Tall Anglès (1 de 2)
Divendres em van convidar a la inauguració d’una terrassa. Vull dir que una amiga que s’havia comprat un pis coquetó, va deixar pel bon temps fer un sopar a la terrassa. Potser és el punt fort de la casa: és molt gran. I no s’hi podia faltar perquè seria una estrena “Chillout”. Vaig ser taxatiu: el que m’estàs dient és que no saps ni fer un pa amb tomàquet, reina? Ens vols encolomar la típica teca d’afarta-pobres a base de cheetos, olivetes, croquetes findus i tall de pizza recalentada? Que no tenies gat?
El cert és que vam menjar molt bé. Molt agradable la nit de Sabadell al ras, en un racó situat enmig de la transició d’un barri de tota la vida que marxa cap a la modernor. Té una panoràmica molt ampla de la barriada –és un àtic- i és molt fàcil deduir el que està passant. És una nit fresca i neta. Els carrers són inusualment silenciosos i de tant en tant arriba una conversa fugaç entre veïns.
Però Sabadell creix imparable. L’arquitectura d’habitatges ja fa frontera amb aquella que amaga un passat industrial, ja siguin velles naus o vivendes unifamiliars obreres.
Malgrat el brogir propi del creixement, a Sabadell la gent parla molt bé el català -encara. Cada dia menys, dic jo, només cal escoltar-te!. I em replica: Els que ho som de tota la vida –em fa notar-, sens dubte i sobre tot la gent una mica més gran, són tan normalitzadament catalans, que diuen que se’n van al Tall Anglès quan van als grans magatzems. I no ho fan per cap mena de militància activa, sino que ho troben del més normal optar per traduïr el nom original. I jo que la remato: talment com tu, donya-Chillout-de-tota-la-vida.
6 comentaris:
Apreciat Dessmond: Abans d'haver-me d'exiliar al Maresme (lloc d'on, ara, no en marxaria mai) un servidor va fer la vida a Sabadell (com l'amic Perdedor).
I certament, el centre de Sabadell és ultra catalaníssim, per sort. Hom pot passejar-hi tranquilament sense que li entri el complexe d'intel.ligent que li pot entrar visitant qualsevol centre comercial.
El centre de Sabadell ha sabut conservar, encara, aquell encant. Llàstima que amb els socialistes encrostats al poder, ara durarà dos dies.
I és que el centre de Sabadell (de la carretera de Barcelona a la Gran Via, i de la Ronda Zamenhoff a la Gran Via) hauria de ser independent. Les barriades tipus Campoamor, Ca n'Oriach o can Puigjaner haurien d'esdevenir pobles lliures. I d'aquesta manera el centre podria seguir sent català. Els que els voten, que els aguantin!
Benvolgut i admirat Karbeis,
En diferents moments de la meva vida he tingut contacte amb Sabadell. I he de dir-te que el que dius així ho percebo jo.
Aquesta ciutat m'agrada molt i és curiós que tothom que conec que és d'allí ho és bona persona o és MOLT bona persona.
Jo tinc dues companyes de facultat (que conegui) de Sabadell. Una és un tresor, molt bona persona, un encant. L'altra, és especialeta, té mala hòstia i és una mica estúpida.
Què tenen en comú, a banda de ser de Sabadell? Que són moooooolt ultra catalaníssimes (t'agafo el mot, Karbeis). Creia que era una coincidència, però veig que no, que és el que hi ha a Sabadell... m'hi hauré de passejar, algun dia... xD
Alepsi,
La part que volta l'ajuntament és molt maca, té molt d'encant. A mi m'agrada molt i sempre pots acabar fent un frankfurt memorable al Viena.
Què dir dels que es pensen de la illa de cases, també s'en pot dir poma!
Hi ha molta teoria rara. Jo no n'he tret massa l'aigua clara.
Crec que s'arriba a dir poma perque algu n'ha dit manssana. Segurament s'hauria de dir massana, que ve d'anomenar un grup de masos.
Curiós que els que en diuen poma volen ser puristes!
Publica un comentari a l'entrada