dijous, d’octubre 22, 2009

Demà serà un altre dia

Després de mesos de preparació, ahir ens va fallar el sopar al que la meva dona i jo havíem d’anar. El convidat estava indisposat. Malgrat tot, lluny de lamentar-ho, he de dir que vaig quedar alleugerit. Fa temps -exactament avui fa deu mesos!- que vaig començar una vida entre ermitana i espartana. Forma part del ritual que s’enceta en venir una criatura al món.

Em costa molt renunciar a les estones de qualitat que puc passar amb el meu fill. Unes són pel matí, quan em desperta. Ja fa dies que me’l trobo dempeus, agafat a la barana del llitet, somrient. Les altres arriben per la nit. El moment de fer-lo anar a dormir és un espectacle que aviat canviarà i serà impossible de recuperar.

Tinc amics que m’han fet saber llurs teories. El nen ha d’aprendre a dormir tot sol. Potser sí. I a menjar amb cullera. Però no saben el que es perden. Nosaltres hem optat pel balancí i anar-lo gronxant, damunt nostre. No se sap dormir d’altra forma. És una estona delirantment magnífica. Mentre ell agafa el son, a mi se me’n van tots els mals, el cansament, la mala llet i les ganes de sopar fora.

He de ser molt curós. Ara he arrodonit tant la tècnica que en un pim-pam-pum el nen queda mort. I això m’emprenya. Per tal d’estirar el ritus, l’he d’espavilar fins que no pot més. Aleshores , allí a les fosques, amb els ulls clucs i amb el seu caparronet reposant en el meu pit, ell comença a fer esforços titànics per aixecar un braç. Noto la minúscula maneta que tiquitiquitiqui va pujant. A dures penes palpa l’espatlla fins arribar al coll. Després la papada i puja cap a una galta. S’atura un moment en els llavis. Aquella ma trepadora salta cap el meu nas. Toca toca toca de forma que el seu palmell i tots els ditets poden agafar-me ben bé la punta. I quan decideix que ho té perfectament apamat me’l retorça, amb un gir sec i veloç. Em clava les ungles amb tal maldat que més d’una vegada he acabat amb anant directe cap a la farmaciola. És el senyal que la broma no dona per a més. I demà serà un altre dia.

11 comentaris:

Cruella ha dit...

Dessmond: t'estim. Delirantment.

Josep-Empordà ha dit...

Donç, benvolgut Dessmond, ja entenc que encara et queda molt lluny, però esperat a que siguis avi.

És la repera!!, i molt millor que ser pare, perqué quant ets pare ho ets les 24 hores del dia, en canvi, quant ets avi et pots dedicar amb entussiasme a malcriar els nets, que a mija tarda, els venen a cercar i a les hores, els maldecaps son per ells!!.

Hehe!!.

Joana ha dit...

OH! Quina descripció més amorosa...
Et quedaràs amb un nas de "pinotxo" :)
Records a la Cruella que no treu el cap per res!

reflexions en català ha dit...

Quin paràs! I quin nen més bonic!

Un gran article, Dessmond.

Dessmond ha dit...

Cruella,
M'ho expliques després això.

Josep-Empordà,
Espero arribar a aquest estadi. He estat pare massa tard i temo que hi arribaré fet una coca. De recapta. Em fas embeja! Amb el que n'ets de jove i avi!

Joana,
No dic mentides! M'encanten aquestes estones.
La Cruella s'ha retirat de la vida blogaire. En una bona temporada. Jo he insistit el que he pogut, perquè escriu molt bé. Però ni cas.

Reflexions en català,
No té els ulls grossos i blaus com els del teu, però ja m'hi he resignat! El teu també s'ha fet molt gran i maco.

Josep-Empordà ha dit...

Bé, només que amb les explicacions anteriors he comés l'oblit imperdonable de no dir que tens un nano maquissim.

I gràcies per lo de "jove"...estas convidat al que vulguis!!.

Jo Mateixa ha dit...

Has escrit un post preciós i tendre, gaudeix de teu fill tant com puguis, que creixen massa ràpid i d'aquí a no res hi hauràn petits detalls que ja no podràs ni tant sols veure.

Que cert que es que els fills porten problemes i mals de caps, però també te'l treuen el mal de cap amb un sol somriure, oi??

Petonets!!!!

Joan ha dit...

T'ha dit algú que el teu fill és calcat a tu? Segur que si.
Només ens hem vist un cop i va ser al sopar que vas organitzar amb Carretero, però pel que recordo de la teva cara, aquest xiquet és pastat a tu.

Felicitats! I aprofita cada moment que el temps passa volant. Jo enguany ja en tinc un a l'ESO.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Hahaha, no cal dir-ho això, Josep!
Això de jove és així. Per això pots gaudir dels nets. Jo he fet tard.

Jo Mateixa,
Ara que puc me n'aprofito. Intento fer-lo passar per l'adreçador. Això s'acabarà aviat, ho presenteixo. Però vindran altres coses, espero.

Joan,
Hi ha gent que m'ho diu, però no se veure el semblant. No m'hi reconec.
Molt cert que el temps passa volant. Massa cert. L'enhorabona també per la part que et toca. L'ESO són paraules majors per a mi.

Joana ha dit...

Dess,
No anava per aquí...Ho deia per com t'estira el nas :)
Són moments per gaudir-los!!!
Una llástima no poder-la llegir, a la Crue :)

Dessmond ha dit...

Joana,
Ah, entesos!
Una llàstima, sí. Salut!