent cable. Demano què cal configurar i ens responen que “nada, el IPC lo detecta automàticament”. Muts i a la gàbia.
Demà a dos quarts d’onze tenim hora amb un metge. Ens ha de receptar la teràpia i dieta més adequades i jo només espero que no ens prohibeixi la xocolata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada