Com en Roca

Recordo quan en Puigcercós exercint de diputat a Madrid feia la predicció que ell seria com en Miquel Roca però en bo. Són d’aquelles frases difícils d’oblidar, vist el grau de narcisisme exhibit. Després escoltaves les seves arengues al Congreso i arribaves a sentir vergonya aliena. D’una banda, perquè la combinació resultant entre el que suposa saber llegir d’una sola tirada, correctament, i una dicció de l’espanyol mamada al cor de la Garrotxa feien de tot plegat un espectacle grotesc. Grotesc. D’altra banda, aquest discurs exposat, fins i tot als mateixos socialistes els provocava mal d’orella malgrat les altes dosis de matèria esquerranosa abocades.

Recordo tot això i com va acabar aquest que havia de ser l’home fort dels catalans a Madrid. Els socialistes se’l van rifar públicament quan era a punt de pescar el seu primer clímax. Ja tenia coll avall allò de signar l’Estatutet i en Rubalcaba el va deixar en fals. A l’home fort de Catalunya a Madrid li van fer creure que ZP signaria amb Esquerra, quan d’amagatotis s’estava cuinant l’acord amb CiU. (Per cert, exactament com va fer ell amb la negociació del Pacte del Tinell, mentre feia veure que negociava amb en Mas).

A partir d’això tot va ser bufar i fer ampolles. Un cop va decidir plegar la paradeta a la capital espanyola, aleshores va redirigir el seu sentit d’estat cap el Principat. I aquell personatge que havia d’arreplegar les reverències espanyoles a cabassos es va conformar amb rebre-les directament dels seus compatriotes. I com ja sabeu, tot ha estat un camí de roses. El senyor anuncia les tres ratlles vermelles al govern de Catalunya?. Pam, ja tens la classe política catalana agenollada perquè l’oracle ha parlat. Tothom amb el cap cot i en acte de reverència dirigit cap a l’home fort del país. Tres línies ver-me-lles!.

Sentit d’estat encara per desxifrar. Aquell home de les arengues trufades amb tots els principis indestructibles de la santa mare esquerra ara promou el PP al si del que hauria d’esdevenir el tribunal constitucional català. Tal i com segurament hagués fet en Roca, pare de la constitució espanyola. Exactament igual i de forma que sigui impossible arribar a tenir majories nacionalistes en aquest organisme. En Roca hagués fet exactament igual. Ha-ha-ha.